Temes de Fukushima

Ajut tècnic exterior

Fukushima ha sacsejat l'autoestima de l'enginyeria del Japó. El país no només ha admès que trigarà gairebé un any a controlar la nuclear -en el millor dels casos-, sinó que ha demanat ajuda a l'exterior. Primer demanar a la francesa Areva experts per tractar l'aigua radioactiva que s'escapa de la central, i ara ha vist com han estat robots d'EUA dels primers a entrar en els edificis dels reactors per mesurar la radioactivitat. Un cop dur per al país que es considerava el pare de la robòtica.

(...)L'empresa (iRobot) fabrica robots militars per les tropes dels EUA a l'Afganistan i l'Iraq, i les seves màquines inspeccionar en el llit marí l'abocament de BP al golf de Mèxic i van treballar a les Torres Bessones després de l'11-S.

Que sigui tecnologia dels EUA l'elegida demostra els diferents enfocaments que dóna cada país als robots. Japó és líder mundial en el sector, però bona part del desenvolupament l'ha dedicat a robots humanoides, destinats a l'oci. Als Estats Units les empreses segueixen les directrius del Departament de Defensa, que exigeix ​​ robots útils, sense focs artificials. (...)

El 18 de març, només una setmana després del terratrèmol, l'empresa va enviar quatre robots a Japó: dos Packbot 510 (per explorar el terreny) i dos del model Warrior 710 (capaços d'aixecar càrrega pesada). Anaven equipats amb sistemes per mesurar la radiació. Sis empleats de iRobot van viatjar al Japó per instruir als operaris de l'elèctrica Tepco. França i Alemanya, entre d'altres, havien ofert els seus propis robots, alguns especialment dissenyats per entrar fins i tot als reactors nuclears, on la radiació és tan alta que danya els equips electrònics.

Els robots que han entrat a Fukushima són els PackBot, els mateixos que l'Exèrcit dels EUA va enviar a l'Afganistan el 2002 per inspeccionar coves i búnquers a la recerca de bombes. Van entrar primer en els edificis dels reactors 1 i 3, on ningú ha trepitjat des del terratrèmol-tsunami del 11 de març. No van enviar bones notícies: la radioactivitat en el reactor 1 oscil∙lar entre els 10 i els 49 milisievert a l'hora, en el 3, entre 28 i 57. En el reactor 2 no van poder veure res perquè la humitat, de més del 90%, va entelar la càmera. La radiació mesura aquí era menor, 4,1 milisievert a l'hora.

Com la dosi màxima per a un treballador en Fukushima és de 250 milisievert en un any (nivell dues vegades i mitja el de situacions normals), cada operari no podria estar més de cinc hores a l'edifici. Dels aproximadament 300 empleats que estan a la planta, 28 no hi podrien estar ni aquest temps, perquè ja han passat el límit de 100 milisievert. A més, hi ha subcontractes que rebutgen les ofertes de Tepco per treballar en Fukushima malgrat els elevats salaris. Els robots no rebutgen la tasca.

Rafael Méndez, Los robots toman el control, El País 22 i 23-04-2011.

Emissions i zona d’exclusió

 El Govern també ha trigat setmanes a ampliar l'àrea d'exclusió de Fukushima. Primer va traçar una zona de 20 quilòmetres amb un compàs, després va recomanar als que viuen entre 20 i 30 quilòmetres que no sortissin al carrer, i finalment va anunciar que evacuaria cinc pobles fins a una distància de 40 quilòmetres als que els vents dominants havien portat més contaminació.

Els veïns de Fukushima viuen amb indignació la situació. Més de 100.000 han abandonat les seves cases.

Rafael Méndez, Todos son culpables en Fukushima, El País 17-04-2011.

La zona d'exclusió al voltant de Fukushima que el Govern del Japó va traçar inicialment amb un compàs resulta poc realista. Portada pel vent, la radiació emesa per la nuclear de Fukushima s'ha dirigit principalment cap al nord-oest, a 40 quilòmetres, fora de la zona d'exclusió. Si algú visqués allí un any, rebria una radiació més de 20 vegades superior a la permesa. (...)

(...)fins i tot a 40 quilòmetres al nord-oest, una persona rebria en un any més de 20 milisievert, quan el màxim recomanat per a la població per radiació artificial és d'un milisievert a l'any.

L’estimació (...)No té en compte si algú ingereix aliments contaminats. Per aquí pot estar calculat a la baixa, però alhora suposa que és el que hauria rebut una persona no evacuada que estigués fora dels edificis tot el temps, cosa poc realista i que eleva l'estimació. (...)

"Una dosi de 20 milisievert justificaria un seguiment mèdic, però no és elevada", afirma Eduardo Gallego, vicepresident de la Societat Espanyola de Protecció Radiològica. (...)El límit per als treballadors d'una nuclear és de 100 milisievert l'any, cosa que ja han superat 20 vegades dels de Fukushima. Davant l'emergència, Japó ha elevat la dosi màxima per als empleats de Fukushima a 250.

Amb la radiació passa com amb el tabac: és difícil predir l'impacte sobre la salut d'una persona concreta. (...) EUA recomana prendre mesures si es reben més de 10 milisievert durant quatre dies seguits. (...)

Mentrestant, apareixen nous productes radioactius emesos per Fukushima, els reactors 1 i 3 tenen el nucli parcialment fos. En cesi i al iode se'ls han unit el tecneci-99 i l'estronci, un material pesat detectat a 40 quilòmetres de la central.

Rafael Méndez, Detectada alta radiactividad fuera de la zona de evacuación de Fukushima, El País 21-04-2011.

Temes relacionats: Unitats i nivells de radioactivitat