Tests de resistència de les nuclears: voluntari i light*

(...) la unió Europea s’ha posat d’acord per posar a prova la resistència de les instal·lacions  [nuclears] davant fenòmens externs de la naturalesa, errors humans o accidents.

La revisió començarà l’1 de juny i es prolongarà fins a final d’any. En una primera fase, l’examen serà teòric i es basarà en informes elaborats per les mateixes centrals. Després els revisaran les autoritats nacionals de seguretat nuclear, tot endurint-ne els requisit habituals. Se’n mesurarà la resistència davant sismes, inundacions, incendis, tornados, fred o calor intensos, talls d’electricitat i errors humans.

Amb tot, no s’hi revisaran les mesures de prevenció davant possibles atacs terroristes; França i Espanya, entre altres, es negaven que la UE s’involucrés en aquest terreny, tant pel fet de quedar fora de els seves competències com pel risc de “donar idees”. Ara bé, sí que s’hi provarà la resistència a eventualitats com la caiguda d’un avió o l’explosió d’un petrolier, ja siguin produïts accidentalment o com a part d’un atemptat.

La fase més delicada de les proves de resistència (o tests d’estrès) començarà amb l’examen, in situ, per part d’experts nuclears d’altres països i de la mateixa Comissió Europea. Els resultats s’anunciaran l’abril del 2012, amb “la màxima transparència” (...).

El que no està clar és què passarà si una central nuclear presenta deficiències o no aprova l’examen. Brussel·les no té competències per imposar millores tècniques ni de bon tros el tancament d’una planta (la seguretat nuclear és una competència gairebé al 100% nacional, no europea), però confia en la pressió de l’opinió pública obligui al país afectat a prendre mesures per garantir-hi la seguretat.

És sorprenent que Brussel·les no tingui competències sobre seguretat nuclear tot i que un dels tractats fundacionals, l’Euratom (Comunitat Europea de l'Energia Atòmica), versa sobre l’energia nuclear i entre els seus objectius diu que "el Tractat garanteix un elevat nivell de seguretat per a la població", i en el preàmbul els signataris es declaren "preocupats per establir condicions de seguretat que evitin tot risc per a la vida i la salut de les poblacions".
Pot ser que el seu motiu principal:

• "Creat en un principi per tal de coordinar els programes de recerca dels Estats membres per a una utilització pacífica de l'energia nuclear, el Tractat Euratom contribueix en l'actualitat a la posada en comú dels coneixements, les infraestructures i el finançament de l'energia nuclear. Garanteix la seguretat de l'abastament d'energia atòmica mitjançant un control centralitzat."

predomina per sobre al de la seguretat que preocupava als signataris.

Per als Verds europeus, les proves de resistència són una mesura “de cara a la galeria” que no posaran en excessives dificultats cap central. “Els països pronuclears han guanyat i s’han assegurat que riscos clau per a la seguretat quedin fora” (...).

Els tests seran voluntaris, però s’espera que els 14 països de la UE que han recorregut a l’energia atòmica els facin; en total, hi ha 143 reactors en funcionament en territori comunitari. Països veïns com Suïssa, Rússia i Ucraïna seran convidats a afegir-se a la iniciativa. La indústria espanyola veu en aquestes proves “una oportunitat per confirmar” l’alta seguretat de les plantes (...).

Perquè els tests seran voluntaris i no obligatoris? I com és que no s'han posat d’acord en què fer si una central no aprova la prova?

Beatriz Navarro, Examen a la nuclear, La Vanguardia 26-05-2011.