Nuclears decebuts*

Enginyers nuclears, físics o investigadors que mantenien inicialment posicions a favor de l’energia de l’àtom han canviat, en determinades circumstàncies, la seva manera de pensar fins allunyar-se de les seves posicions de partida. (...)

Harry Lehmann, director de l’Agència Federal de Medi ambient d’Alemanya, expert en física en física teòrica i partícules. Autor de l’estudi que veu factible que Alemanya abandoni les nuclears vers el 2017 o 2018 (...).

“Les centrals nuclears no tenen una solució per als seus residus; a més, la seva existència fomenta la proliferació d’armes nuclears, i en tercer lloc hem vist accidents continus: Txernòbil, Fukushima...”

Antoni Lloret i Orriols, científic català doctor en Ciències Físiques per les universitats de Barcelona i de París, (...) investigador sobre física nuclear a París i Ginebra, va treballar al Centre de Recherches Nucléarires d’Estrasburg (...) [autor] de l’informe sobre l’accident de Harrisburg (...).

“L’energia nuclear no només destrueix unes quantes vides humanes, sinó que significa la ruïna de la regió afectada. A Fukushima, passaran al menys 100 anys per a que torni a ser el que era (...). A partir d’ara, cada vegada hi haurà més risc d’accident [a Ascó] perquè les central envelleixen i, econòmicament, als amos no els sortirà a compte corregir tots els riscos”.

Josep Puig i Boix, enginyer nuclear (...), un dels promotors d’Ecotècnia, impulsor de la Conferència Catalana per un Futur no Nuclear, professor d’Energia a la Universitat autònoma [de Barcelona]

Els accidents de Fukushima “han confirmat els nostres pitjors pronòstics” de que es podria donar una fusió nuclear.

Les seves conclusions són clares: “L’energia nuclear és l’opció més cara i, a més, distreu recursos i capacitats per cercar altres solucions al nostre abast de generació d’electricitat”. També està convençut que Espanya pot tancar les nuclears. “El nostre parc elèctric són 100.000 MW, la punta de consum posa en marxa 44.000 MW, i les nuclears només suposen 8.000 MW”, exposa. Creu, a més, que es poden tancar (com resa el programa electoral del PSOE) sense que això comporti més emissions de gasos efecte hivernacle al recórrer al gas per produir electricitat. “N’hi hauria prou que totes les plantes tèrmiques fessin cogeneració, amb la calor residual de les tèrmiques podríem donar calefacció i fred i d’aquesta manera estalviarem cremar gas”, diu.

François Díaz Maurín, enginyer expert en estructures civils en plantes nuclears, (...) ha treballat a Areva (grup francès de tecnologia nuclear) i a EUA. Acaba el doctorat a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.

Davant de l’optimisme de les primeres previsions (un accident greu cada 20.000 anys de funcionament de reactor, ratio que després s’ha anat rebaixant), la realitat és que “portem cinc grans accidents nuclears en 40 anys, un cada vuit anys de mitjana”, sentencia.

“La seguritat ha millorat, però donada la manera com es fan els dissenys de les plantes, mai podrem anticipar tot el que passarà en el futur. Perquè topem amb les incerteses de les catàstrofes naturals.

(...) I des que es corregeix un disseny fins que s’introdueixen millores en els nous reactors, passen més de deu anys”, indica.

(...) “L’aportació de les nuclears és marginal per a les necessitats globals que tenim (un 5% de l’energia primària però un 21% d’electricitat total a Espanya) (...)”

Antonio Cerrillo, Pronucleares que dejaron de serlo, La Vanguardia 24-04-2011.