L'aigua
és una de les claus de les guerres al Pròxim Orient. (...)
L'aigua
també és clau per controlar el civils. (...) "Així que s'estableixen en un
poble, distribueixen aigua, menjar i combustible. Això els dóna un control
total sobre la zona, en un país on a l'estiu la temperatura supera els 45
graus" (...). Darrera la presa de Mossul hi ha el ocntrol del reg (vital
per al conreu de cereals a l'Iraq), de l'abastiment elèctric i de l'aigua
potable a la ciutat i la seva perifèria.
(...)
Els jihadistes (...) "Estan intentant crear un estat islàmic, i per fer-ho
realitat han de controlar els recursos. No tenen sortida al mar i, si no controlen
l'aigua, els aliments i l'energia, no poden establir un govern. Estan venent
petroli, volen poder gestionar les collites, l'aigua potable... Si volen crear
un país han de tenir tot això. (...) A l'altre costat, als kurds (...) el
govern central els posa tota mena de traves perquè exporta el seu petroli i fa
mesos que amenacen de tallar l'aixeta a Bagdad per pressionar en la negociació.
Cristina Mas, L'aigua, l'altra arma,
Ara 19-08-2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada