Impactes de les petroleres a Nigèria*

(...) La fase d’extracció ja estava en marxa i la seva titil·lant firma en els cels era la flamarada de petroli. (...) Aquestes flamarades indicaven (...) només la missió de la companyia: obrir la terra a la industrialització. El petroli era només el facilitador d’aquest procés.

Poc a poc, les notícies es van filtrar i després van començar a sortir a batzegades com l’altra cara del petroli. El sòl dels habitants del pantà estava sota setge.

Desnonaments, confiscació de terres, demolició de cases, deteriorament ambiental, pèrdua de mitjans de subsistència: les flamarades de petroli ja no eren només una inocua escriptura en els cels, sinó el foc de la imprevisió i la indiferència.

(...) Ken Saro-wiwa va arribar armat amb una agenda de reformes dirigida al govern i a les companyies petroleres. La creuada que va emprendre en nom del seu poble, els ogoni, el duria al martiri. No obstant això, abans d’aquest final devastador, va aconseguir despertar la consciència del món.

A canvi de ser l’olla de la riquesa en la qual cada part del món hi ficava cullerada, s’havien destruït els modes tradicionals dels habitants del delta per generar la seva subsistència. Gràcies a Ken, la causa del medi ambient es va tornar la causa dels pobles indígenes i de els minories de tot el món; aquests volien que se’ls tornés el seu mode de vida i que s’escoltès la seva veu.

Wole Soyinka, De regreso con los habitantes del pantano,  La Vanguardia 29-12-2010.

Temes relacionats: El cas de Nigèria