Les radiacions dels mòbils de fet no es poden considerar "energia" en el sentit emprat en aquest blog. Si ho hem considerat és perquè la manera de tractar-les és molt similar a com es tracten gairebé totes les radiacions, incloses les de l’energia nuclear. En aquest sentit, aquests articles aporten informació rellevant en el camp de l’energia.
(...) El dimarts a la tarda vam conèixer la notícia que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha dit per primera vegada que els mòbils poden provocar càncer (...).
(...) Sempre he cregut que el consumidor ha de tenir tota la informació possible sobre un producte per a poder decidir sobre el seu ús de forma responsable, i allà cadascú amb les seves accions. Però tinc dubtes sobre si el que ha fet l'OMS ha estat informar o alarma. Vegem. Si realment una organització que se suposa de prestigi com l'Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer, vinculada a l'OMS, té alguna certesa científica que el mòbil provoca càncer, per què despatxa llavors aquesta notícia en un comunicat de premsa a les 19:00 sense les necessàries explicacions?
Aquí van algunes de les perles del comunicat: l'ús dels mòbils, es diu, pot ser un "possible carcinogen". Possible. "Hi ha reduïda evidència de carcinogenicitat en humans, però suficient en animals d'experimentació". ¡¡¿¿!!?? En alguns assaigs hi ha un augment de gliomes que es "pot atribuir" l'ús d'aquests aparells ... El relat del risc exposat així, en un continu condicional, deriva en una cerimònia de la confusió. "Cal seguir investigant", tanquen. Sospites fundades però no proves concloents, publiquem ahir. Llavors, senyors de l'OMS, què fem? ¿Recomanen que s'apliqui immediatament el principi de precaució? ¿Deixem de fer servir el mòbil per si de cas? ¿L'hi prohibim als nens, als joves? Quina és l'exposició mínima perquè sigui perillós? Són insuficients els actuals estàndards de l'ONU? Ni sí, ni no, ni tot el contrari.
(...) L'OMS s'ha precipitat. El dilema era difícil, és cert: silenciar el comentari a què té dret el consumidor o facilitar-fins i tot generant una angoixa difusa més enllà del que es mereix. Una vella sospita per una nova sospita. Quina malaptesa la d'obrir més incògnites que respostes i situar un assumpte tan sensible en el pitjor dels escenaris: la incertesa.
Susana Quadrado, La OMS sustituye una vieja sospecha por una nueva y dispara una angustia difusa al no despejar incógnitas, La Vanguardia 2-06-2011.
Com amb les radiacions d'origen nuclear, s'està fent un experiment sobre els efectes de la radiació amb tota la població. Per això els nivells considerats no nocius es van baixant repetidament (excepte després de desastres nuclears).
Heu vist aquestes recomanacions en els manuals d’ús dels mòbils?
[¿Evita vostè utilitzar el mòbil?] No (...). Però prefereixo utilitzar-lo amb altaveu. O també és recomanable utilitzar un auricular i allunyar l'antena del cap.
[I si alguna vegada ha de posar-se'l al costat del cap?] M'ho poso. No deixo de fer o rebre una trucada per això.
[Utilitzar un dispositiu de mans lliures elimina el risc?] Permeti que puntualitzi: el possible risc. No sabem si hi ha risc o no. El que sabem és que n'hi pot haver. I no costa res prendre precaucions. La més senzilla és allunyar el mòbil del cervell, perquè n'hi ha prou amb allunyar uns centímetres perquè el nivell d'exposició del cervell a les radiacions es torni gairebé nul.
[És més important prendre aquesta precaució en nens que en adults?] És probable que els efectes de les radiacions dels mòbils, si es confirma que comporten un risc, siguin més greus en nens que en adults. No és una cosa que estigui demostrada, però hi ha motius per sospitar-ho.
[Quins motius?] Les experiències de Txernòbil, Hiroshima i Nagasaki van posar de manifest que els nens són més sensibles als efectes cancerígens de les radiacions que els adults. I en el cas concret dels mòbils, els nens tenen el crani i les orelles més prims que els adults, de manera que el seu cervell està exposat a una major quantitat de radiació. Així que recomanaria a les famílies amb nens que utilitzin dispositius de mans lliures per a reduir el seu nivell d'exposició.
[Millor parlar pel fix que pel mòbil?] Si és un fix amb cable, sí. Però si s'utilitza un dispositiu sense fils per parlar per la línia fixa, llavors no. Els sense fils emeten una radiació més intensa que els mòbils 3G.
[Millor els 3G d'última generació o els GSM de fa uns anys?] Els mòbils d'avui dia emeten molta menys radiació que els de fa uns anys. Unes quinze vegades menys.
[Significa això que el possible risc que han observat vostès, que està basat en dades anteriors al 2004, sobreestima el risc real dels mòbils, ja que la radiació emesa ara és més baixa?] No ho sabem. Perquè, d'altra banda, ara hi ha més persones que truquen pel mòbil i que parlen durant més estona, especialment entre els joves. Així que, en el cas que hi hagi risc, d'una banda es redueix, però d'altra augmenta.
[Si el risc existeix realment, no hauria d'haver començat a veure's ja un augment dels tumors cerebrals?] El problema és que un càncer pot trigar dècades en desenvolupar-se. I fa 15 o 20 anys molt poques persones feien un ús massiu del mòbil. No podem excloure que l'augment de casos de tumors cerebrals, si arriba a produir-se, tardi encara una o dues dècades a manifestar-se.
[S'ha criticat que dir que la radiació dels mòbils és un possible carcinogen com han fet vostès, sense disposar de dades més categòriques, és fer alarmisme.] Si hi ha un possible risc, penso que és important que se sàpiga. És tan fàcil prendre la precaució d'utilitzar dispositius de mans lliures, que és millor donar a conèixer les nostres conclusions. Que les dades científiques disponibles siguin limitades i les conclusions no siguin categòriques no és motiu per no informar que hi ha un possible risc. Si després resulta que no n'hi ha, no s'haurà perdut res prenent mesures senzilles de precaució. I si n'hi ha, s'haurà guanyat molt.
Josep Corbella, entrevista a Elisabeth Cardis, "Los niños son más sensibles a las radiaciones que los adultos", La Vanguardia 1-06-2011.
Les radiacions electromagnètiques dels telèfons mòbils han estat classificades com a “possible carcinogen per a les persones” en una reunió de 31 experts de 14 països que al llarg d’una setmana han revisat les dades científiques disponibles sobre la qüestió. (...)
La categoria de “possible carcinogen” s’aplica a factors ambientals per als quals hi ha sospites fundades que puguin causar algun ipus de càncer, però no proves concloents. En el cas dels mòbils, els experts han observat que hi ha una relació estadística entr l’ús de la telefonia mòbil i dos tipus de tumor intracranial (el glioma i el neuroma acústic). A més, consideren que és crïble que la relació sigui causal, ja que els camps electromagnètics dels mòbils afecten les cèl·lules més pròximes. (...)
El grup d’experts (...) no ha pogut quantificar quin risc té parlar pel mòbil. (...)
En espera de més estudis sobre l’ús habitual de la telefonia mòbil a llarg termini, “és important prendre mesures pràctiques per reduir-ne l’exposició, com els dispositius lliures i els missatges de text” (...).
L’agència d’investigació del càncer de l’OMS recalca que els possibles efectes a llarg termini de la telefonia mòbil són particularment rellevants entre nens i adults joves. Això s’explica perquè, com a més precoç és l’exposició a un factor ambiental cancerigen, més probable és que es desenvolupi un càncer amb el pas dels anys.
Josep Corbella, La radiació dels mòbils, possible causa de càncer, La Vanguardia 1-06-2011.
Document molt recomanat:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada