L'estat actual de la nuclear al món

La indústria nuclear continus submergida en un fort estancament en termes globals. Els alts costos de els seves inversions econòmiques i la dificultat de recuperar-les (atesos els cicles econòmics llargs i canviants d'aquests projectes), així com una certa síndrome de Fukushima, són factors que juguen en contra seu. La construcció de noves centrals nuclears és una excepció als països occidentals.

Total	Detall per país en desenvolupament
al món	A la Xina	A Rússia	A l'Índia	A Corea del S
64	27	11	5	5

A Espanya, el Govern exclou la construcció de noves centrals i s'inclina per prolongar-ne la vida útil. (...)

A tot el món hi ha 437 reactors, que operen a 30 països. Hi ha set centrals menys que fa deu anys (encara que la potència puja lleugerament). El somni de tots els que s'imaginaven que l'energia elèctrica pivotaria sobre l'energia de l'àtom s'ha esvait. El paper d'aquests font d'energia està declinant, amb un estancament que es prolonga des del 1990; actualment aporta el 13% de la generació d'electricitat [al món]. L'accident de Fukushima n'ha enfosquit el futur. (...)

A la UE, entre els projectes que han estat esmentats per invocar el renaixement nuclear hi ha la planta d'Olkiluoto, a Finlàndia, de tecnologia francesa, tot i que la instal·lació, iniciada l'any 2005, ja té un retard de quatre anys i el pressupost s'ha incrementat en un 97%. França (1), Bulgària (2) i Eslovàquia (2) són les altres nacions europees [UE] que promouen centrals nuclears.

El Regne Unit manté el seu pla per donar suport a l'energia nuclear, però amb preus regulats, tal com es fa amb les energies renovables, per garantir els beneficis i permetre que obtinguin un finançament avantatjós. “Però tot i així, tampoc no anima els inversors” (...).

(...) Als EUA, l'aturada ha estat espectacular. Des del 973, només s'ha aixecat una central (...). Actualment n'hi ha una en construcció (Watts Bar 2, iniciada el 1972 però congelada el 1985); i del pla de suport de l'era Bush només queden dos projectes que esperen l'autorització final, ja que s'ha reduït el suport en els crèdits garantits.

Alemanya (...) a més de tancar les vuit instal·lacions nuclears més velles, va decidir establir el calendari de tancament abans del 2012 (...). A més, s'ha previst una taxa perquè part dels beneficis es destini a fomentar els energies renovables.

La revitalització de la indústria nuclear confiava en el disseny de nous reactors destinats a oferir una energia més barata i més segura, però això ha estat “una fal·làcia”, segons l'estudi de Mycle Schneider. L'informe assenyala que el costos d'inversió en noves plantes van augmentar sis vegades durant la dècada passada, pel llarg i complex procés de disseny conceptual, revisions i obtenció de llicències. “I l'accident de Fukushima només contribuirà que els costos s'encareixin més” (...).

A Espanya, on no hi ha moratòria nuclear, les companyies elèctriques podrien intentar construir noves centrals. Però “de moment, no han presentat cap sol·licitud” (...).

De fet, a Espanya no cal més electricitat, ja que hi ha un parc de generació elèctrica sobredimensionat. La punta de demanda elèctrica assoleix els 44.000 MW, mentre que la potència instal·lada té 103.000 MW després del fort desenvolupament de les plantes de cicle combinat i el boom de l'eòlica.

“Les plantes nuclears, o bé s'aixequen amb ajuda de l'Estat o no es poden fer, i aquesta pretensió és contradictòria amb el discurs liberal amb què es presenten els seus partidaris” (...).

De fet, la pròrroga de la vida de els centrals nuclears és l'única sortida de la indústria per enfocar el seu futur desenvolupament. (...) A la UE, entre el 2000 i el 2010, les fonts de generació que van créixer més van ser el gas (118.192 MW addicionals), l'eòlica (74.414 MW) i la fotovoltaica (26.427 MW), mentre que van baixar la nuclear (7.594 MW), i el carbó (9.504 MW) i el fuel (13.165 MW).

Antonio Cerrillo, Una indústria estancada, La Vanguardia 10-01-2012.