Les proves d’estrès a les centrals nuclears

A qui deixaran tranquil?

Després de l'accident de la central japonesa de Fukushima, l'energia nuclear torna transitar per una cruïlla que pot ser definitiva per al seu futur, amb la revisió a què la Unió Europea vol sotmetre les centrals del seu territori, i la influència que pugui tenir en l'avenir d'aquesta font energètica la decisió d'Alemanya d'accelerar el desmantellament del seu parc nuclear. Catalunya, que a hores d'ara genera amb reactors nuclears el 43,5% de l'electricitat que consumeix, ha de vigilar per saber si el seu perfil energètic es podria alterar.

L'avaluació que vol fer la UE succintament vol mesurar l'efecte de sismes, inundacions i altres desastres naturals sobre les centrals, però potser hauria calgut filar més prim, com apunta Marcel Coderch, expert en energia i conseller del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat: “Hi ha hagut el debat sobre si calia considerar només el desastre natural, o incloure també accions voluntàries, com ara estavellar un avió, cosa que ha topat amb l'oposició de França i la Gran Bretanya, que han al·legat que aquesta previsió ja no seria competència dels responsables de la central, sinó que correspondria a les forces de seguretat.” També han quedat exclosos supòsits com ara si un Boeing s'estavella en una central, tot i que estudis publicats a Alemanya reflecteixen que la instal·lació no suportaria l'impacte. Altres dubtes tenen a veure amb el fet que es fan servir només històrics documentats per mesurar el risc, obviant la possibilitat d'una catàstrofe que superi el grau de sismes coneguts, com va passar a Fukushima. Per Coderch, ha de ser crucial que es mesuri si una central resulta afectada d'una catàstrofe, “si restarà molts dies aïllada, si seran molts dies de pèrdua d'electricitat”.

Per la seva banda, Lluís Batet, professor de Tecnologia Energètica i cap de la Secció d'Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), creu que les “proves no han d'oferir cap sorpresa, ja que, tot i que són centrals dels anys setanta, hi ha hagut una inversió continuada en seguretat. Una altra cosa és si són tan segures com les plantes d'última generació, en què els reactors tenen un nivell molt més elevat de seguretat”. Tanmateix, Coderch replica: “Les centrals s'han estat renovant, però no ha estat així amb el baix del reactor, sotmès a radiació contínua. No sabem quan s'esquerdarà: uns estudis parlen de 40 anys; d'altres, de 60.” (...)

Jordi Garriga, Una nova cruïlla per a la nuclear, L’Econòmic, 11 a 17 de juny del 2011.

Recomanacions del CADS per a les centrals nuclears a Catalunya

El CADS ha fet un seguit de recomanacions de supervisió del nostre parc nuclear. A banda de demanar que la Generalitat tingui un paper actiu en les tasques de revisió, es demana avaluar exhaustivament la seguretat de les piscines on es guarda el combustible irradiat, per prevenir atacs intencionats i pèrdues de refrigeració, i revisar la subcontractació de personal per a tasques amb perill radioactiu. En el cas concret d'Ascó, es demana una anàlisi acurada del risc de riuades de l'Ebre, atès que els pantans de Riba-roja i Mequinensa potser no tenen prou capacitat de regulació. En aquest sentit, es reclamen no només estudis sobre cabals màxims, sinó mesures d'inundacions històriques i paleoinundacions.

(...) Finalment es recomana desenvolupar la substitució de les activitats nuclears a les Terres de l'Ebre.

Vigilància sobre les nostres centrals, L’Econòmic, 11 a 17 de juny del 2011.