Política de renovables al Regne Unit i a Espanya**

Dues visions contraposades de les renovables.

Mentre al Regne Unit, dins del govern, es deslliguen acalorades discussions, al nostre país, gairebé sense discussió política, es frena una nova proposta de Reial Decret de l'eòlica. Afirmava, el ministre de Clima i Energia del Regne Unit, el liberal Chris Huhne: "Vull denunciar als rondinaires i criticaires que disserten sobre la impossibilitat de les energies renovables, els escèptics del canvi climàtic i enginyers de saló estan invertint enginy en una economia a curt termini".

"Regne Unit representa el 2% de les emissions globals de CO2 a l'atmosfera" -assenyalava el ministre d'Hisenda, el conservador George Osborne- "no salvarem el planeta posant el país en fallida". Chris Huhne replicava: "No salvarem la nostra economia donant l'esquena a les renovables". Una escalada de pressió verbal sobre col·legues de gabinet als quals qualificava de "negadors de l'economia verda, que soscaven la creació d'ocupació, el creixement i la innovació tecnològica". L'antic ministre i actual portaveu Tory, Tim Yeo, comparava la retallada de les renovables amb tallar els pressupostos el 1939 per Spitfires; qualificava de bogeria reduir la inversió verda. Es va mostrar preocupat per la possibilitat que el Departament de Chris Huhne exclogui de les retallades "a la nuclear i el carbó", que representen el 40% del pressupost.

Davant la Confederació de la Indústria Britànica (CBI) el ministre va dir "hem d'assegurar que els inversors en economies verdes renovables triïn al Regne Unit per fer negoci". Huhne ha aconseguit crear el fons d'inversió verd, un pla d'estímul a les energies renovables, etc., Però George Osborne rebutja les renovables "pel seu cost inaccessible", i culpa les polítiques verdes de la pujada de la factura energètica.

"L'Estudi de l'impacte macroeconòmic dels costos de les energies renovables a Espanya" de l'APPA ens dóna una visió més àmplia dels costos de les energies renovables. No només ressalta els beneficis en ocupació, R+D+i, exportacions, impostos, sinó que afirma que les energies renovables abarateixen el preu de l'energia. Aquesta reducció de costos, segons Deloitte -elaboradora de l'estudi-, va ascendir a 4.847,6 milions d'euros el 2010.

És un enfocament summament conservador. En absència d'energies renovables, s'observa, aquesta tecnologia seria substituïda per altres amb costos marginals més elevats. A Itàlia, sense energia eòlica, el preu mitjà del pool, fixat per les centrals tèrmiques, està en 64,09 euros el MWh (en el mercat espanyol aquestes són desplaçades per renovables). Per això a Espanya el preu, gràcies a l'entrada de les renovables, és de 36,95 euros el MWh el 2010. A França -amb més nuclear, no era la més barata? - està a 47,47 euros el Mwh.

La nova proposta de Reial Decret de l'eòlica, davant el poc suport de l'anterior, segueix, segons el sector de renovables, sense abordar els problemes de fons. Mentre Miguel Sebastián pren posicions coincidents amb les de George Osborne, el govern de Zapatero està molt lluny d'emular al govern verd de David Cameron, els membres discrepen de la política de retallades que amenaça amb destruir 25.000 llocs de treball en el sector renovable.

Ni de forma vetllada es critica la destrucció de 15.000 llocs de treball, la xifra que el sector calcula com a conseqüència del decret. Quina és la raó que un govern renunciï defensar un dels seus majors ètics reconeguts a nivell internacional? Contrasta amb el govern alemany que se sent orgullós dels 370.000 llocs de treball creats (dos terços gràcies a la llei de renovables), o les inversions associades de 27.000 milions d'euros que reactiven la seva economia.
Realpolitik contra el pragmatisme.
Les energies renovables no formen part de l'altruisme alemany. La seva realpolitik els fa apte per desenvolupar un bon olfacte amb el d'identificar oportunitats d'una eficaç política industrial que impulsi noves tecnologies verdes. El pragmatisme anglosaxó, sent imaginatiu i creatiu, en canvi, està massa enganxat als costos per ensumar els avantatges que suposen les energies renovables.

En la narració habitual les energies renovables requereixen un ajut per a ser competitives. És, però, un error pensar les ajudes en forma de "subsidis". Si fossin ajudes estatals, com després dir que generen "dèficit de la tarifa"? Els subsidis al carbó i l'obligació de consumir aquest, sí que tenen un efecte sobre el preu del pool i el dèficit de la tarifa. Que una part de la tarifa serveixi per pagar preus regulats (la prima de les renovables i cogeneració) no suposa un sobrecost per al consumidor. On és el problema? Una major presència de renovables suposa que la indústria tradicional veurà que s'ha de repartir amb aquestes el pastís de les rendes energètiques, que a més s'encongeix -conseqüència d'un menor consum, per la crisi- i un menor preu en quedar fora del mercat tecnologies menys eficients que elevaven el preu de pool. Ara comprenem que les renovables siguin atiades amb fal·laços arguments sobre costos.

En el marc d'un mercat liberalitzat, el marge del ministeri per ajustar costos és ajustar tarifes regulades, aquelles que fixa: les renovables. I si el problema no fos de costos sinó de normes i dogmes a partir dels quals es reconeix determinats costos? Dos anys després, el Govern ha descobert que les subhastes de la tarifa d'últim Recursos són inflacionistes. Alemanya va idear un model que ha impulsat el desenvolupament del mercat de les tecnologies renovables d'una forma espectacular. A què es deu aquest èxit? A un model basat en quatre principis: (i) prioritat de les energies renovables enfront de les convencionals a la xarxa elèctrica, (ii) tarifa raonable i predictible garantida durant un període de temps (que és la forma d'obtenir recursos financers privats per al èxit d'unes polítiques que no li costa res al contribuent), (iii) establir tarifes decreixents, graduals i sincronitzades, que permeti una reducció de costos (la remuneració no ha de ser per al fabricant sinó per al productor, permetent incentius perquè el sector sigui el que més inverteix en R+D+i -quatre cops per sobre de la mitjana), (iv) que no hi hagi límits en l'entrada de renovables al mercat. Quan a Alemanya les energies renovables arribin a la paritat de costos amb els de la xarxa el país tindrà un clúster industrial ben posicionat, amb accés a una energia no dependent de l'exterior, molt eficient, neta i segura, obtenint els retorns d'haver pres posicions de avantatge en els nous mercats d'aquestes tecnologies.

No es tracta de malentesos psicològics. Detractors com paladins de les renovables utilitzen les mateixes dades, però interpreten aquestes de forma contraposada d'acord els seus interessos. Uns miren costos, altres assumeixen els reptes del segle XXI, com reduir el dèficit exterior energètic, que porta a objectius d'estalvi i eficiència energètica, i un canvi tecnològic per garantir el subministrament amb fonts renovables. Darrere de les estratègies de comunicació d'energètiques tradicionals hi ha la por d'afrontar els reptes i desafiaments d'un canvi de paradigma forçant les dades.
Excés d'intervencionisme governamental.
Entre 2007 al 2010 es van dictar per "extraordinària i urgent necessitat" 23 reials decrets (l'article 97 de la Constitució estableix a les Corts Generals "exercir la funció executiva i la potestat reglamentària"), fet que suposa un abús de la capacitat de la "delegació administrativa" (que fixa l'article 86), que limiti aprovar "disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de decret llei"). Miguel Sebastián ha cobert de glòria al Govern.

La revolució del model de les renovables és que només requereix d'una decisió política: establir una tarifa decreixent (la prima) i deixar que el mercat actuï. El govern, acostumat a no aconseguir les fites proposades, es va trobar el boom de renovable que havia previst en el seu pla 2005-2010. El RD 661/2007 intentava posar límit als seus èxits. La generació primada de renovables va passar del 5% al ​​20%, acaparant una part més gran de les rendes del mercat mentre aquest minvava per la crisi. Què fer? Establir un registre d'assignació de retribució, així evitar que la part de la tarifa destinada a cobrir renovables generés "dèficit". És traslladar inseguretat jurídica al mercat i els inversors, en lloc d'optar, per gestionar el risc de dèficit amb tarifes decreixents (com fa Alemanya, que ajusta possibles desviaments dels objectius).

