Deixalles urbanes (i industrials) per cremar en els forns de ciment

(...) l’Àrea Metropolitana de Barcelona] comença a donar un ús energètic als rebutjos dels ciutadans.

En concret, els materials residuals inservibles procedents dels processos de selecció de la planta de tractament de Zona Franca (Ecoparc I) es transformen en combustible per ser fets servir a ales plantes cimenteres. Així, s’evita enviar-los a l’abocador, es rendibilitza el seu alt poder calorífic i, de passada, les cimenteres s’estalvien la importació de combustibles derivats del petroli per als forns de producció de ciment.

(...) Al capdavall, els únics recursos energètics veritablement autòctons d’Espanya són el vent (l’eòlica), el sol, la biomassa dels boscos i.... les escombraries [i la hidràulica, la geotèrmia, els conreus energètics i la marina!].

Els avantatges són clars. “Aquest sistema ens permet reduir el cost del tractament dels materials desaprofitats dels ecoparcs que van a l’abocador, i, a més, apliquem la directiva europea de residus, que dóna prioritat a l’aprofitament energètic per sobre del dipòsit dels residus en un abocador” (...).

Com a matèria primera no es fan servir, ni de bon tros, escombraries recollides indiscriminadament, sinó que només s’utilitzen els rebutjos del procés selectiu de la planta de la Zona Franca (...), on les restes del contenidor gris són sotmeses a diversos filtres d’aprofitament (plàstics, compost de baixa qualitat...) abans que el que és sobrant sigui empaquetat i embalat per ser portat a l’abocador.

Són justament aquestes escombraries residuals les que es transporten a una planta a Constantí, on es fa la preparació del combustible derivat del residu. (...)

El producte resultant és un confeti d’alt poder calorífic mancat d’humitat i compost d’elements plàstics, tèxtils o fusta, fet que el fa molt apte per servir de combustible a les cimenteres.

Aquest és precisament l’element clau de tot el procés: com es separen els elements ‘plàstics, tèxtils o fusta’, i altres productes residuals que continguin compostos químics que contaminin qual s’incinerin en els forns?

D’aquesta manera, es crema i substitueix el coc de petroli (el petroli més dens en la destil·lació) als forns de producció de ciment, amb la qual cosa aquesta indústria s¡estalvia costos i redueix les seves emissions de CO2, fent servir menys combustibles fòssils.

La planta de Constantí (...) ara és l’única instal·lació que produeix el combustible. Però cinc empreses més del sector de la gestió de residus estan promovent instal·lacions similars a Catalunya per transformar els rebutjos en combustible i portar-los a les cimenteres. Per això ja tenen l’autorització ambiental.

(...) Ara, portar els residus a un abocador li costa a l’Administració metropolitana un 80 euros per tona de rebuig (el preu per dipositar-los, el transport i el cànon que es paga a la Generalitat), mentre que lliurar-los a la planta de Constantí li surt per uns 45 euros.

(...) portar els residus a abocadors resulta car. Els amos dels dipòsits treuen rendiment de l’escassetat de terreny per a abocadors i l’Administració no aconsegueix crear instal·lacions pròpies, vist el rebuig popular.

(...) De fet, les cimenteres estan pagant per l’obtenció del combustible derivat dels residus (0 euros la tona). (...)

De cara al futur, (...) es tracta que els concessionaris de la gestió de les escombraries –que dirigeixen els altres ecoparcs metropolitans- garanteixin la sortida al mercat a aquest combustible.

(...) les escombraries que rep de Barcelona tenen un gran poder calorífic (4.500 quilocalories per quilo [el lignit unes 3.500]), fet que permet un gran aprofitament. (...)

Per a la indústria del ciment, “Utilitzar combustibles alternatius és un dels seus objectius clau” (...).

Antonio Cerrillo, Treure petroli de les deixalles, La Vanguardia 28-10-2011.

L’increment del reciclatge (catapultat per l’èxit de la recollida de matèria orgànica de Barcelona), la reducció de rebutjos per la crisi i les noves opcions que obren l’ús de les escombraries com a combustible estan relegant el pla per construir una nova incineradora a l’àrea de Barcelona. (...) “ja no tenim aquesta pressió, una altra cosa és que a llarg termini es pugui necessitar; però ara com ara no fa falta” (...).

Ara hi ha presentats cinc projectes de plantes (...) per fabricar combustible derivat dels residus, les quals podrien absorbir unes 320.000 t de rebutjos (una quantitat similar a la capacitat de la incineradora) (...). Tres cimenteres ja fan servir combustibles derivats dels residus urbans i industrials [aquest origen no hi figura a l’article anterior, i és propens a contenir elements contaminants!] (Uniland a Sitges, Uniland a Santa Margarida i Cemex a Alcanar), i dues ho faran aviat (Molins a Pallejà i Lafarge de Montcada).

Una opció que bandeja la nova incineradora, La Vanguardia 28-10-2011.