L’eòlica marina a Espanya fa aigües

Els experts consideren que l’eòlica marina protagonitzarà la segona revolució de les energies renovables. Els parcs marins o ‘offshore’ s’ubiquen desenes de quilòmetres mar endins i actualment es concentren al mar del Nord, al Bàltic i a prop de les costes britàniques. Avui dia hi ha 45 parcs marins al món, i sumen una potència de 2.946 MW.

 

L’eòlica marina presenta diversos avantatges respecte als parcs convencionals. El principal és que els parcs marins permeten captar vents més forts i constants. A més a més, aquestes instal·lacions eliminen l’impacte visual (...). No obstant, l’eòlica marina també té dificultats afegides.

Per començar, els parcs ubicats mar endins, tenen un cost molt superior al  de les instal·lacions terrestres (...).

D’altra banda, hi ha una sèrie de limitacions tecnològiques (...). La profunditat de les aigües del Mediterrani fa impossible (més ben dit, inviables) els molins clavats al subsòl marítim. Per aquest motiu la indústria es concentra actualment en el disseny de molins flotants.

El ministeri d’Indústria constata que hi ha una trentena de projectes eòlics marins a les costes espanyoles (a Cadis, Huelva, Castelló, la Corunya o les Canàries). El projecte més pròxim és el de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) (...) la plataforma Zèfir a les costes de Tarragona. (...)

“Hem d’aprendre dels nostres germans grans, del gas i del petroli, que fa molts anys que munten plataformes flotants en llocs  (...) i que superen profunditats de 1.500 metres. (...) La tecnologia existeix, i el que s’ha d’estudiar és com transferir-la al sector eòlic”. (...)

El govern espanyol preveia que l’any 2020 hi hagués 3.000 MW eòlics marins a les costes espanyoles, però l’última retallada d’Indústria ha limitat aquest potencial als 750 MW.

Ignasi Pujol, El futur eòlic, mar endins, ara 21-05-2011.