El temps estan canviant en el sector del petroli*

En aquests països emergents [Brasil, Xina i Rússia] s’ha instal·lat la nova geoestratègia de l’or negre, i ho ha fet a mesura que les seves empreses petroleres guanyaven grandària. Gegants com les firmes russes Gazprom (...), Lukoil o Rosneft, junt amb la brasilera Petrobras, o les xineses CNPC, Sinopec o CNOOC, estan donat la rèplica nogensmenys que als cinc grans d’aquesta competitiva indústria: ExxonMobil [EUA], Shell [anglo-holandesa], British Petroleum (BP) [Regne Unit], Total [França] i Chevron [EUA]. (...) Tampoc són alienes als canvis les empreses del Pròxim Orient: National Iranian Oil Company, Saudi Arabian Oil Company i  Qatar General Petroleum Corporation, fonamentalment estatals (...) noten moure’s el centre de gravetat del sector.

Aquests països acumulen el 76% de les reserves

(...) “Potencies petroleres com EUA i Canadà estan exhaurint les seves reserves ja que el seu ritme de consum intern és molt superior a la seva actual capacitat de producció i als seus jaciments” (...). De fet, segons dades de BP, les reserves provades nord-americanes han passat de 30.700 milions de barrils el 2002 a 28.400 milions el 2009 [10,8 anys de la producció de 2009]. Contràriament, Brasil ha vist com el seu rebost creixia de 9.800 milions de barrils a 12.900 en el mateix període.

(...) “Xina, Rússia i Brasil tenen grans recursos tant naturals com financers. I el ‘petroli fàcil’ ja s’ha explotat.

(...) ¿Què significa [‘petroli fàcil’]? Parlem del que resulta senzill i rendible d’extraure. (...) L’Agència Internacional d’Energia (...) estima que el cost d’extracció d’un barril de petroli en aigües profundes o ultraprofundes (cas d’Angola, Nigèria o Brasil) oscil·la entre els 30 i els 65 dòlars, mentre que si l’extraiem de l’Àrtic rus podria assolir els 100 dòlars.

(...) el poder de Xina, Rússia i Brasil i les seves companyies ha accentuat l’enfrontament entre les petroleres internacionals (...) i les estatals (...). “I el balanç entre ells està canviant. Aquesta és la gran notícia que està vivint el sector.” (...) “S’ha de tenir present que les companyies estatals tenen el 85% de les reserves del planeta de gas i petroli. El problema que llavors es planteja a les grans petroleres internacionals és com accedir als jaciment d’aquests països propietaris de l’or negre. Un desafiament que encara es complica més si aquests territoris empren per explotar el cru les seves pròpies petroleres estatals”. A la pràctica, les economies emergents tendeixen en els darrers anys a controlar fèrriament, com succeeix a Rússia i Xina, els seus recursos, en el que s’anomena petronacionalisme. Una dada, entre els 20 primers països amb majors reserves de petroli del món, només quatre –Brasil, Noruega, Canadà i EUA- permeten a les empreses estrangeres accedir sense restriccions a les seves reserves.

L’equació que descriu a aquest tres pujants actors és: grans jaciments, unes economies que generen majors ingressos (...) i un petroli cada cop més car, la qual cosa permet extreure (...), hidrocarburs de forma viable en zones àrtiques (Rússia) o a grans profunditats (Brasil). (...)

Estem, sens dubte, davant l’inici d’un nou temps per al petroli, que porta consideracions econòmiques sota el braç, però també polítiques i socials. “Si el preu del cru puja molt, com comencem a veure, Xina, Rússia i Brasil tindran més diners, que poden destinar, a través de fons sobirans, a compres en els països rics. I que les nacions emergents comprin en les riques genera, i a vegades amb raó, suspicàcies” (...). “Davant l’augment de la demanda, veurem una major competència pels recursos energètics, que cada cop seran més escassos, i pot haver un enfrontament per a aquests”.

Miguel Ángel García Vega, El petróleo estrena geoestrategia, El País 6-02-2011.