Aclariments sobre la dosi màxima permissible de radiació*

La radiació d'una central nuclear i la d'un dispositiu diagnòstic mèdic és semblant, el que canvia és la intensitat. Totes són ionitzants i es mesuren per milisieverts (mSv). La normativa internacional estipula que la dosi màxima permissible per persona a l'any sense efectes secundaris és de 200 mSv en adults [aquest valor no és correcte]. Els professionals de la medicina que estan exposats a aquestes radiacions poden rebre, com a màxim, 20 mSv l'any.

Joan Oliva / Anicha Sendín, Radiación diagnóstica, ¿ángel o demonio?, La Vanguardia 26-03-2011.

Hi ha molta confusió respecte a la Dosi Màxima Permissible, derivada per la dificultat d’expressar correctament les unitats de la radiació. Per aquest motiu s'inclou aquesta taula.

Dosi Màxima Permissible (MPD en anglès)
Públic en general	Per any	1 mSv
Treball en ambient amb radiació	Per any	20 a 50  mSv
	En 1 any	50  mSv
	En 5 anys	100 mSv
	Mitjana en 5 anys	20  mSv
	Total acumulada	10 mSv x edat
	Exemple: amb 50 anys	500 mSv

• Sievert (Sv): unitat de mesura de la dosi de radiació absorbida pels diferents teixits i òrgans exposats a la radiació. Pretén quantificar els efectes produïts per les radiacions ionitzants en els humans.

• Dosi màxima en condicions d’emergència: 100 mSv. El Govern japonès l’ha pujat a 250.
• 4 Sv (250 mSv· 16 h): 50% de les persones poden morir en 3 mesos
• 6 a 10 Sv: mort esperable
• més de 10 Sv (250 mSv· 40 h): paràlisi i mort

 

Mesura de la radioactivitat absorbida pel cos humà

La radioactivitat es mesura en becquerel (Bq) (desintegracions per segon). L’energia de la radioactivitat absorbida pel cos humà (o dosi absorbida) s'expressa en Gray (Gy), equivalent a 1 joule per quilo. També s'utilitza la unitat rad (1 Gy = 100 rad).

El risc d’aparició dels efectes estocàstics sobre l’ésser humà d’una dosi absorbida de radioactivitat es coneix com dosi equivalent o dosi eficaç i es mesura en Sievert (Sv). La dosi equivalent és la dosi absorbida multiplicada per un factor que és funció del tipus de radioactivitat i del òrgan afectat. També s'utilitza la unitat rem (1 Sv = 100 rem; 1 rem = 10 mSv)).

Radioactivitat	Factor radioactivitat
Electrons (beta), fotons (gamma)	1
Protons	2
Neutrons	1 a 30; usual 5 a 20
Partícules alfa, fragments de fissió, ions pesants	20

Òrgans afectats	Factor òrgan
	Cada òrgan	Conjunt òrgans
Medul·la òssia, colon, pulmó, pit, altres teixits	0,12	0,72
Gònades	0,08	0,08
Bufeta, esòfag, fetge, tiroide	0,04	0,16
Superfície dels ossos, cervell, pell, glàndules salivals	0,01	0,04
Total	--	1

Comentari

   Una persona que treballi en un ambient amb radiació en un any no pot rebre més de 50 mSv, i en un període de 5 anys no en pot rebre més de 100 mSv, però sense que en cap any hagi superat els 50 mSv. Si cada any rebés la mateixa dosi, aquesta no podria superar els 20 mSv per any.

Una persona de 65 anys que n'hagi treballat 45 en un ambient amb radiació ionitzant no pot rebre més de 65x10 mSv, o sigui 650 mSv, un valor més baix que si es consideren els 9 períodes de 5 anys amb la mitjana de 20 mSv que seria de 9x5x20 mSv (900 mSv).

   Els valors de la taula fan palès que no és el mateix rebre una dosi en un temps curt que llarg, com no és el mateix beure 1 litre de vi en 1 minut que en un any. Pel mateix motiu també hi ha límits diferenciats per a infants i embarassades.