L'anunci de la creació del registre va provocar un tsunami de projectes fotovoltaics. Espanya va consumir fins a l'octubre del 2008 la meitat de les fotovoltaiques venuda al món. Què va provocar la bombolla fotovoltaica? S'ha de ser cec per no veure que el RD 661 un "efecte crida", fins i tot, considerar que arribo massa tard per evitar aquest boom contemplat en la política del govern. És un govern que no ha parat de lluitar contra ell mateix.

Els anomenats concursos eòlics autonòmics, és una altra mostra d'intervenció governamental, ideant "llimbs legals" que permeten la intervenció en el mercat de renovables a les autoritats autonòmiques. Qui renúncia a decidir qui són els guanyadors i els perdedors del sector? Explica que líders del sector, quan actuava la força del mercat, queden ara exclosos d'aquest per decisions polítiques.

Resulta irònic recordar arguments que consideren que aquest model de prima és una violació de la llei de mercat, quan està generant una forta competència que explica que les inversions en R+D estiguin quatre vegades per sobre de la mitjana. (...)
El PSOE paralitza el decret eòlic de Sebastián.
En nou reial decret eòlic del ministre d'Indústria pretén convèncer el sector amb l'argument que la Comissió Nacional de l'Energia (CNE) considera la "rendibilitat suficient". L'anterior esborrany la CNE ho considerava "raonable". Alfredo Pérez Rubalbaca manifestava que no hi hauria Reial decret "sense acord".

La resposta de la patronal eòlica és una contraproposta rebutjada per Miguel Sebastián. Prefereix un buit legal. En el fons el Ministeri d'Indústria mal interpreta premeditadament les energies renovables. Com més gran recorregut tingui la corba d'aprenentatge una tecnologia més sentit té donar-li suport; (...) el Ministre d'Indústria les posa totes al mateix sac valorant els costos.

La CNE va arribar a proposar eliminar la preferència de les renovables a la xarxa (amb el vot de la meitat de consellers). Energètiques amb tecnologies tradicionals i renovables, opten per reduir l'oferta de renovables en el mercat perquè es contracti energia de tecnologies convencionals -el que suposa un sobrecost per al consumidor, en haver d'indemnitzar -per trencar contractes a l'entrar al final- les renovables amb prioritat . La CNE justifica eliminar aquest privilegi a les renovables per reduir costos. Té sentit desaprofitar una energia autòctona, gratuïta, per importar una energia bruta, cara, contaminant?

Les energies renovables s'enfronten amb la resistència organitzada del sector energètic tradicional. Que les energètiques tradicionals comptin amb una divisió de renovables no evita, sinó agreuja, el conflicte amb el desenvolupament de les renovables. Alfredo Pérez Rubalcaba ha de renunciar als ponts fràgils cap a les renovables (l'energia nuclear no és un pont sinó un perill inacceptable). Es troba a faltar múscul polític per ser capaç de prendre decisions que canviïn el rumb de les coses. No n'hi ha prou reclamar "acord" amb el sector eòlic, o posar l'accent especial en les noves tecnologies i energia verdes mentre Miguel Sebastián dinamita el seu discurs verd ridiculitzant el seu programa.

El Reial Decret és sincer, el sector eòlic s'haurà “d'especialitzar en els mecanismes d'assignació de preus i cobertures de mercat ... els mecanismes de protecció aniran desapareixent". Es pretén que les renovables se sotmetin a l'antic paradigma regulador, basat en separació i liberalització, que privilegia les tecnologies tradicionals. Una barreja d'arguments simplistes i tendenciosos, tot depèn de quins components s'inclogui en l'anàlisi i quins es discriminin. La proposta de Sebastián era una tarifa de 55 euros MWh a l'eòlica (corregida a 60 euros), un preu per sota del que ofereixen els mercats majoristes. De quin mercat ens parlen? No n'hi ha prou que Rubalcaba paralitzar el decret fent l'ullet al sector de les renovables, mentre el sector espera que sigui el nou govern el que crei el nou marc, preferint un buit legal. Protagonitzant un tràgic final. Els errors del Govern no han estat econòmics sinó ideològics. Té l'última oportunitat d'evitar el ridícul abandonant el vell paradigma al qual s'aferra Miguel Sebastián incapaç de reconèixer els reptes i desafiaments del segle XXI. Una altra vegada torna a ser vàlid allò de "és l'economia estúpid".

Jordi Ortega, Se frena el decreto eólico, ¿un cambio de rumbo en la energía renovables?, La Vanguardia 6-11-2011.