El
progressiu desglaç està convertint Grenlàndia en el nou Eldorado del segle XXI.
(...) Ara, tanmateix, el recent descobriment d’ingents quantitats de gas,
petroli, minerals, metalls i terres rares gas que les empreses i governs de tot
el món, començant per la Xina
i els europeus, la mirin amb creixent
interès.
(...)
l’economia de l’illa [de 57.000 habitants] depèn en excés de la pesca i dels
ajuts que rep de Dinamarca, país al qual pertany i del qual aspira a
independitzar-se algun dia. El desenvolupament de noves indústries i fonts
d’ingressos, de fet, ajudaria en gran manera assolir aquest objectiu.
“Necessitem
alguna cosa que canviï el nostre futur, noves àrees de negoci, i les principals
oportunitats són l’explotació de minerals i petroli i els desenvolupament de
projectes industrials basats en l’energia hidràulica (...) explica el
subdirector del Ministeri d’Indústria, Treball i Recursos Minerals de l’illa.
Tanmateix,
tenir importants reserves de petroli, gas, coure, ferro, or i terres rares no
és suficient. Caracteritzada per la seva escassetat de capital, tnt financer
com humà, l’illa necessita més que mai atreure inversions, projectes i fins i
tot mà d’obra forana.
(...)
“Grenlàndia necessita companyies estrangeres que ajudin a construir les mines
que necessitem”.
Aquestes
companyies, tanmateix, hauran de complir uns certs requisits, com per exemple
unes condicions de sou i laborals d’acord amb els estàndards vigents a
Grenlàndia (...). D’altra banda, el Govern de l’illa busca grans grups que no
competeixin amb el petit empresariat de la regió i que siguin capaços de fer
inversions importants i d’assumir les mesures de seguretat que exigeix el
protocol d’extracció grenlandès, que és especialment rigorós al voltant del
sector del petroli.
(...)
la Xina és un
dels països que més passos està ent per intentar aconseguir una part del
pastís. (...)
Preocupada
per la davantera que li està prenent la
Xina, la Unió Europea
també ha començat a moure’s. (...) Més enllà de comprometre’s a tornar el 35%
dels guanys que aportin les concessions, la UE intentarà jugar la carta de les seves bones
pràctiques en matèria mediambiental. Un assumpte, per cert, gens menyspreable,
tractant-se del fràgil ecosistema àrtic.
Gloria Moreno, Els recursos de
Grenlàndia, La Vanguardia
2-09-2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada