Negociacions “trampa” entre poders. La societat en queda al marge.*

El conjunt d’articles que s'adjunten van aportant una interessant informació de les actuacions dels diferents grups.

El pacte global que negocien Govern, patronal i sindicats inclou la necessitat de replantejar la política sobre energia nuclear. En concret, proposa que s’allarguin la vida útil de les vuit centrals nuclears en funcionament, sempre que no impliqui problemes de seguretat. (...)

En qualsevol cas, l’acord sobre revisar la política nuclear està condicionat a que surti endavant l’endarreriment de l’edat de jubilació.

Els sindicats intenten plantejar canvis en un cost bàsic per a els empreses com és l’energètic i a més salvar ocupacions, una cosa important a l’hora de vendre el pacte social a les seves bases. L’acord no pretén fer una definició de la futura aportació de les diferents fonts d’energia, es limitarà a fer una recomanació que sorgeix amb la força d’una anàlisi comú. És a dir, replantejar l’ús de l’energia nuclear.

Aquest decisió és bàsica per replantejar el pacte energètic que havia quedat bloquejat entre el PSOE i el PP. (...) El populars van plantejar dues condicions bàsiques per a les negociacions, la revisió de les subvencions a les energies renovables i el futur de l’energia nuclear. (...)

La necessitat de perllongar la vida útil de les centrals existents compte amb ampli consens parlamentari, com va quedar de manifest quan el Govern va decidir el tancament de Garoña. (...) el fet que siguin els agents socials que reclamen al Parlament que replantegi l’ús de l’energia nuclear “permetria resoldre un problema sense que això suposi un cost electoral per a qui hagi d’assumir-ho en vigílies d’un nou procés electoral”. Inclús (...) permetria “reconduir la decisió del tancament de Garoña amb el qual els sindicats mai hi van estar d’acord”.

Segons l’Eurobaròmetre de 2008, el 57% de la població espanyola està en contra de l’energia nuclear, i només el 24% hi està a favor. Amb aquesta realitat, el Govern enlloc d’actuar segons la voluntat de la majoria cerca pactar-ho amb les entitats que, malgrat la posició majoritària de la població, volen mantenir l’opció nuclear, ja sigui per interessos econòmics, per ideologia o mimetisme de països amb els quals es senten identificats. Tot això en un sistema "democràtic".

Una altra conseqüència immediata de sortir endavant l’acord seria la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) i el seu Centre Tecnològic Associat. Aquest és una decisió fonamental donada la situació de els piscines on s’emmagatzema el combustible utilitzat. Però sobretot, perquè des de primers de gener es paguen 65.000 euros diaris a França per l’incompliment del contracte que ens obliga a retirar els residus emmagatzemats allà. Això significa que només en els primers 18 dies s’ha acumulat un deute de 1,17 milions d’euros. (...) [23,7 milions d’euros a l’any]

Mar Díaz-Varela, El Gobierno acepta revisar su política nuclear en el marco del pacto social, La Vanguardia 19-01-2011.

El Govern ha optat per endarrerir la decisió del tancament de la central de Santa María de Garoña previst pel 2013 amb la finalitat de garantir el pacte social amb empresaris i sindicats. D’aquesta manera, guanya temps per determinar la clausura definitiva de la central. (...)

El ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, ahir va afirmar que el Govern podria modificar la seva postura sobre l’energia nuclear per assolir un acord integral amb sindicats, empresaris i partits polítics (...). Va afegir que (...) la política industrial i energètica, inclús la prolongació de les nuclears “està formant part de les converses. Si això implica alguna modificació al que el Govern hauria pogut fer, benvingut sigui en virtut de l’acord”, va reconèixer el ministre de la Presidència.

Els sindicats van plantejar al Govern que el sacrifici que faran els treballadors hauria de ser compensar amb la reducció d’un cost bàsic per a la indústria com és l’energia. Com va explicar el representant de CC.OO. (...) “la idea no és fer un intercanvi de cromos sinó simplificar els àmbits de negociació actualment molts dispersos i, en definitiva, parlar del futur econòmic, i aquí hi entra la indústria, l’energia i el mix energètic”.

El ministre d’Indústria (...) va afirmar (...) que a judici seu, la decisió de prorrogar la vida útil de les nuclears no té perquè afectar a la planta de Garoña, el tancament de la qual (en 2013) és “una decisió ferma”. “Entenc que l’extensió de la vida útil que demanarien els sindicats es referiria a la resta de nuclears”. (...)

Els sindicats sostenen que els sistema energètic no ha de prescindir de cap font o tecnologia de les existents, tot i que hauria de potenciar les mediambientalment més netes i respectuoses amb els compromisos adquirits com a país i les atorguin més autonomia energètica. (...)

Darrera d’aquest plantejament no només s’hi troba el manteniment de la central de Garoña, que generar unes 600 ocupacions directes i unes 400 indirectes, sinó l’aportació d’una font d’energia amb central que ja estan amortitzades.

(...) El pacte abastaria la reforma laboral i la del sistema de pensions junt amb la política energètica. (...)

Mar Díaz-Varela, El Gobierno gana tiempo para decidir sobre el futuro de Garoña, La Vanguardia 20-01-2011.

La reapertura de Santa María de Garoña, el tancament de la qual està previst pel 2013 s’ha convertit en la moneda de canvi. El Govern està disposat a reconsiderar la seva decisió sempre que el Partit Popular subscrigui el pacte que es negocia en l’àmbit social, afirmen fonts governamentals.

(...) L’objectiu fonamental és frenar el dèficit tarifari.

Els representants del PP van exigir al Govern que reconsiderés els ajuts ales energies renovables i que replantegés la seva posició davant l’energia nuclear. El Ministeri d’Indústria ha reconduït les subvencions a les energies renovables i després del pacte social està disposat a replantejar l’ús de l’energia nuclear. De fet, “en el programa del PSOE no es diu expressament que es tancaran les nuclears, la polèmica sorgeix d’una frase del president del Govern davant el Parlament en la qual va fer al·lusió al seu tancament gradual”, afirmen les mencionades fonts.

La moneda de cambio energética, La Vanguardia 20-01-2011.

Els sindicats ahir van descartar que acceptin endarrerir l’edat de jubilació als 67 anys –com vol el Govern- a canvi de modificacions en la política nuclear i en les causes d’acomiadament objectiu (...).

“L’acord més adequat és un que sigui ampli però no anem a un bescanvi de cromos grotesc”, va dir Méndez en relació amb la proposta d’endurir les condicions per a l’acomiadament objectiu i el de perllongar la vida útil de les centrals nuclears. “No canviarem pensions per neutrons”, va ironitzar el líder d’UGT que el va qualificar de “grotesc”.

En el procés de negociació global que estan duent a terme el Govern i els sindicats per a un pacte ampli s’ha plantejat la possibilitat d’un canvi en la política energètica que afectaria a les centrals nuclears. (...)

Eduardo Magallón, Los sindicatos descartan ligarlas pensiones a las nucleares, La Vanguardia 21-01-2011.

El vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, ahir va explicar que es va introduir en el pacte social el debat de la política industrial i energètica a proposta dels sindicats. (...)

(...) Segons fonts pròximes a la negociació, els sindicats van plantejar que, donat que estan disposats a assumir un ajust de les despeses laborals per facilitar sortir de la crisi, seria convenient abordar altres paràmetres com els costos energètics.

Tot i això, i després de la polèmica generada en els sectors més vinculats a l’esquerra de CC.OO. s’ha decidit traslladar aquestes negociacions a l’àmbit parlamentari per salvar l’acord. (...)

El vicepresident va aprofitar per afirmar que en cap moment s’ha plantejat “un canvi de cromos” de pensions per nuclears. Aquesta és la posició oficial pactada amb els sindicats per facilitar les converses. (...)

El debate nuclear se abre a propuesta de los sindicatos, La Vanguardia 22-01-2011.

A jutjar per les declaracions de diversos ministres, el Govern es planteja allargar la vida útil de les centrals nuclears en funcionament. Això suposaria un gir radical en la política energètica de l’Executiu socialista. (...)

El Consell de Seguritat Nuclear, igual que es va fer amb Garoña, pot i ha de revisar l’estat de les mencionades centrals i determinar si estan en condicions de continuar funcionant més anys. En cas afirmatiu, el Govern pot autoritzar la renovació de les autoritzacions d’explotació atenint raons d’interès general, de seguretat de subministrament, de costos elèctrics o bé d’emissions de gasos efecte hivernacle. Totes aquestes raons es donen ara.

L’energia nuclear produeix prop del 20% de l’electricitat que necessita Espanya, una quota important de generació que no pot ser substituïda per les energies renovables, eòlica o solar, que han estat l’aposta del Govern els darrers anys.

Segons Red Eléctrica Espanyola l’any 2009 l’energia nuclear va proporcionar 52.761 GWh, el que representa un funcionament de 6.838 en hores equivalents o el 78,1% de factor de capacitat. El mateix any, els cicles combinats del sistema peninsular van generar 78.279 GWh, amb un funcionament de 3.394 hores equivalents o el 38,7% de factor de capacitat. Si tota l’energia nuclear s'hagués generat amb els cicles combinats existents, aquests haurien treballar 5.681 hores equivalents, o amb un factor de capacitat de 64,9%, la qual cosa encara hauria deixat marge per cobrir la possible manca de generació de les renovables, sense considerar la disminució de la demanda derivada d’un increment de l’eficiència del poc eficient sistema actual. A més, estalviaria el cost de la compensació econòmica als cicles combinats que ara operen poques hores. Això contrasta amb l’afirmat en la frase que segueix.

L’energia produïda per cada central nuclear que es tanqués s’hauria de comprar a França, la qual cosa suposaria un increment del cost i una major dependència energètica exterior espanyola, que ja és la més alta d’Europa. (...)

Espanya ocupa la posició 7 dels 27 països de la UE. La dependència energètica del conjunt de la UE (importacions/consum) és del 53,8%, amb valors individuals per països que van del 100% al 20%, exceptuant Dinamarca que és l’únic país que exporta energia. La dependència d’Espanya és del 81,4%.

Espanya ha perdut llargs anys en una estèril debat energètic que, a diferència de la majoria dels països europeus, ha impedit apostar decisivament per l’energia nuclear. (...)

La taula mostra l’estat actual de l’energia nuclear (gener 2011) a la Unió Europea. La podeu comparar amb la frase anterior.

		En operació
		Reactors	MW	Reactors	MW
1	França	58	63.130	1	1.600
2	Alemanya	17	20.490	0	0
3	Regne Unit	19	10.137	0	0
4	Suècia	10	9.303	0	0
5	Espanya	8	7.516	0	0
6	Bèlgica	7	5.926	0	0
7	República Txeca	6	3.678	0	0
8	Finlandia	4	2.716	1	1.600
9	Bulgària	2	1.906	2	1.906
10	Hongria	4	1.889	0	0
11	Eslovaquia	4	1.792	2	782
12	Romania	2	1.300	0	0
13	Eslovenia	1	666	0	0
14	Holanda	1	487	0	0

Font: European Nuclear Society

Un petit exemple dels costos econòmics de la indecisió política està en el fet de no haver optat encara per un lloc per ubicar el magatzem de residus nuclears, ja que això obliga a Espanya des d’aquest any a pagar 65.000 euros diaris a França (...). [o sigui 23,7 milions d’euros a l’any]

La indecisió és de les empreses que no han previst què fer amb els productes radioactius que generaran els seus reactors. La política seria haver permès la construcció de les centrals sense haver resolt el tema dels seus residus. Els grups que es van oposar a l’energia nuclear des del seu inici ja van advertir d’aquest problema.

Largo y caro debate nuclear, La Vanguardia 22-01-2011.