Emissions i comerç de CO2*

En el cas del diòxid de carboni (CO₂), (...) el que es pot comprar o vendre és el dret a emetre'l. Un mercat nascut a partir de la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic i els fonaments s'han de buscar en el Protocol de Kyoto. (...)

Els països que van ratificar el Protocol de Kyoto es van comprometre durant un primer període (entre 2008 i 2012) a reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle en una xifra no inferior al 5% respecte als nivells de 1990. Per aconseguir-ho, a la Unió Europea es va establir un sistema de bons d'emissió. A les empreses de sectors amb elevades emissions de CO₂, el seu país els assigna un límit d'emissions, un nivell cada any una mica més reduït, de manera que al final del període la xifra global de gasos hagi minvat. Si una empresa vol emetre més CO₂ del que té assignat, haurà de comprar bons (cada bo equival a una tona mètrica) per a aquest excedent. Si pel contrari ha emès menys del previst, pot vendre el seu excedent a altres.

Existeixen actualment al voltant de 12.000 instal·lacions de 30 països (els 27 Estats membres de la Unió Europea i Islàndia, Liechtenstein i Noruega) als que els afecta el sistema de control d'emissions. Per a l'intercanvi existeixen mercats no subjectes als reguladors borsaris habituals, que funcionen segons la normativa pactada a nivell europeu. A Espanya, (...) es compren i venen drets d'emissió de la UE (EU ETS, per les sigles en anglès) i crèdits de carboni (CER). "Hi poden operar tot tipus d'inversors. Hi acudeixen empreses amb drets d'emissió, però també bancs, brokers, fons d'inversió ..."( ...). Actualment, (...) els drets d'emissió europeus cotitzen a prop de 16 euros la tona de CO₂. El funcionament, (...) és similar al del mercat del petroli, i hi ha qui compra per utilitzar la matèria (en aquest cas, el dret a emetre) i qui compra per especular amb ella.

"El sistema europeu ha estat pioner en el comerç d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Ha demostrat a la comunitat internacional que un sistema amb límit d'emissions i amb un comerç de permisos associat a aquell, pot ser una eina efectiva per mitigar el canvi climàtic ", assegura Andrew Steer, enviat especial sobre canvi climàtic del Banc Mundial.
A més de bons europeus, a les Borses també es venen i compren els CER, un altre tipus de bons d'emissió que s'aconsegueixen a través de projectes en països en desenvolupament. És a dir: una empresa instal·lada a Europa inverteix en crear, per exemple, una producció d'energia renovable a Nicaragua. A canvi, les tones d'estalvi de contaminació que aconsegueixi allí les podrà convertir en bons CER que cotitzen o usar-les per compensar el seu CO₂ a Europa. "El comerç de drets provinent d'aquests projectes és un avanç important des de la perspectiva del desenvolupament sostenible, ja que facilita l'accés a recursos financers addicionals per al desenvolupament d'aquells països, alhora que contribueix a mitigar els efectes dels gasos d'efecte hivernacle ", apunta Steer.

(...) Per al proper període de compromís del protocol, l'any 2013 al 2020, el mercat d'emissions s'enfronta a canvis. Entre ells, el sistema d'assignació de drets d'emissió passarà a ser obligatori per a més sectors. A més, el 50% de l'assignació d'emissions no serà gratuïta, sinó que es farà mitjançant subhasta i en el cas de les elèctriques, totes les emissions s'hauran aconseguir a través de subhasta.

Sector		Assignació	Emissions
Combustió		18,37	15,28
Generació		60,62	72,84
	Carbó	36,01	32,11
	Cicle combinat	16,29	28,01
	Fuel	0.00	0,20
	Extrapeninsular	7,67	11,71
	Altres sistemes	0,65	11,71
Indústria		72,25	48,79
	Ciment	29,28	18,22
	Refinat del petroli	16,31	13,75
	Siderúrgia	9,82	6,40
	Pasta i paper	5,59	5,26
	Ceràmica i **	1,52	0,77
	Teules i rajoles	4,49	1,49
	Cal	2,41	1,91
	Vidre	2,19	1,65
	Fritas ceramiques	0,64	0,34
Total		151,23	136,93