Fukushima, un any després

Hem recollit aquí extractes dels principals articles que aporten informació rellevant de després de l’accident de la central de Fukushima.

A diferència de la relativament ràpida operació de neteja posterior al gran terratrèmol de Hanshin [a l’àrea occidental del Japó el 1995], només s’ha processat fins ara un 5% del volum total de runa provocada pel desastre de l’any passat [a Fukushima]. (...)

A causa del tsunami, part del material de rebuig cavalcarà pràcticament sobre les ones del Pacífic, assolint Hawaii i la costa oest del Estats Units en el termini del voltant d’un any. (...)

Tanmateix, la raó principal del retard de els tasques de reconstrucció és la preocupació per la radiació procedent de la planta Dai Ichi de Fukushima. El temor de la contaminació radioactiva ha suscitat una forta oposició entre la població resident  de els àrees que de fet necessitarien acceptar runa; tal oposició s’ha observat fins i tot en el casos en què aquest material pugui ser procedent d’àrees molt allunyades de Fukushima. A més, (...) la concentració de cesi radioactiu ha anat augmentant durant l’últim any dificultant amb això la ubicació d’emplaçaments definitius de residus.

Les autoritats locals de diverses àrees del país intenten persuadir la població que rebutgi els seus temors sobre la radiació i permeti la dispersió de la runa. No obstant això, l’enemic invisible ha suscitat la lògica inquietud –sobretot entre mares de nens petits-, potser una qüestió que concerneix més a la psicologia que a la ciència. Com a únic país del món víctima d’un atac nuclear, l’aversió de la població a la radiació és més intensa que en qualsevol altra lloc.

Yutiko Koike, Un país sobre la runa, La Vanguardia 8-03-2012.

Contaminació radioactiva

El monjo zen Koyu Abe lliura una batalla contra la radioactivitat que des del terratrèmol i el tsunami de l'11 de març de l'any passat s'escapa de la central nuclear de Fukushima 1.

Abe ha emprès una croada contra la radiació, en resposta al que considera la desídia del Govern local. La vall, dominat per la qual cosa solien ser fèrtils camps d'arròs, és a uns 50 quilòmetres de la planta danyada, però la contaminació en alguns punts és molt més alta que la que existeix en moltes parts de la zona d'exclusió de 20 quilòmetres al voltant de la central i fins i tot en aquesta. Són els anomenats 'hotspots', punts calents creats en ser disseminada la radioactivitat pel vent i la neu i que suposen un risc per a la salut dels habitants.

Un total de 80.000 persones van ser forçades a evacuar seus pobles al voltant de la planta de Fukushima (...). Però moltes altres continuen vivint en zones on, segons alguns acadèmics i grups de voluntaris, els nivells de radiació són alts.

Abe (...) col·loca un dosímetre sobre la terra. El detector comença a emetre xiulets, marca 46,5 microsieverts a l'hora.

(...) "No podem estar molt de temps aquí", diu. "Per aquesta carretera passen nens camí de l'escola i les autoritats no fan res. Ni tan sols mesuren els nivells. És impossible netejar això. L'única possibilitat és extreure la terra fins a un metre de profunditat i portar-la a un altre lloc", diu.

Algú que es veiés exposat contínuament a aquest nivell de radiació arribaria a 21,5 hores la dosi màxima anual acumulada recomanada per la Comissió Internacional de Protecció Radiològica, que és d'1 milisievert o 1.000 microsieverts. Es considera que una dosi de 100 milisieverts a l'any és el llindar a partir del qual és evident l'increment del risc de patir càncer.

Abe ha organitzat un grup de voluntaris que mesuren la radioactivitat i han trobat diversos punts calents en diferents zones al voltant de la ciutat. (...)
Els voluntaris han traçat un mapa amb els punts calents. Un d'ells es troba al costat d'un gimnàs al centre de la ciutat. (...) "Avui el nivell és més baix degut a l'efecte de dilució de l'aigua. Informem les autoritats de les nostres mesures, però no fan res ", afirma. Abe ha arribat a trobar punts amb 60 i 80 microsieverts a l'hora. El grup realitza també tasques educatives per promoure el coneixement científic sobre la radioactivitat, i quan detecten un lloc amb alts nivells de contaminació adverteixen als nens que no vagin a jugar allà.

