21.8.10

Carbó, renovables i nuclear a la Xina


El carbó és el combustible fòssil que està experimentant un creixement de consum més ràpid a escala global. I això malgrat a les elevades emissions de CO2 originades durant la seva combustió. Aquest fet reflecteix l'augment experimentat de la demanda en grans països, com Xina i Índia, els quals atresoren grans reserves amb uns costos d'extracció relativament barats. En ambdós països, el consum el 2009 va créixer, respectivament, un 9,6% i un 6,8% en comparació amb el de l'any anterior, mentre que en la resta del món va baixar una mitjana del 7%.
La situació il·lustra el conflicte existent entre els dos tipus de polítiques. Per una banda, les patrocinades per alguns països rics i la UE, centrades en mitigar el canvi climàtic i les seves conseqüències. Per altra, les defensades per les potències emergents, les quals prioritzen la reducció de les importacions emprant fonts d'energia autòctones i barates, amb la finalitat d'enfortir la seguritat de subministrament i rebaixar les despeses de l'energia. Un aspecte aquest imprescindible per millora la competitivitat de les empreses i mantenir un alt ritme de creixement econòmic.
En el cas de la Xina (...) durant anys (...) va ser capaç de cobrir les seves necessitats energètiques mitjançant l'explotació dels seus recursos interns, de manera que el seu impacte sobre el mercat global va ser mínim. Però avui (...) la preocupació nacional entorn la seguretat de subministrament s'ha convertit en una obsessió, malgrat que els aguts problemes de contaminació i les altíssimes emissions de gasos efecte hivernacle són causa d'inquietud sobre la sostenibilitat del model.

Un altre dels problemes greus que preocupen són l'elevat nombre d'accidents i de morts en les nombroses mines de carbó: entre el 2000 i el 2009 la mitjana del nombre oficial de morts en les mines de carbó va ser 5.179, o més de 14 diaris. El gràfic mostra l'evolució anyal. Fons oficials reconeixen que es necessiten al menys 10 anys per millorar substancialment la seguretat. Sovint els accidents no es notifiquen degut a que la mina no disposa del permís d'operació o per no cumplir la normativa vigent.

El carbó és l'espina dorsal del sistema energètic xinès. Aquest combustible genera gairebé el 80% de l'electricitat del país i subministra la major part de l'energia final emprada per la indústries, els comerços i les llars. (...) aquest combustible fòssil el 2007 va representar aproximadament el 62,8% del mix d'energia primària del país, davant al 18,8% del petroli, el 2,4% del gas, el 0,8% de la nuclear, el 2% de la hidràulica, el 0,2% d'altres fonts renovables modernes i el 13% de la biomassa no comercial.

El total de les fonts renovables va ser de 15,2%, la major part de les quals (13%) va ser d'un producte no comercialitzat. Introduir fonts no comercialitzades pot fer canviar força les estadístiques energètiques. El 2009 a la Xina hi havia 12 reactors nuclears en funcionament amb una potència total de 9,08 GW, 197 GW d'energia hidràulica, 25,9 GW d'energia eòlica, 3,2 GW d'energia elèctrica amb biomassa i 0,4 GW de fotovoltaica. Els captadors solars tèrmics cobrien 145 milions de metres quadrats subministrant 100 GW tèrmics a uns 300 milions de persones i estalviant uns 50 milions de tones de carbó. El biometà generat en digestors va ser de 13 mil milions de metres cúbics.

(...) A finals del 2009, el país va ocupar el primer lloc del ranking mundial de consumidors de carbó, comptabilitzant prop del 47% del total. (...)
Les reserves provades de carbó de Xina són les terceres del món per importància, i representen un 14% del total mundial, al davant d'Índia (7%) i Austràlia (9,2%), i darrera de Rússia (19%) i EUA (29%). (...)
Fins el 2007, la producció va ser suficient per a que el país fos un exportador net, però actualment Xina s'ha convertit en importador net. S'ha de veure si aquest fet és purament conjuntural o marca un canvi de tendència definitiu. En qualsevol cas, no sembla casualitat que les autoritats xineses estiguin invertint en el carbó d'Austràlia i apostant decididament per l'eficiència, les renovables i la nuclear.
Mariano Marzo, China quema la mitad del carbón del planeta, La Vanguardia 16-08-2010.

La darrera frase és que de fa pocs anys repeteixen con un mantra les empreses del sector nuclear, defensant el seu negoci tot afirmant que són més democràtiques que els ultres renovables que no admeten la nuclear. Sortosament ja no es nega la necessitat i la possibilitat d'apostar per l'eficiència i les renovables.

La potència elèctrica instal·lada prevista pel 2020 de fonts renovables és de 500 GW (el 31,25% del total de 1.600 GW) distribuïts en: hidràulica 300, eòlica 150, fotovoltaica 20, biomassa 30. Es preveuen 80 GW nuclears (un 5% del total) i 300 milions de metres quadrats de captadors solars tèrmics plans.

La capacitat de producció local (el 2009) per any eòlica és de 10 GW, i la fotovoltaica de 4 GW. L'electricitat generada per aquesta fabricació equivaldria a la uns 4 reactors de 1.000 MW (1 GW).

La Xina ha anunciat (desembre 2009) que reduirà en  un 40% o 45% la intensitat de carboni per unitat de PIB el 2020 respecte el 2005. Ha previst reduir la intensitat energètica (consum d'energia per unitat de PIB) en un 20% de l'actual i que un 15% del consum final d'energia provingui de fonts no fòssils: renovables i nuclear (previsiblement incrementarà la seva proporció en el mix elèctric del 2020).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada