Exemplaritat d'enginyers a Fukushima*

(...) Enmig d'aquest tètric panorama de Fukushima, dos-cents jubilats japonesos s'han ofert per anar a netejar. Ho explica el servei de notícies de la BBC: són enginyers i professionals diversos, tots majors de seixanta anys, jubilats, que han anat posant-se en contacte els uns amb els altres i organitzant. El promotor de la idea és Yasuteru Yamada, un enginyer retirat de setanta-dos anys. El raonament de Yamada és que són ells, els més grans, els que s'han d'enfrontar a la radioactivitat, no els joves, i d'oferir com a voluntaris no és cap heroïcitat, sinó pura lògica: "Tinc setanta-dos anys i potser em quedin entre tretze i quinze de vida. Fins i tot si em exposés a la radiació, farien falta vint, trenta, o més anys, perquè el càncer es desenvolupés. A més, la gent gran tenim menys probabilitats de desenvolupar-los. No som kamikazes. Els kamikazes eren una mica estrany, no hi havia manera d'evitar-ho: anaven a morir. Però nosaltres tornarem. Anirem a treballar però no a morir ". Dos diputats del Parlament japonès els donen suport, però el Govern, desconcertat, encara dubta si acceptar la proposta o no. El gest dels jubilats japonesos és admirable i raonable: els seus càlculs sobre longevitat són correctes i és sabut que, en els cossos vells, els càncers es desenvolupen amb més lentitud.(...)

Quim Monzò, A Fukushima, que falta gente, La Vanguardia 4-06-2011.