Enroc nuclear sobre Iran

El negociador iranià, Said Yalili, va atribuir el resultat a la manca de reconeixement dels drets nuclears del seu país. (...) Els seus dirigents defensen a capa i espasa que el Tractat de No Proliferació (TNP), del qual són signataris, els dóna dret a enriquir urani (una cosa que serveix tant per obtenir combustible nuclear com per fabricar una bomba) i es neguen a entrar en cap debat mentre no s'accepti la seva interpretació de l'assumpte.

"L'Iran té dret al cicle complet de combustible, inclòs l'enriquiment d'urani. Aquest dret ha de ser reconegut", va repetir una i altra vegada Yalili, fos quina fos la pregunta. "Si es reconeix aquesta lògica, estem preparats per converses des de ja", va assegurar el negociador en una admissió implícita de la causa del bloqueig.

L'encastellament iranià va posar de relleu que la comunitat internacional no té palanques per aconseguir que Teheran renunciï a les seves ambicions nuclears .(...).

"Reconeixem el dret de l'Iran a tenir un programa civil d'energia atòmica, però és essencial que demostri que és exclusivament per a aquest fi i l'OIEA ha estat incapaç de verificar causa de la seva falta de cooperació", va precisar Ashton [responsable de política exterior europea] en referència a l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica.

Ángeles Espinosa, El diálogo nuclear con Irán concluye con otro fracaso, El País 23-01-2011.