Gas, aigües territorials, geoestratègia i acords

El descobriment l’any passat per part d’Israel de diversos jaciments de gas prometedors davant les seves costes en el Mediterrani oriental obligarà als històrics països aliats i enemics de la regió a revisar les seves estratègies energètiques.

El Govern de Grècia, persegueix exercir un paper en la nova geoestratègia energètica del Mediterrani oriental (...). De moment, els jaciments de gas (...) (dels quals el més important, Leviatà, té un potencial de 450.000 milions de metres cúbics de gas) ja han tingut una traducció diplomàtica directa i inesperada entre Israel i Xipre.

(...) En opinió [del director general del centre de reflexió grec Eliamep] es pot preveure disputes entre els cinc països afectats: Israel, Xipre, Turquia, Líban i Grècia. No gens menys, l’acord de delimitació de les aigües territorials subscrit el desembre per Israel i Xipre, aliat d’Atenes, va irritar Turquia, que no reconeix al Govern grecoxipriota i només reconeix la part nord de l’illa.

(...) Líban no reconeix els drets marítims d’Israel en la zona. Les fronteres marítimes entre ambdós països mai han estat delimitades de forma oficial o consensuada per ambdues parts.

Per la seva banda, Xipre s’ha afanyat a tancar acord de delimitació de les seves aigües frontereres amb Egipte i Líban, amb la resolució adoptada entre els tres de col·laborar en l’explotació conjunta de futurs jaciments d’hidrocarburs. El paper de Grècia sembla clar: via de pas obligat des dels jaciments de gas vers el continent i el mercat europeu. (...)

(...) La possibilitat de descobrir jaciments d’hidrocarburs ha dut al Govern [grec] a estudiar la creació d’un organisme regulador de l’explotació de jaciments de petroli o gas. (...) “La delimitació de les aigües territorials és un assumpte central i estratègic pel Govern”, va explicar el ministre.

France Presse, El gas israelí modifica las estrategias energéticas del Mediterráneo, La Vanguardia 17-01-2011.

Cara i creu del petroli israelià

Diuen que la riquesa natural acaba sent una maledicció per a qualsevol país. (...) els dipòsits de gas Tamar i Leviatan faran d'Israel un país exportador d'energia (les dues reserves combinades equivalen a uns 3.500 milions de barrils de petroli) , cobriran les seves necessitats durant dècades i generaran un negoci proper als 300.000 milions d'euros. Evidentment, ningú renuncia a una maledicció així.

Però la part maleïda de la bicoca existeix. Quin és el problema? Diversos.

Per al Banc d'Israel, el gas suposarà moltes preocupacions. L'autoritat monetària israeliana porta temps gastant milions de dòlars (les xifres no es fan públiques) per evitar que la divisa, el shekel, pugi enfront del dòlar i l'euro. Israel amb prou feines ha patit la crisi mundial, (...) els mercats financers especulen amb la revaluació del shekel. Una cosa que no convé a Israel, que viu principalment de l'exportació de tecnologia mitjana i alta.

L'arribada del gas, en uns anys, farà molt més difícil la lluita per mantenir barat el shekel. (...) Entre el que estalviarà deixant de comprar gas a Egipte i el que ingressarà per les vendes, Israel acumularà un tresor. I el tresor equival a moneda forta. Això preocupa el Banc d'Israel perquè pot danyar el teixit industrial del país, la competitivitat comercial descendirà.

Un altre problema per al Govern israelià és el repartiment dels futurs diners i la seva administració. Fins ara, l'Estat d'Israel només exigia cobrar el 15% del que generessin els seus recursos naturals; podia permetre ser generós, perquè no hi havia recursos. Amb el gas a la vista, Benjamin Netanyahu ha anunciat aquesta setmana que el percentatge pujarà fins al 70%, ni més ni menys. El consorci que ha descobert els jaciments (...) ja ha acusat a Netanyahu d'espantar als inversors, de crear inseguretat jurídica i d'arruïnar la imatge del país.

Hi ha un tercer problema especialment delicat. Les plataformes d'extracció estaran davant Haifa, a unes 100 milles nàutiques de la costa i en aigües territorials israelians, però els jaciments s'estenen cap al nord i part d'ells es troben sota aigües libaneses. Líban, que està en guerra amb Israel, ha demanat a l'ONU que salvaguardi la seva part del gas i eviti que Israel s'ho porti tot. Israel no pensa cedir un metre cúbic a un país enemic. Per acabar de complicar les coses, també podrien reclamar la seva part del gas Gaza (l'extrem sud de la borsa està enfront de les seves costes) i la República turca del nord de Xipre. Si es busca una excusa perquè tornin a volar els míssils, aquesta és gairebé perfecta.

Enric González, El maldito gas preocupa a Israel, El País 23-01-2011.