Abe explica que acumulen la terra al turó darrere del temple perquè ni el Govern local ni Tokyo Electric Power (Tepco), l'empresa propietària de la nuclear, ajuden amb la neteja. "El problema de la radioactivitat és que no es veu, però hi és. Molts es pregunten si poden seguir vivint aquí, però el Govern diu que és segur. Com podem creure quan ni tan sols fan mesuraments. Estan posant en perill la vida de la gent ". (...)

Al Govern de Fukushima, un portaveu que no dóna el seu nom explica que els veïns poden trucar per sol·licitar en tot moment mesuraments de radioactivitat. (...) Una vegada que és descontaminat un lloc anuncien oficialment les dades. (...)
De tornada al temple, Abe diu que la neteja de la terra s'intensificarà aquesta primavera, quan espera comptar amb diversos centenars de voluntaris. El finançament arriba, segons afirma, de donacions rebudes de temples de tot Japó. "El Govern hauria simplement mirar les coses amb els mateixos ulls que la gent normal, ser honest i fer-se càrrec de tot el procés de descontaminació".

José Reinoso, Fukushima lucha contra la radiación, El País 11-03-2012.

Per informació sobre els límits de radiació: Aliments; Dosis màximes permeses    

Fukushima ha despertat la desconfiança de la població

Res no tornarà a ser com abans. (...) L'efecte combinat del gran terratrèmol de magnitud 9, un tsunami mortífer i el pitjor desastre nuclear de l'últim quart de segle han canviat la manera de pensar i de viure de la societat japonesa, que mostra més  desconfiança cap els partits polítics. La fossa que  separa el Japó real de l'oficial és cada vegada més gran.

(...) Però va ser l'accident de l central nuclear d Fukushima Daichii el que ha modificat el seu mode de vida i ha despertat la por de la radioactivitat. “Ens hem adonat que el mite del creixement econòmic per ser un país poderós no és tan important. Ara volem viure de forma segura i saludable” (...).

El seu comentari respon al creixent recel que provoca l'energia nuclear al Japó.

A set de cada deu persones els preocupa la radioactivitat (...). Una xifra ue duplica la inquietud que hi havia abans de l'accident de Fukushima, quan el Japó era considerada la primera potència nuclear del món amb els seus 54 reactors, i la millor preparada per afrontar qualsevol tipus d'accident.

El desastre de Fukushima, provocat per una onada gegant, va revelar la inconsistència d'autoritat i tècnics nipons i ha generat un estat d'ansietat. (...). Abans de l'accident teníem la sensació de viure en un entorn segur. Ara aquesta percepció s'ha esvaït (...).

La inquietud [d'una professora] l'ah portat a vigilar la procedència dels aliments, una cosa impensable fa tan sols uns mesos entre els japonesos, que tenien una fe cega en els productes del país. Ara ja no. Desconfien de la burocràcia governamental, especialment després que es descobrissin casos de contaminació en carn de boví, te, arròs i llet en pols infantil, i els ciutadans han pres la iniciativa. Una cosa impensable en una societat tan disciplinada com la nipona.

La situació ha arribat a l'extrem que són les mateixes empreses d'alimentació i les cadenes de supermercats (...) les que apliquen pel seu compte uns controls de radiació més estrictes que els del Goven, per tal de garantir als consumidors la qualitat dels productes que venen.

I és que la por de la contaminació ha arribat fins i tot a separar famílies.

(...) la situació és especialment greu entre els 80.000 damnificats que van haver d'abandonar casa seva. “Viuen en condicions molt estressants. No saben absolutament res del seu futur. En el seu cas, més que parlar de canvi d'estil de vida cal parlar que l'accident nuclear els va destruir la vida. Són famílies obligades a viure separades, que no saben quan tornaran a casa o on fixaran la nova residència. És una situació molt anguniosa”.

Però l'accident nuclear no nomé ha canviat pautes de comportament. També ha despertat consciències. La seva principal força impulsora és ña creixent desconfiança cap els polítics i els buròcrates de l'administració. “Ens han mentit to l'any” (...). Un sentiment que ha generat un moviment antinuclear i d'indignació que reuneix desenes de milers de manifestants i que té el suport d'intel·lectuals (...).

I és que el Govern ha facilitat fins ara 15.360 milions d'euros a Tepco (...) per afrontar les seves pèrdues. Una xifra colossal comparada amb les compensacions que la companyia ha començat a repartir als damnificats. Ofereix uns 740 euros als homes, 3.700 euros a les dones i 5.600 euros a les embarassades i a les menors d'edat. “És insultant” (...).

Isidre Ambrós, Marcats per Fukushima, La vanguardia 11-03-2012.

Mentides i confessions d'incapacitat i incompetència

Just quan es compleix el primer aniversari de l'accident a la planta de Fukushima Daichii, la polèmica sobre la gestió de la crisi nuclear és més viva que mai al Japó. L'opinió pública assisteix entre incrèdula i sorpresa a les confessions d'incapacitat i incompetència que aquest dies duen a terme els responsables polítics de la tercera potència mundial.

La societat japonesa ha anat descobrint a po c a poc en els últims temps la realitat de la falta de directrius i la confusió que va regnar al govern i entre els tècnics de Tepco (...).

Fa escassament un mes, un informe elaborat per un grup d'experts independents subratllava l falta de preparació generalitzada i un comunicació  atots nivells entre el govern i Tepco, que van provocar que s'adoptessin decisions inadequades o tardanes per garantir la seguretat de la població i controlar l'accident nuclear.

(...) els responsables de Tepco coneixien els efectes que podria causar una onada de més de quinze metres a Fukushima, però no van prendre cap iniciativa perquè van considerar que era pràcticament impossible que es produís un tsunami tan potent. Ni tampoc no van tenir en compte que es pogués produir un sisme i un tall d'energia alhora.

L'estudi de la catàstrofe de Fukushima també revela que el personal d Tepco tampoc no coneixien en profunditat els sistemes d'emergència. L'endemà de l'accident, van trigar dues hores a trobar una presa d'aigua i només va ser possible després que Tepco contactés amb l'enginyer que va projectar els equips antiincendis a la central nuclear.

I que, orfes dels coneixements necessaris, els equips d'emergència van cometre errors tècnics en manipular els sistemes  de refredament dels reactors. Uns errors que si no s'haguessin produït haurien limitat l'emissió descontrolada de radioactivitat.

Tampoc no en surt ben parat el govern i molt menys el llavors primer ministre, Naoto Kan, a qui s'atribueix haver alimentat la confusió de les primeres hores. La falta de comunicació entre Kan i el centr de gestió de crisi va endarrerir l'alerta sobre el grau de difusió de la radioactivitat. I aquest cap de setmana s'ha sabut  que el govern d'aleshores coneixia el risc de fusió nuclear des de les primeres hores que van seguir el tsunami i no només en va ocultar la informació, sinó que el seu portaveu Yukio Edano, va negar aquesta possibilitat setmanes senceres.

El més greu és que Edano, actualment ministre d'Economia, Comerç i Indústria, ha reconegut que va silenciar aquesta informació. “Accepto humilment ser criticat perquè no els podia dir que hi havia un risc de fusió”, va dir als periodistes locals divendres passat.

Aquesta revelació reforça fins i tot més el sentiment que t tenen els japonesos que l'executiu els ha ocultat informació sobre la seva gestió del pitjor accident nuclear des de Txernòbil el 1986. I el que encara és pitjor, ha confirmat la persistència de complicitats entre el govern, els alts funcionaris i les grans empreses (en aquest cas Tepco) i ha reforçat la sensació d'impotència de la població.

“Ens envaeix una barreja d'ira i d'impotència. Ja no els creiem. Ens han estat mentint tot l'any” (...).

Aquesta realitat i els retards a concedir els ajuts als damnificats i a posar en marxa els plans de reconstrucció han enfonsat la popularitat del primer ministre, Yoshihiko Noda. (...) Ha reconegut: “La culpa no és de ningú en particular, sinó de tots. Tant el govern, com els experts i les empreses operadores estàvem massa convençuts de mite de la seguretat nuclear. Crec que tots hi hem de reflexionar”.

Isidre Ambrós, Incompetència, impotència, La Vanguardia 11-03-2012.

Escenari de desallotjar Tòquio

El govern japonès va treballar un temps amb l'escenari d'un desallotjament de Tòquio en cas d'una sèrie d'explosions nuclears en cadena arran de l'afectació causada pel tsunami a la central de Fukushima, segons constata l'informe d'una comissió independent que ha analitzat la reacció de les autoritats nipones. (...) Les  autoritats van preveure l'habilitació d'una zona d'evacuació obligatòria de 170 quilòmetres al voltant de Fukushima, i de 250, voluntària. Tòquio és a 220 quilòmetres al sud-oest de la planta.

I. Kato / AFP, Presència 9 al 15 de març-2012.

El govern va conèixer el perill de fusió

Ahir es van fer públiques les transcripcions de reunions d'emergència del govern japonès dutes a terme hores després del gran terratrèmol i el tsunami de l'11 de març de fa un any. L'executiu va saber immediatament que hi havia perill de fusió del nucli dels reactors de la central nuclear de Fukushima.

Segons els documents, un assessor va dir a  la reunió: “Si la temperatura del cor del reactor puja en les properes vuit hores, hi ha la possibilitat que tingui lloc la fusió”.

La revelació ha afegit incertesa entre la població japonesa respecte a la gestió de la crisi per part del govern i lla transparència en la seva comunicació. Però, per sobre de tot, ha posat sobre la taula la qüestió de si l'accident nuclear era evitable.

Tant Naoto Kan, l'exprimer ministre en el moment de la catàstrofe, com també el secretari de gabinet, Yukio Edano, van negar en repetides ocasions setmanes després de l'accident que hi hagués possibilitats de fusió del nucli. (...). Va caldre esperar a mitjan maig perquè les autoritats reconeguessin que tres dels sis reactors havien patit fusions parcials.

Més revelacions sobre ocultacions del govern, El Punt Avui, 11-03-2012.

Renaixement d’una indústria nuclear, insolvent a l’hora a de pagar els seus damnificats

Hi ha 326.000 persones sense sostre, refugiades en cases provisionals, esperant una indemnització promesa per Tepco, l’operadora de la malmesa central de Fukushima, i que no arriba.

La companyia, però, diu que no pot pagar-la i el govern nipó prepara la nacionalització de l’empresa, que engreixarà el deute públic ja superior al 200% que pateix el país. El Japó, que ja estava en recessió abans del desastre, ara es troba en una situació de decreixement del 0,7% del PIB, segons les dades del darrer trimestre de l’any passat.

(...) el nou primer ministre, Yoshihiko Noda, dirigeix el “renaixement nuclear” del país, que per ell és imprescindible. La societat civil japonesa a poc a poc ha anat fent sentir la seva veu en contra de l’energia atòmica. Moviment com ara les Mares de Fukushima, dones preocupades per la salut de les seves criatures, han arribat al cor de la població que es pregunta si les centrals nuclears són tan segures com els han repetit fins ara. Noda, malgrat tot, vol reactivar gradualment i abans que arribi l’estiu els 54 reactors que estan parats des de l’any passat per evitar talls de llum i ulteriors pèrdues econòmiques.

Els reactors de Fukushima, segons el govern, van aconseguir al desembre l’aturada freda, una situació d’estabilitat. Les autoritats, però, trigaran quaranta anys a apagar completament la planta i no se sap quan de temps caldrà per netejar la contaminació de la regió causada per les fuites radioactives a l’aigua, l’aire i la terra.

Laia Gordi, Sense aixecar el cap, El Punt Avui, 11-03-2012.

Accionistes de Tepco demanen a 27 directius 51.800 milions

El món es va meravellar per l’ordre, la calma i la solidaritat amb què els japonesos van entomar fa un any un sisme, un tsunami i un accident nuclear. Però el malestar existeix. Ha fet caure un primer ministre i el president de Tepco, la gestora de Fukushima. 42 accionistes de Tepco han demandat 27 alts directius per la gestió de la crisi i els reclamen 51.800 milions d’euros. A més de morts i desapareguts, els desplaçats s’estimen en 343.000. La reconstrucció triga i han sorgit protestes antinuclears. Al país més preparat per als embats de la natura, que ressorgia d’un llarg col·lapse immobiliari i financer, s’hi venen més kits per a sismes que mai; per precaució, i també per por i estrès. El Japó interioritza la caiguda del mite de la seguretat nuclear, pecat de les autoritats nipones (dit per l’ara cap de govern, Yoshihiko Noda). És la gran lliçó de l’11-M japonès i cal no oblidar-la.

Ariadna Trillas, El mite de la seguretat nuclear, Ara 11-03-2012.

L’expresident Naoto Kan es sincera

El problema principal de la central de Fukushima no va ser la catàstrofe, sinó el fet que abans no es van prendre les mesures necessàries per preparar la planta i prevenir que es quedés sense electricitat per mantenir els reactors freds. (...) Aquest va ser el gran problema, no la catàstrofe en si. (...)

Hi ha gent que hauria d’haver previst l’accident anys enrere i per això és un error humà. Originalment, per exemple, hi havia una norma que deia que les centrals nuclears havien d’estar a 30 metres per sobre del nivell del mar, però va haver-hi grups de poder que van aconseguir abaixar el nivell fins a 10 metres, perquè d’aquesta manera és més fàcil agafar aigua de mar per al sistema de refrigeració de la planta. Fa quaranta anys es van construir centrals en llocs on hi ha perill de tsunami amb força freqüència, cada cinquanta o cent anys. Per tant, sí, és un error humà. Més recentment, hi ha el fet que l’Agència pera la >Seguretat Nuclear i Industrial del Japó està ubicada dins del Ministeri d’Economia, que és l’ens que tradicionalment ha defensat l’energia nuclear com l’única solució energètica del Japó. És un problema que tinguem aquest dos grups tan junts dins del govern. I, clarament, en el debat sobre l’energia nuclear, les veus en contra d’aquesta energia han estat silenciades per assegurar-se que el debat virava a favor de l’energia nuclear com una solució segura. Per tant, els problemes vénen de lluny i són del sistema. (...)

Respecte a la manca d’informació, es va produir just després de l’accident. No podíem saber què estava passant dins del reactor. No teníem res a dir perquè no sabíem què estava passant. Potser va haver-hi informació que se sabia i que no es va compartir, però el que puc dir és que tota la informació que em va arribar, en aquells moments la vaig fer pública. Per part meva, no va haver-hi cap ocultació d’informació. (...) el que va passar es remunta molt més enrere de l’11 de març de l’any passat, se’n va molts anys erera i hi ha TEPCO involucrada en això, però també múltiples administracions governamentals. També la burocràcia va causar alguns d’aquests problemes. És un problema sistèmic, no hi ha una persona per assenyalar.

(...) Hi haurà grans canvis en el futur en les institucions de l’energia nuclear, veurem un enduriment dels estàndards de seguretat de les plantes i aquestes noves regulacions comportaran el tancament definitiu d’algunes plantes i la no construcció d’algunes altres.

[Al final de la seva governança, vostè va assegurar que volia un Japó sense energia nuclear. És una opció factible?] Sí que penso que és possible. Aquest és un dels motius que em va portar el desembre a viatjar a l’Estat espanyol, a l’Estat francès i a Alemanya, per veure i recollir informació sobre energies renovables. Sí que penso que és possible que traguem l’energia que necessitem només de fonts d’energia renovable. (...)

El volum de consum és clarament una part important de l’equació però hi ha maneres de ser més efectius energèticament. Als edificis governamentals s’han canviat totes les bombetes per les de baix consum. I al Japó hi h un gran desenvolupament de l’ús de la biomassa i de l’energia solar. Avui en dia, estem una mica endarrerits en aquestes àrees, però al Juliol aprovarem un reglament per potenciar l’electricitat produïda pels consumidors mateixos. Així, molta gent invertirà per produir la seva pròpia electricitat en base a fonts d’energia renovables i això potenciarà un desenvolupament tecnològic en aquesta direcció.

[Vosté vol dedicar el seu futur polític a al defensa d’un Japó i un món verd. Com?] Primer de tot, en la legislació japonesa falta una empenta cap a les energies renovables i és en això que se centra la nova normativa. El govern està fent passos en aquesta direcció i aquest és un dels meus objectius. El segon és fer de les noves lleis accions; fer-les efectives sobre el terreny. El tercer objectiu és compartir les meves idees respecte l’energia nuclear i això és una cosa que no s’ha de fer només al Japó, perquè es tracta d’un problema internacional. Crec que hem de reduir a àmbit mundial la nostra dependència de l’energia nuclear. La Xina i l’Índia tenen plans per construir en un futur proper grans xarxes de centrals nuclears i penso que hem d’arribar a acords internacionals per gestionar la producció d’energia. Si parlem d’armes nuclears tenim tractats d’armament i maneres de mantenir aquestes armes fora de l’abast de terroristes, etcètera, però no tenim un sistema normatiu similar per a les centrals nuclears i el necessitem. (...) quan es produeix un accident nuclear, els efectes van més enllà de les fronteres nacionals i afecten la població durant generacions. Això és una cosa que un sol govern no pot gestionar, és un tema que la comunitat internacional ha de treballar conjuntament.

Laia Gordi, entrevista a Naoto Kan, “Vam fer la millor feina que vam poder”, El Punt Avui 11-03-2012.

Els motius de la dimissió de Naoto Kan

Part extreta del mateix article anterior.

[I aleshores per què va dimitir?] En poques paraules, hi havia problemes interns del meu partit, el Partit Democràtic del Japó (PDJ). L’oposició va tirar endavant una moció de censura que, ja que l’oposició és minoritària a les Corts, hauria d’haver estat rebutjada, però em aquell moment hi havia gent dins el meu partit que donava suport a la moció perquè no estava contenta amb la forma com estaven anant les coses. Aleshores, vaig decidir prometre que en el moment adequat dimitiria. Teníem problemes importants per solucionar. (...) Un dels temes que havíem de solucionar era un augment del preu de l’electricitat produïda pel sector privat de manera que en potenciàvem la producció, entre d’altres temes.

Laia Gordi, entrevista a Naoto Kan, “Vam fer la millor feina que vam poder”, El Punt Avui 11-03-2012.

Els fets:

Naoto Kan assegura que volia un Japó sense energia nuclear, potencia l’estalvi, les renovables i l’autogeneració elèctrica. Dimiteix per evitar la moció de censura del seu partit. El nou primer minsitre, Yoshihiko Noda, dirigeix el “renaixement nuclear” del país, que per ell és imprescindible.

Pregunta:

Qui mana realment al Japó?

Primeres reaccions nuclears al món després de Fukushima

El somni dels que creien que el proveïment elèctric pivotaria sobre la força de l’àtom s’ha anat esvaint. El nombre de plantes nuclears que van iniciar la seva construcció va caure dràsticament l’any passat en comparació amb anys anteriors, Entre el 2008 i el 2010 es va començar la construcció de 38 reactors, mentre que entre l’any 2011 i el 2012 només se n’han iniciat dos (...). Aquesta caiguda evidencia l’interès minvant en l’energia nuclear desprès de l’accident de Fukushima, diu Marcel Coderch, autor de ‘El espejismo nuclear’. Altres sectors, en canvi, argüeixen que només és una aturada temporal, i es reafirmen en la seva predicció d’un ‘renaixement nuclear’.

(...) quan l’energia nuclear guanyava crèdit com un instrument clau per combatre el canvi climàtic, veu ennuvolar-se el seu anunciat renaixement. Però l’estancament d’aquesta indústria es prolonga des del 1990. Al món hi ha 435 reactors, però hi ha nou reactors menys que fa deu anys, tot i que la potència total ha augmentat una mica. Ara aporta el 13% de la generació d’electricitat.

“L’accident de Fukushima ja no es pot atribuir als buròcrates del decadent món autoritari soviètic i a la seva falta de controls. S’ha produït en un país occidental”, subratlla Jaume Morron (...).

Despré´s de l’accident de Fukushima, Angela Merkel va tancar immediatament les vuit centrals més antigues, va organitzar el tancament de les nou restants per al 2022 i va crear una taxa per transferir els beneficis de els nuclears a les fonts renovables.

Suïssa va suspendre el procés per aprovar tres noves centrals; Itàlia va ratificar la seva renúncia (el 1988) en un referèndum avalat per un 95% dels votants; Bèlgica va seguir el mateix camí. I dos cops més: la multinacional Siemens ha renunciat a aquest negoci per al futur, mentre que al Japó només són operatives dues de les 50 centrals.

“Les nuclears ofereixen garanties de subministrament, competitivitat i redueixen l’emissió de CO2. No hi cap raó perquè no formin part de la cistella energètica”, opina Lola Morales, presidenta de la Societat Nuclear Espanyola, que destaca l’aposta nuclear d’alguns països. Finlàndia construeix la planta Olkiluoto, de tecnologia francesa, acumula un retard de quatre anys (s’obrirà el 2013), i el seu pressupost ja és més del doble del previst. (...)

Tanmateix, el cost d’inversió, la dificultat per recuparar-los (...) així com la poca acceptació popular són factors que juguen en contra seu.

Lola Morales indica que per fomentar les noves centrals cal “un mercat regulat, estable i predictible”. I Carlos Bravo, de Greenpeace, li replica: “Sense subvencions governamentals, la indústria nuclear no sobreviu, i el cas dels Estats Units ho torna aa demostrar. Obama ha posat sobre la taula 8.000 milions de dòlars de subvenció directe. I el mateix passa a la Xina o Rússia”.

Per a la seva revitalització, el sector confia a dissenyar i innovar reactors d’una mida més reduïda per tenir energia més barata i segura. (....) Les exigències de seguretat cada cop més grans, les dificultats d’aprovisionament de materials, l’escassetat d’experts, la ‘patata calenta’ dels residus o els riscos de proliferació són altres llasts, opina Javier García Breva, de la Fundació Renovables. La pròrroga de la seva vida útil és ara l’opció estratègica. “Però aquesta indústria ja no podrà mantenir el mateix nombre e plantes en operació. Ja s’ha demostrat de sobres que e´s cara i insegura”, opina Josep Puig, professor d’Energia a la UAB.

Antonio Cerrillo, El somni nuclear es trenca, La Vanguardia 11-03-2012.

Les veus crítiques contra l’energia nuclear també s’han aixecat a les nacions en desenvolupament. Kuwait ha desistit de la idea de construir quatre reactors; Veneçuela va congelar els projectes de desenvolupament nuclear, i Mèxic ha arxivat la idea de construir deu reactors [tots aquests tres països són exportadors de petroli!]. (...)

Però la producció d’electricitat ha triat un altre camí entre el 2000 i el 2010, a la UE [vegeu la primera taula; la diferència de agrupacions i de valors es deu a la diferència de fonts entre els dues taules].

Variació de la potència de generació elèctrica a la UE (2010-2010)
				Potència de generació elèctrica (UE, MW)
Font	MW		Font	2000	2010	2010 - 2000
Gas	+ 118.192		Biomassa	3.940	10.071	6.131
Eòlica	+ 74.414		Eòlica	12.808	83.819	71.011
Fotovoltaica	+ 26.427		Fotovoltaica	82	22.981	22.899
Suma	+ 199.033		Hidràulica	135.626	142.726	7.100
			Biogàs	975	3.891	2.916
Nuclear	- 7.594		Suma renovables	153.431	263.488	110.057
Carbó	- 9.504		Nuclear	136.847	130.538	-6.309
Fuel	- 13.165		Combustibles fòssils	391.306	462.173	70.867
Suma	-30.263		Suma no renovables	528.153	592.711	64.558
			Font: Eurelec

Veus crítiques als països en desenvolupament, La Vanguardia 11-03-2012.

Catalunya, és diferent?

L’accident de Fukushima d’ara fa un any va provocar que molts països es replantegessin els seus programes nuclears. Un any després, el món està dividit en dues opcions: la primera –encapçalada per Alemanya– opta per aturar tots els programes nuclears. La segona –liderada per França, els Estats Units i els països asiàtics– prefereix tirar endavant els programes, tot i els dubtes sobre els riscos que va provocar l’accident al Japó.

(...) Tots els experts coincideixen que l’aturada nuclear impulsada per Alemanya és una decisió merament política. Els motius d’aquest gir energètic són diversos: d’una banda hi ha l’alarma generada per l’accident de Fukushima en un país amb centrals molt antigues que poden suposar un risc per a la població. De l’altra hi ha el pes de l’opinió pública, cada cop més contrària a les nuclears, com també l’aposta estratègica que ha fet Alemanya per convertir-se en líder en energies renovables. Amb tots aquests elements, el Parlament alemany va aprovar al juliol la proposta per tancar totes les centrals nuclears del país i va fixar com a data límit l’any 2022.

Els experts apunten que en aquesta data les energies renovables podrien generar quasi la meitat de l’electricitat del país. Tots els tècnics consultats coincideixen a destacar que Alemanya està en disposició de crear un nou sistema energètic a curt termini, un fet únic en el panorama energètic mundial. Tanmateix, també sembla clar que a mitjà termini,amb un programa ordenat i una aposta ferma per les renovables, hi ha altres països –com Espanya– que també podrien fer aquesta transició si ho volguessin.

(...) el 74% de l’electricitat [de França] és d’origen nuclear. Això és conseqüència d’una opció estratègica dels anys 70 (...) [és a dir, política, com la decisió alemanya d’ara].

Les energies renovables poden substituir la nuclear? Fins on arriba el potencial de les energies netes.

En aquest punt els experts no es posen d’acord. Jaume Morrón, gerent de l’Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat), creu que les energies renovables permetrien que la nuclear fos prescindible. Pensa igual la responsable d’energia nuclear de Greenpeace, Raquel Montón,que a més apunta que en el cas espanyol s’estalviarien 200.000 milions d’euros anuals si el 2050 l’energia de l’Estat fos tota de fonts renovables.

Per a Marcel Coderch, “les renovables han de ser un component fonamental del sistema elèctric del futur”. “Si som capaços de desenvolupar sistemes d’emmagatzematge energètic, les renovables podrien substituir amb escreix l’energia nuclear”, assegura. En canvi, dos dels altres experts consultats, Juli Barceló i Jordi Dolader, creuen que les renovables encara no estan a un nivell prou madur de desenvolupament per substituir l’energia nuclear. Dolader apunta que “encara no hi ha cap economia que suporti els costos que suposen avui en dia les renovables” (...).

Adjunto la taula amb l’aportació en la generació elèctrica d’alguns països de l’OCDE com a contrast de l’afirmació anterior.

	Contribució en la generació elèctrica (%)
	Nuclear	Renovables	Combustibles fòssils
OCDE	19,9	18,2	61,9
OCDE-Europa	25,3	22,6	52,1
Islàndia	0,0	100,0	0,0
Noruega	0,0	96,1	3,9
Nova Zelanda	0,0	75,8	24,2
Canadà	14,8	63,7	21,5
Austria	0,0	56,0	44,0
Suissa*	40,7	53,9	5,4
Portugal	0,0	42,3	57,7
Luxemburg	0,0	32,7	67,3
Espanya	19,8	29,6	50,7
Dinamarca	0,0	29,3	70,7
Itàlia	0,0	24,9	75,1
Irlanda	0,0	18,8	81,2
Alemanya*	18,6	17,2	64,2
Grècia	0,0	14,0	86,0
Font: AIE,  2011

La crisi econòmica és una llosa que està dificultant el desenvolupament de les renovables, no només a l’Estat, sinó arreu del món. “Aquest és un dels errors més greus que estem cometen en relació amb la sortida de la crisi, que necessàriament passa per potenciar sectors com el de les renovables,que crea llocs de treball alhora que proporciona un input industrial imprescindible”, afirma Marcel Coderch. En la mateixa línia s’expressa Jaume Morrón, d’EolicCat, que creu que ara s’ha d’apostar més que mai per les energies netes. Morrón es pregunta: “Que és més rendible?¿Una energia que al cap d’un any ja funciona i dóna retorn econòmic, com l’energia renovable,o una en què per aconseguir retorn cal esperar deu anys, com la nuclear?”

Thaïs Gutiérrez, El món es debat entre nuclear i renovables, Ara 11-03-2012.

 

La vida dintre dels 50 km d’exclusió

La zona d’exclusió, 50 km al voltant de la planta, és una àrea fantasma habitada només pels liquidadors de la central i les brigades de neteja del govern (...)

Tepco, l’empresa que gestiona la central, encara no ha publicat un informe complet del desastre ni tampoc no se saben els detalls de com Pensa descontaminar la zona. A més, cobrar les indemnitzacions s’ha convertit en una croada. Només el manual per omplir els formularis de Tepco tenia almenys 150 pàgines.

(...) un any després de Fukushima només un de cada cinc japonesos considera que caldria abandonar immediatament l’energia nuclear. Un 80% opinen que cal prescindir-ne però a llarg termini. “A l’abril ens podem trobar davant d’un fet inèdit. Ara només funcionen 2 de les 54 centrals nuclears del país i el mes que ve s’aturaran per fer un control rutinari”, explica Yushio Sugimoto, sociòleg japonès i professor emèrit de la universitat australiana de La Trobe. “Per primer cop estarem sense energia nuclear. El debat estarà servit”.

Els defensors de les nuclears veuen darrere d’aquesta indústria el progrés tecnològic del Japó, però la qüestió de la seguretat s’ha convertit en el gran escull a vèncer. Amb el temps, els japonesos que no es van veure afectats per la catàstrofe han esborrat de la memòria les explosions d’hidrogen de Fukushima, però han començat a preocupar-se pels talls de subministrament que hi podria haver si es tanquen definitivament les plantes.

(...) Els mitjans nipons han entonat des de fa mesos un tímid ‘mea culpa’ per haver subestimat la gravetat de la situació, de la mateixa manera que va haver de fer al juny el llavors primer ministre, Naoto Kan. Però sembla que el Parlament nipó no ha après la lliçó i la transició a unes energies més netes encara està en suspens.

Mariona Ferrer i Fornells, Un any sota l’ombra del tsunaami, Ara 11-03-2012.

  

Els japonesos han canviat per sempre després de l'experiència traumàtica de viure per triplicat una catàstrofe de primera magnitud. (...)

Emili Bella, Triple reconstrucció, Presència 9 al 15 de març-2012.