6.6.11

Seguretat nuclear al metro? NO, gràcies*


La sofisticació tecnològica del metro (...) requereix sistemes de seguretat cada vegada més eficaços. L’objectiu és evitar tant sí com no els accidents. (...) és clau preveure què pot passar molt abans que passi, detectar quins són els punts febles i actuar amb temps. Per això, Transports Metropolitants de Barcelona (TMB) ha creat un model basat en el de les centrals nuclears. És la primera empresa ferroviària que ho fa. (...)
(...) Aquí entra en joc l’anàlisi probabilista de seguretat (APS), que va començar a fer servir la indústria nuclear a finals dels 70 i després van adoptar la petroquímica i l’aeronàutica.
A partir d’un succés desencadenant (error humà, mecànic, organització o bé un combinació), es dibuixa la cadena de fets que condueix a la situació de risc i, d’aquestes situacions, a l’incident. En aquests recorreguts s’identifiquen les barreres que hi ha per evitar el resultat negatiu. Tot es plasma en un algoritme matemàtic, de manera que modificant els elements se sap fins a quin punt millora o disminueix el risc.
Óscar Muñoz, Seguretat nuclear al metro de Barcelona, La Vanguardia 3-06-2011.

Aquesta tècnica va ser introduïda en el famós informe WASH-1400, una de les principals conclusions era la de la probabilitat d’una fusió total del nucli d’una entre 20.000 reactors·any (un reactor cada 45 anys amb un parc de 444 reactors cada un d’aquests anys). La realitat: de TMI-Harrisburg (1979) a Fukushima (2011) han passat 32 anys, i hi ha hagut 4 fusions de nucli de reactors d’aigua lleugera (el tipus analitzat al WASH-1400), estadísticament un cada 8 anys! (i suposant un parc de 444 reactors d’aigua lleugera durant aquets 32 anys, un valor superior al real).

Aquest informe va ser molt criticat, com es reflecteix en aquest text:

Un grup de científics organitzat per la Societat Física Americana (APS) "van trobar molt a criticar" a l'informe WASH-1400. El Grup va assenyalar que les estimacions de mortalitat havien considerat morts només durant les primeres 24 hores després d'un accident, encara que el cesi radioactiu alliberat en un accident romanen actives durant dècades, i podria exposar a grans poblacions als efectes adversos. Els revisors de l'EPA van argumentar que el càncer, una de les formes més greus de la malaltia com a resultat d'un accident del reactor, no apareix fins anys després de l'accident. Els revisors APS també van criticar els mètodes de l'informe de per predir el funcionament dels sistemes de refrigeració d'emergència. [2]
La Unió de Científics Preocupats  (Union of Concerned Scientits) va donar a conèixer un informe de 150 pàgines criticant l'informe WASH-1400, i el juny de 1976, el Subcomitè d'Energia i Medi Ambient va realitzar audiències sobre la validesa de les conclusions de l'informe. Com a resultat d'aquestes audiències, la NRC va acordar mantenir un grup consultiu per examinar la validesa de les conclusions de l'informe.
En un informe de 1978, el grup consultiu nomenat pel NRC i dirigit pel professor Harold Lewis de la Universitat de Califòrnia va concloure que "les incerteses en WASH-1400 de les estimacions de les probabilitats d'accidents greus van ser, en general, en gran mesura subestimada".

Els mètodes utilitzats van ser relativament senzill per als estàndards actuals i es basa en la comprensió de principis clau de la fenomenologia. Després d'un període d'intensa (i costosa) de recerca i discussió, inspirat en part per l'accident de Three Mile Island, WASH-1400 va ser degudament substituït en el seu moment per NUREG-1150 i ara per un nou estudi que realitza la Comissió de Regulació Nuclear anomenat  l'Estat-de-l’Art- Anàlisis de les Conseqüències del Reactor (SOARCA).
La metodologia APS es va seguir en general, com part de la l’avaluació de seguretat de totes les centrals nuclears modernes. En la dècada de 1990, totes les plantes d'energia nuclear dels EUA van presentar un APS  a la NRC en el marc del programa d'examen individual de les plantes, i cinc d'elles van ser la base per al NUREG 1991-1150.
WASH-1400 és ara NUREG-75/014.
Traduït de: http://en.wikipedia.org/wiki/WASH-1400

És per tot això que volem una avaluació de la seguretat de la xarxa de metros més fiable que la del WASH-1400.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada