Cacau, cafè, sucre i ara palma africana a Guatemala: l’evolució d'un mateix sistema*

A la vall del Polochic (...) la propietat i l'ús de les seves terres, aïllades físicament de la resta del territori, i el procés de transformació dels seus cultius, cada vegada més orientats cap a la producció i l'exportació d'agrocombustibles, l'han convertit al centre de la conflictivitat guatemalenca .(...)

També entra en el conflicte l'enginy Chabil Utzaj, una empresa propietat d'immigrants alemanys, que ha transitat de la producció de sucre a la de palma africana -un dels principals ingredients a partir dels quals es fabriquen els biocombustibles que consumeix el món desenvolupat (...).

Al centre de la tràgica història d'aquesta vall guatemalenca sempre han estat la propietat i els usos de la terra que, en evolucionar al ritme dels preus dels productes agrícoles en els mercats mundials, veu avui com el monocultiu de productes que s'exporten per ser transformats en biocombustibles no deixa d’estendre. Si durant l'inici de la colonització espanyola el producte estrella era el cacau, i després de la independència es va imposar el cafè, el 2011, la necessitat de grans latifundis per a la producció de canya de sucre i palma africana continua xocant amb una població indígena que només entén la terra si serveix per alimentar els seus habitants, equació que en la Guatemala d'avui en dia no funciona .(...)

La canya de sucre i el palmell per a l'exportació pugen de preu, i per aquest motiu els cultius de blat de moro i fesol, dels quals continua depenent gran part de la població, siguin cada vegada menys rendibles i més escassos. De la canya i el palmell no es menja, del blat de moro i el fesol, sí.(...)

Tot i la gran fertilitat de les seves terres, aquest país presenta índexs de desnutrició africans (...). La Unió Europea ha expressat la seva voluntat d'augmentar fins al 10% la utilització d'agrocombustibles en el seu parc automobilístic en els propers anys. L'objectiu és contribuir a frenar el procés d'escalfament global i diversificar cap al biocombustible una producció actualment centrada en el combustible fòssil tradicional. La tendència és, aparentment, imparable.
Malgrat la fam, l'ús de productes agrícoles per a la producció de combustibles és una tendència mundial a l'alça. (...) per complir la demanda europea d'agrocombustibles és necessari incrementar entre 20 i 30 milions les hectàrees de terra dedicades al seu cultiu. La pressió comercial sobre la propietat i el usos de la terra no cessarà d'incrementar en els propers anys.

No obstant això, el responsable d'Etanol Consultants és crític amb les teories que vinculen seguretat alimentària amb la producció d'etanol. Segons el seu punt de vista, "Guatemala no utilitza blat de moro per produir etanol". És cert, la matèria primera en aquest país és la melassa, un subproducte de la canya de sucre. "El seu cultiu no competeix amb la producció d'aliments". (...)

Potser el blat de moro no s'utilitzi per produir etanol, però camps on abans es conreava el cereal es dediquen ara a la canya de sucre i de palma africana. Un informe publicat el 2010 per Ajuda en Acció detalla el destí de la substitució de cultius que es troba en l'origen de la conflictivitat agrària. Segons l'informe, "la llarga experiència guatemalenca en la destil·lació del sucre per alcohol s'ha transferit a la producció de carburant". La superfície conreada amb canya de sucre no ha deixat d'augmentar, duplicant i passant d'ocupar el 5,5% del total el 1990 a l'11% el 2006. La superfície sembrada amb palma africana també s'ha incrementat en un 152% entre el 2002 i el 2006. D'entre els derivats de la canya de sucre, que augmenta superfície conreada i quantitat exportada, l'etanol és el que pot convertir-se en carburant. Les dades indiquen que a finals del 2010, el 86% de la producció local d'etanol ja s'estava exportant a Europa. (...)

Pau Sigüenza, investigador del Col·lectiu d'Estudis Rurals Ixim (blat de moro), resumeix en una frase -no per poètica menys crua- l'efecte de l'expansió del monocultiu per a l'exportació i producció de biocombustibles. "Les truites de blat de moro dels camperols guatemalencs estan començant a cremar en els embussos de trànsit europeus i nord-americans".

Federico Caal, de 42 anys, que va servir al seu país en l'exèrcit i ara està contra ell. Ha estat desallotjat de les seves terres, però pensa plantar cara als seus enemics.

El passat mes de març, la policia i l'exèrcit guatemalencs, executant una ordre judicial, van practicar una sèrie de desallotjaments de comunitats camperoles a la vall del Polochic amb l'objectiu de protegir la propietat privada i l'extensió dels cultius de sucre i palma africana . En alguns casos van ser repel·lits pels camperols, i hi va haver almenys quatre morts i desenes de ferits. Catorze comunitats van ser expulsades de les finques que ocupaven. Sota la supervisió dels propietaris de l'enginy, les forces de seguretat i els paramilitars contractats per l'empresa, autèntics amos de la vall, un lloc on el Govern de Guatemala té serioses dificultats per imposar l'Estat de dret, van destruir i van cremar els habitatges i els cultius de blat de moro dels camperols .

(...) senten que han estat traïts. Quej, indignat, explica que van acceptar "un compromís per baixar de les serres i tornar a la terra plana a plantar blat de moro i fesol. Ens han mentit durant 15 anys. Ells no han complert els seus compromisos de donar-nos terra per sobreviure, per què hem de complir nosaltres? Els estem avisant, coneixem el camí de tornada. No vaig estar 16 anys lluitant en la guerrilla per seguir sense terra i que a més em humiliïn amb una bossa de menjar ".

Alberto Arce, La lucha del maíz, Magazine 14-01-2012.