18.2.11

La promoció dels dièsel, i les seus motius*


La pol·lució en les ciutats ha desvetllat de cop el fort impacte del cotxes dièsel, que paulatinament han anat substituint als de gasolina (...)
Mentre la UE ha anat combatent la contaminació dels cotxes de gasolina amb normes més estrictes , altres condicionants (com un preu més barat del gasoil) han tirat de la demanda dels dièsel i (...) s'han beneficiat de normes més permissives. Els cotxes de gasolina homologats a partir del 2000 només poden abocar a l’aire  un màxim de 150 mg de NOx per quilòmetre, mentre que els dièsel en poden abocar quasi tres vegades més (500 mg/km). I mentre que els vehicles de gasolina no aboquen partícules, els dièsel sí (fins 500 mg/km). A més, en la configuració de l’impost de circulació (...) s'ha primat els cotxes amb baixes emissions de CO2 (ja que la UE ha donat prioritat a la lluita contra el canvi climàtic), però amb això s'han vist beneficiats els dièsel (...).
Querol [investigador del CSIC] jutja clau recolzar els cotxes nets (elèctrics o híbrids), que haurien de tenir àrees específiques per poder aparcar, entre altres avantatges en l’àmbit local. "El cost d’aparcar en una zona blava o verda d’una ciutat hauria de ser gratis o molt reduïda per a un cotxe elèctric o híbrid, mentre que els 4x4 dièsel s'haurien de penalitzar", afegeix.
A. Cerrillo, La paradoja del diésel, La Vanguardia 10-02-2011.

 
L’inventor del motor dièsel és Rudolf Diesel, i el bressol de la seva fabricació és Alemanya. El principal mercat d’aquest tipus de vehicles és la UE, especialment Espanya, Austria, Bèlgica, França, Itàlia i Alemanya (vegeu la taula de valors aproximats). Estats Units i altres països fabriquen molt pocs automòbils dièsel. Aquests fets podrien explicar el bon tracte de la UE als automòbils dièsel.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada