El gran pas d’Alemanya*

Fukushima i més de 30 anys de moviment ciutadà contra les nuclears han obligat a la cancellera alemanya, Angela Merkel, a tirar-se a la muntanya: com a màxim en onze anys, per al 2022, Alemanya mantindrà sense centrals nuclears seva potència industrial i demogràfica, la primera d'Europa. El pas, esperat però oficialment anunciat ahir, està carregat de conseqüències per al continent. Si Alemanya pot, altres veïns europeus més petits amb més raó.

Qualificada de "irreversible", la decisió suposa un enorme reconeixement industrial i investigador a les energies renovables, que juntament amb el gas i altres tecnologies ocuparan gradualment el forat, aquest 23% de la generació d'electricitat que avui correspon al nuclear al país . La transició es farà, "sense importar energia d'altres països" i "sense pujar tarifes elèctriques", va dir Merkel. Els experts han dictaminat que el canvi tampoc afectarà a l'objectiu de 40% de reducció d'emissions de diòxid de carboni fins a 2020. Si tot això és cert, els defensors del sector nuclear es queden sense un sol argument a favor seu, i amb l'exemple del país més potent d'Europa en contra.

"Anem a mostrar que es pot créixer amb renovables", va dir la cancellera que va parlar de "noves formes de creixement", de "creació de llocs de treball", de "més respecte al medi ambient", de "bones perspectives per fer de les renovables un factor nacional d'exportació industrial ", i de situar al seu país en l'avantguarda de les renovables i com a" precursor en matèria de política energètica ". Per a això, Alemanya doblarà la seva inversió en renovables d'aquí a 2022, l'any en que es desconnectaran les tres últimes centrals.

Si algú s'hagués trobat una migdiada de tres mesos i despertés ara, s'hauria de pessigar per comprovar que no està somiant: la mateixa administració que fa nou mesos, al setembre de 2010, va cancel·lar l'apagada nuclear que socialdemòcrates i verds van decidir l'any 2000, torna al mateix punt de partida: 2022. No obstant això no és un somni, sinó el resultat de la més freda lògica política, cosa que ha convertit a Merkel en una mena de líder verd: el seu gir és el tribut que ha de pagar per no suïcidar-se políticament, es reconeix en el seu entorn.

Gairebé un milió d'alemanys han sortit al carrer des de la impopular marxa enrere del passat setembre. El moviment nuclear va ressuscitar i la majoria social antinuclear és concloent. Després de Fukushima tot això amenaçava amb dur-se al govern per davant, tal com ha passat en diverses regions, inclòs el feu conservador de Baden-Württemberg el març passat, mentre el partit verd puja com l'escuma. Era una qüestió de vida o mort, i aquesta supervivència ha pogut més que les enormes pressions del lobby nuclear, que té gran poder no només en l'administració de Berlín sinó també en els mitjans de comunicació.

"Després de la catàstrofe de Fukushima per a mi es va fer prioritari reconsiderar el paper de l'energia nuclear", va dir Merkel, en una conferència de premsa en que ha comparegut flanquejada per tres ministres dels tres partits de la seva coalició, CDU, CSU i FDP.

La renúncia nuclear serà gradual i conclourà amb el tancament de les 17 centrals existents abans de 2022. Per si sorgeixen complicacions les tres centrals més modernes seran les últimes en tancar. Les set centrals més antigues, preventivament parades des del març, i el reactor avariat de Krümmel, no tornaran a connectar-se, encara que una d'elles es mantindrà en reserva dos anys, preparada per funcionar per si fos necessari. Es manté, com a font de finançament de les renovables, l'impost, acordat al setembre, que grava als consorcis elèctrics pel combustible nuclear. A partir de la setmana que ve es començarà el treball legislatiu en el Bundestag. A jutjar per les discretes reaccions, aquest pla ha deixat fora de joc a l'oposició amb la qual Merkel espera arribar a un consens.

Que hagi estat una administració conservadora la que hagi donat el pas no és cap paradoxa, sinó més aviat la norma. En l'actual apagada decidida per cristianodemòcrates i liberals hi ha la mateixa lògica que en la militarització iniciada als anys noranta, quan socialdemòcrates i verds van ficar a Alemanya en una guerra als Balcans per primera vegada des de 1945. Que els detractors estiguin en el partit que pren la decisió és, precisament, el que la blinda políticament. Ningú millor que la dreta per fer entrar en raó als sectors recalcitrants de la indústria, que porten setmanes profetitzant una catàstrofe.

Catàleg de desastres

En el catàleg de desgràcies que ahir va enviar als seus associats Hans-Peter Keitel, el president de la Federació Industrial Alemanya (BDI), no faltava res: 40.000 milions de despesa, retorn al carbó, més dependència del gas dels pèrfids russos, debilitació industrial d'Alemanya. En la borsa de Frankfurt les accions dels grans consorcis elèctrics queien, mentre pujaven les empreses de renovables. La frontera entre unes i altres és menys clara del que es creu. El gegant Siemens, per exemple, té una gran aposta en noves tecnologies, s'ha separat del consorci francès Areva i s'està repensant la seva estratègia nuclear fora d'Alemanya, amb grans contractes amb Rússia que han estat posats entre parèntesis. Fa dos anys, el cap de Siemens, Peter Löscher parlava de construir 400 reactors en el món fins 2030. Tot això ha canviat.

Segons Marcel Vietor, expert de l'alemanya DGAP, Espanya, amb el seu gran potencial industrial en solar i eòlica, serà un país particularment sensible a l'exemple alemany. "S'ha de mirar a llarg termini", diu Vietor, els riscos de les nuclears són estadísticament baixos, però el problema és que no es garanteix que no passi una cosa tan catastròfic com el de Fukushima, amb una factura gegantina ". Pel que fa a França (80% d'electricitat d'origen nuclear) totes les declaracions del govern i del sector elèctric que arribaven a propòsit de la decisió alemanya eren igualment catastròfiques: els preus de l'electricitat pujaran a Alemanya, es cremarà més carbó, etc. Fins al ministre suec de medi ambient ha titllat la política alemanya de "molt irregular".

Rafael Poch, Merkel se despide de lo nuclear y anuncia revolución en renovables, La Vanguardia 31-05-2011.