Crisi econòmica, energètica i ambiental a les aigües de Catalunya*

Inversions milionàries efectuades els darrers anys per millorar la qualitat de l'aigua (de l'aixeta i dels rius) estan sent infrautilitzades, a causa dels alts costos de manteniment. Són infraestructures desaprofitades, totalment o parcialment. L'Agència Catalana de l'Aigua ha paralitzat el funcionament de la dessalinitzadora d'aigua de mar de Blanes, que presta servei a l'Alt Maresme i la Selva marítima (Blanes, Lloret ...). La raó principal d'aquesta decisió és la necessitat d'estalviar costos en el consum d'energia. Per la mateixa raó, està pràcticament paralitzat (funciona només al 5%) el sistema de depuració de les aigües residuals de la planta depuradora del Prat que serveix per realimentar el cabal al tram final del Llobregat i per recuperar l'aqüífer profund del delta, la gran reserva estratègica d'aigua l'àrea metropolitana. Les instal·lacions són gestionades per l'Àrea Metropolitana, però qui les paga és la Generalitat, que ha deixat de fer aquestes transferències. "La Generalitat està fent un greu desistiment de responsabilitats", sentencia l'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, que amenaça de portar aquest assumpte a la Comissió Europea.

La Generalitat ha paralitzat el funcionament de la dessalinitzadora de Blanes per estalviar costos, una cosa que és una necessitat urgent davant el deute astronòmic de l'Agència Catalana de l'Aigua. La dessalinitzadora presta subministrament a Blanes, Malgrat, Pineda, Santa Susanna, Calella, Palafolls, Tossa i Lloret, on el subministrament ha estat substituït per aigua de pous, recursos que tradicionalment han estat de pitjor qualitat. L'aigua de la dessalinitzadora consumeix 3,4 kWh/m³ mentre que treure-la de pou requereix menys d'1 kWh/m³.

L'Agència de l'Aigua aplica un nou criteri i jutja que la dessalinitzadora deixa de ser un recurs estructural bàsic i passa a tenir el caràcter d'una font "que aporta garantia de subministrament" en aquesta zona, és a dir, serà una font complementària a la dels pous. Es recorrerà a ella només en cas d'extrema necessitat. Els experts consultats temen que es pugui produir una sobreexplotació de les reserves del subsòl a la zona de la Tordera. Aquest risc, juntament amb la mala qualitat de l'aigua servida a l'Alt Maresme i la Selva marítima (amb recursos molt salinitzats), va ser la causa que va moure a promoure aquesta instal·lació, inaugurada el 2002.

L'Agència de l'Aigua estima, però, que és possible aplicar un règim de producció d'aigua a la dessalinitzadora que sigui alhora compatible amb la preservació de l'aqüífer de la Tordera. La dessalinitzadora ha estat ampliada (fins a 20 hm³) i, en cas de necessitat per sequera, podria servir fins i tot a l'àrea metropolitana.

La necessitat de reduir els costos energètics i de manteniment explica també la decisió de retallar dràsticament el funcionament del sistema de depuració terciari de les aigües residuals del Llobregat a la depuradora del Prat. Ara al Prat només estan en servei els sistemes bàsics de sanejament, que eviten que es llanci directament aigua contaminada al mar. No obstant això, estan pràcticament inutilitzats (només treballa al 5%: el manteniment mínim) diversos tractaments complementaris (nitrogen, fòsfor, cloració ...), de manera que s'han deixat de reutilitzar les aigües sanejades, que tradicionalment servien per incrementar el cabal del tram final del riu Llobregat i injectar recursos en l'aqüífer profund del delta (el que servia per crear una cortina o barrera hidràulica d'aigua que evita la intrusió de l'aigua de mar i protegir aquestes reserves del Prat). L'ordre de retallar aquest servei va ser donada per la Generalitat a l'Àrea Metropolitana, gestora de la instal·lació.

"La Generalitat està abandonant la seva responsabilitat en les polítiques de protecció de les reserves d'aigua, és molt greu", indica l'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, visiblement enfadat. Així, s'ha deixat d'aportar aigua sanejada que servia per incrementar el cabal del tram final del Llobregat, que de vegades no té el seu mínim ecològic. Fins fa poc, el que es feia era bombejar cabals des del Prat fins a un punt situat aigües avall de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, de manera que el Llobregat guanyava en cabals. Ara "no es garanteix que així hagi un cabal ecològic mínim al riu", afegeix.

Però el que més molesta a l'alcalde pratenc és que a més s'hagi paralitzat pràcticament la recàrrega de l'aqüífer profund del delta, unes operacions que es venien duent a terme amb èxit. En aquest cas, el que es feia era injectar (a través de 14 pous) cabals sanejats de la depuradora del Prat, de manera que es creava una barrera hidràulica (un joc de pressions i compensacions) que evita la salinització d'origen marí.

"És una greu irresponsabilitat que s'hagi abandonat la barrera hidràulica contra la intrusió marina, ja que aquesta és fonamental per combatre l'entrada d'aigua del mar i protegir l'aqüífer profund del delta", diu l'alcalde, que llança una alerta: "Es pot perdre tota la feina que s'ha fet per recuperar aquest aqüífer ". La recuperació de l'aqüífer profund (tradicionalment salí per l'entrada d'aigua de mar propiciada per la dàrsena interior del port) és bàsica perquè la regió de Barcelona pugui conservar aquest macroembalse subterrani. Tejedor també diu que s'han frenat les aportacions d'aigua regenerada per a les zones inundables dels ecosistemes del delta.

La creació del sistema de reutilització d'aigües regenerades va costar uns 23 milions d'euros, i es va desenvolupar en dues fases. La primera va incloure la construcció d'una moderna planta de tractament (d'osmosi inversa), el cost rondava la meitat d'aquesta inversió. Tota l'obra va tenir una aportació del 50% dels fons de cohesió europeus, que van ser concedits amb la condició que l'aigua sanejada fos després reaprofitada. Per això, l'alcalde Tejedor ha indicat que té previst fer una consulta a la UE, ja que té la convicció que aquesta infraestructura no pot quedar ara inutilitzada. Altres fonts consultades diuen que la UE potser podria plantejar-se "retenir" aquestes partides si es comprova que no s'usen.
Fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua esgrimeixen que l'aqüífer del delta ha millorat, el que ha "portat a frenar l'aportació constant d'aigua regenerada per frenar la intrusió marina". A més, al·leguen, "un ús constant d'aquestes instal·lacions suposa un elevat cost energètic". Les instal·lacions es posaran en marxa "quan es detecti una alteració de la salinitat de l'aqüífer" i quan falti aigua al riu o als regants, afegeixen.

Antonio Cerrillo, La Generalitat paraliza la desalinizadora de Blanes por su alto coste energético, La Vanguardia 1-11-2011.