Enfrontament
per una obra que té les veus a favor del sector, i en contra, les dels
ecologistes. I, al mig, uns ciutadans que senten que tanta polèmica camufla la
qüestió de fons: és segura la infraestructura que es projecte amb els nostres
diners (mil milions d'euros)?
L'ombra
del projecte Castor (...) plana sobre una ciutadania que recorda com, quan va
començar la construcció d'aquest dipòsit, es va comprovar que provocava sismes.
Tot plegat va acabar amb la paralització d'aquella obra magna i una indemnització
a la constructora de més de 1.350 milions d'euros que van sortir directament de
les butxaques ciutadanes (desembre del 2014).
I
és que, al marge de la polèmica, la realitat és que els dubtes sobre la
idoneïtat de l'emplaçament a Villar de Cañas (...) es mantenen amb força. (...)
Qui
ho posa en dubte? Senzillament, els experts. A finals del 2014, el Col·legi
Espanyol de Geògrafs (ICOG) emetia un comunicat en què criticava amb duresa la
selecció de l'emplaçament, al·legant, a més a més, que els estudis geològics
preliminars havien estat "molt insuficients i inadequats" i que
s'havien seguit criteris "fonamentalment polítics".
A
parer del geòlegs, calia que el CSN analitzés "detalladament i amb el
màxim rigor totes les variables de risc presents", així com que
"prengués en consideració el factor temporal" perquè "la
inversió efectuada no resulti frustrada". L'ombra del Castor plana sobre
el magatzem.
No
és l'única crítica. Un informe d'avanç d'avaluació elaborat per una consultora
mediambiental, per encàrrec del CSN, alertava de l'aparició de "problemes
greus en el futur en els estructures de fonamentació de les
instal·lacions", si no es valorava "adequadament la informació
geològica i geotècnica".
Del
2014 a aquest estiu els dubtes sobre la idoneïtat del terreny s'han dissipat?
Gens ni mica, malgrat l'aprovació del CSN. El vot particular en contra de
l'exministra socialista de Medi ambient (els altre quatre consellers, dos dels
quals nomenats pel PP
[Fernando Martí Scharfhausen i Fernando Castelló Boronat], un altre pel PSOE [Rosario Velasco García] i un per CiU [Antoni Gurguí Ferrer], hi van votar a favor) Cristina Narbona deixa clar que els dubtes
persisteixen amb força. Narbona, defensora de la construcció d'un magatzem
temporal centralitzat a Espanya, recorda que "molts" dels informes
tècnics d'avaluació i notes informatives elaborades per diverses àrees de la
Direcció Tècnica de Seguretat Nuclear (DSN) del CSN alerten "amb claredat
sobre la mala qualitat dels terrenys de la parcel·la escollida" a Villar
de Cañas. Adverteixen que són "inadequats tant des del punt de vista de la
seguretat com des del punt de vista del previsible increment del cost".
Informes
de l'àrea de Ciències de la Terra (CITI) també confirmen les característiques
desfavorables al terreny de fonamentació del magatzem. (...)
Els
experts no dubten que es pugui construir el magatzem en aquest poble, ja que hi
ha solucions tècniques per a gairebé tot. Però insisteixen que no s'ha estudiat
amb la profunditat que requereix una infraestructura d'aquestes
característiques i, encara menys, el sobrecost de fer l'obra a Villar de Cañas.
Celeste López, El Castor plana sobre el
cementiri nuclear, La Vanguardia 2-08-2015.
(...)
Villar de Cañas, un poble de 476 habitants dedicat a l'agricultura i a la
ramaderia. Des de fa tres anys i mig viu amb la mirada posada en el futur, en
concret, en la pròxima construcció del cementiri nuclear. Els és igual (a tots,
no; hi ha veïns que hi estan en contra) si hi ha dubtes raonables sobre
l'emplaçament del magatzem. Des de fa tres anys somien amb milions d'euros (en
concret, 2,4 a l'any [5.042
euros per habitant]), que els traurien de
l'"abandonament econòmic" en què viu la zona, indiquen. Es tracta
d'un argument que els ha repetit mil vegades l'alcalde (...).
Villar de Cañas somia amb una pluja de
milions, La Vanguardia 2-08-2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada