Recursos estimats
En les gèlides aigües de l'Àrtic, les empreses petrolieres i gasistes comencen a lliurar la gran batalla energètica d'aquest segle. (...)
En concret, a la zona àrtica hauria entre 20.000 i 46.000 milions de barrils de petroli i entre 36 i 83 bilions de metres cúbics de gas, d'acord amb les xifres que aporta Antonio Sánchez (...). Altres fonts les eleven encara més.
El Servei Geològic dels EUA (USGS, per les seves sigles en anglès) les ha estimat en 90.000 milions de barrils de cru i en 1.670 bilions de peus cúbics de gas [47,3 bilions de metres cúbics]. Segons càlculs independents, parlaríem, només per al petroli, d'un valor de mercat d'uns 5,5 bilions d'euros.
"Totes les grans petroleres estan interessades en aquesta regió". (...)És un interès obligat. Fa tot just una generació, recorda aquest expert, les grans petrolieres tenien accés al 80% de les reserves de petroli provades del món. Avui, en estar la majoria d'aquests recursos en mans dels Estats productors, només poden accedir a un 15%.
Les petroleres necessiten, doncs, nous jaciments d'extracció lliure, i l'Àrtic, a diferència del que succeeix a l'Antàrtida-no està blindat davant l'explotació comercial. (...)
Les petrolieres han vist a l'Àrtic el gran filó energètic de les últimes dècades, però ho volen explotar sense fer soroll. El que li ha passat a BP al golf de Mèxic ha estat una lliçó per a totes. (...)
El paradoxal és que el canvi climàtic s'ha convertit en un inesperat aliat de les petrolieres. "La modificació del clima i el desglaç que provoca afavoreix la creació de noves rutes per al transport del gas i el petroli", explica Mariano Marzo (...). A més, la pujada de temperatures facilita les condicions en què s'extreuen els hidrocarburs.
Miguel Ángel García Vega, La lucha por el 'oro' ártico, El País 19-09-2010.
Acords a l’Àrtic entre els explotadors
El president rus (...) i el president noruec (...) van signar (...) un acord per fixar les seves fronteres marítimes en el mar de Barents. (...)
Els dos països han tardat 40 anys en negociar la divisió d’una àrea de 175.000 quilòmetres quadrats (...). L’acord obre enormes possibilitats econòmiques per al dos països. En primer lloc, es pot aixecar la moratòria que hi ha de fa 30 anys per a l’extracció de gas i petroli en la zona en disputa. I en segon lloc segella una aliança entre Rússia i Noruega, ja que ambdòs països poden col·laborar en la carrera de l’Àrtic. (...)
La retirada dels gels àrtics ha despertat l’interès dels països costaners a aquest oceà: a més de Rússia i Noruega, Estats Units, Canadà i Dinamarca. Segons Medvedev, l’acord "és un exemple pràctic de que les disputes sobre l’Àrtic s'han de resoldre amb la negociació en base a les lleis internacionals".
G. Aragonés, Rusia y Noruega fijan su frontera al borde del Ártico, La Vanguardia 16-09-2010.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada