Parc eòlic de 1.000 MW*

(...)London Array, granja eòlica que ja compta amb una desena dels 175 molins que aportaran 630 megawatts d'electricitat a finals d'octubre, (...)en la segona fase del projecte: l'ampliació del parc en altres 60 molins, que arrencarà el 2012 per arribar als 1.000 megawatts de potència, l'equivalent a una central nuclear instal·lada a alta mar. (...)

El parc costarà 2.200 milions d'euros aportats per un consorci que il·lustra la maduresa que ha assolit el sector: el gegant alemany E. ON (30%); l'elèctrica danesa DONG, líder en el sector eòlic (50%), i Masdar (20%), companyia fundada el 2006 pel Govern dels Emirats Àrabs per invertir petrodòlars en el desenvolupament de grans projectes en renovables. Les empreses no s'han bolcat amb el medi ambient però ja aposten per la porta gran per dominar un sector cada vegada més rendible. Al Regne Unit, principal tauler de joc de l'energia eòlica marina gràcies a l'escassa profunditat del mar del Nord, els parcs marins generaran 75.000 llocs de treball i suposaran una facturació 850 milions d'euros anuals el 2020, calcula el Govern britànic que l'any passat ja va estrenar el major parc eòlic actual: Thanet Wind Farm, instal·lat uns 20 quilòmetres al sud de London Array i el centenar de turbines generen uns 300 megawatts. (...)

Ja no es tracta d'ambiciosos plans només plasmats en un esbós: les renovables comencen a trencar els sostres que llastraven el sector fa una dècada. "La seva capacitat productiva serà cada vegada més gran. No és una qüestió mediambiental, sinó estratègica. Ja podem comptar amb parcs renovables que aporten una potència energètica important. Les empreses volen fer negoci i els governs aspiren a atreure per captar grans inversions que generin llocs de treball" , precisa Peter Symmons, director comercial de Locate in Kent, agència de promoció d'inversions que col·labora amb el govern britànic.

La primera part d'aquesta batalla es lliura entre els països amb accés al mar del Nord. Governs i empreses tracten d'acaparar el tros de pastís: la profunditat no supera els 45 metres en la majoria de trams i és possible fixar turbines eòliques a terra marí incrustats amb una mena de martell hidràulic. Aïllats i allunyats de la costa, aquests parcs poden comptar amb centenars de molins de grans dimensions per aprofitar la major força del vent que bufa a les zones marines. Els grups ecologistes, inquiets per la repercussió d'aquestes plantes sobre la fauna marina, assumeixen per ara els grans parcs com un mal menor. Regne Unit, Dinamarca, França i Alemanya preveuen omplir aquestes aigües d'ambiciosos parcs eòlics capaços de proporcionar 115.000 megawatts d'energia el 2020, l'equivalent a més d'un centenar de plantes nuclears.

Espanya (...)reveu construir grans parcs en tota la costa gallega i la resta del Cantàbric però encara no a la Mediterrània. La major profunditat de les aigües dificulta la instal·lació, mentre les elèctriques ja assagen sistemes de subjecció en el llit marí mitjançant una mena d'illes flotants. "Molts experts creuen que Espanya no produirà un sol quilovat marí abans de 2017 o 2018. Dels 10.851 megawatts previstos a Europa fins al 2013, ni un estarà a Espanya", assenyala un portaveu de l'Associació Empresarial Eòlica (AEE), que atribueix part de la culpa de la lentitud del Govern per tramitar aquest tipus de parcs. (...)

L'eòlica marina està prenent rumb de creuer tot i que conserva diversos punts febles: les companyies encara treballen en un mètode que permeti acumular aquest tipus d'energia (...).

Ferran Balsells, Como una nuclear sobre el mar, El País 19-04-2011.