30.4.11

Amenaces del petroli


Augment del consum dels productors
La demanda del Pròxim Orient del seu propi petroli podria ser una amenaça més gran a l'equilibri energètic mundial que els disturbis a la regió, almenys a llarg termini. L'augment de la demanda nacional amenaça de limitar el paper clau de l'Aràbia Saudita com a productor mundial fluctuant i podria significar uns preus estructuralment més alts per als mercats mundials. (...)
Actualment, després de les exportacions i del consum intern, la capacitat disponible d'Aràbia Saudita és d'uns 2,8 milions de barrils, un matalàs essencial que equival a aproximadament el 3% del consum de petroli mundial. Les previsions de Aramco fan pensar que la demanda interna el podria absorbir abans de 2025.
Mentrestant, el consum de petroli a Kuwait està augmentant prou ràpid com per començar a reduir les exportacions dins d'una dècada, (...)és probable que Orient Pròxim consumeixi 11 milions de barrils diaris el 2035, des dels aproximadament 6 milions el 2007 (...).
Indonèsia ens ensenya una moralitat. El 1980 exportava 1,2 milions de barrils al dia. La triplicació del consum intern de petroli des de llavors-deguda en part a unes subvencions quantioses-l'ha convertit en un importador net. Els baixos preus nacionals del petroli també contribueixen a estimular la demanda del Pròxim Orient. (...)
Per ara, el món segueix estant àmpliament abastit de petroli malgrat l'agitació a Líbia. Però la tendència a llarg termini sembla indicar que el futur serà menys còmode.
Christopher Swann / Una Galani, Instinto de supervivencia, El País 24-04-2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada