Deixalles nuclears: experiències*

Les mines de sal a Alemanya

(...) en un turó de la Baixa Saxònia, al sud de Berlín (...) hi ha mines de sal en les que s'han vingut emmagatzemant residus nuclears des dels anys setanta. Però les mines amenacen ara amb enfonsar-se a causa d'una constant filtració d'aigua. Evitar-ho implica la lluita contra el temps: evacuar els 126.000 barrils emmagatzemats abans que esdevingui el desastre, que els experts esperen com a màxim el 2026. L'incident obre nous interrogants en un país el Govern del qual planteja prorrogar el termini de vida de les centrals nuclears, anul·lant la norma aprovada pel Gabinet de Gehard Schröder el 2001, el qual establia l'abandonament paulatí de l'energia atòmica fins la renúncia total el 2021.

L'etern problema de l'ús de l'energia atòmica és trobar un lloc segur on emmagatzemar els residus, ja que les deixalles nuclears romanen actius durant milers d'anys. A finals dels setanta, Alemanya va creure trobar la solució a aquest problema construint dipòsits dintre de les mines de sal, molt freqüents en la Baixa Saxònia, considerats llocs segurs per a milions d'anys.

El primer dipòsit de residus nuclears sota terra es va construir el 1967 en la mina Asse II, a mitja hora de la ciutat de Braunschwieg. Vint anys més tard, un broll d'aigua i sal, mescla altament corrosiva, va començar a penetrar a la mina. Actualment es drenen 12.000 litres d'aigua al dia de la mina. Encara no se sap d'on provenen. Ecologistes i experts temen que la mina s'enfonsi en un termini d'entre 10 i 20 anys.

(...) "El turó s'ha mogut sis metres des dels anys setanta fins avui, aquestes ratlles són el resultat del seu moviment, el qual també ha provocat esquerdes".

(...) A 685 metres sota terra es troba la piscina on es recull l'aigua que es filtra en la mina. "Si l'aigua entrés en contacte directament amb els residus podria contaminar fins la biosfera", (...) en diverses ocasions les autoritats federals han admès la troballa a l'aigua de rastres de cessi, plutoni i americi, un fet que avalaria la hipòtesi que l'aigua ha entrat en contacte amb els residus nuclears i que els barrils en les càmeres tancades estan malmesos.

(...) "No sabem quins poden ser les conseqüències d'aquestes filtracions i tampoc d'on provenen. La dada positiva és que són constants i estables de fa temps. El que estem fent és mantenir-les permanentment sota control".

Entre les diferents opcions que s'han estudiat per tallar el problema hi ha la de buidar el dipòsit. Però, com?. "Aquesta solució implica tota una sèrie de problemes. Entre ells, el de que no sabem en quin estat es troben els barils", (...) des de 1978 s'han emmagatzemat 1.293 barrils amb residus de mitjana activitat, i 124.494 amb radioactivitat feble.

(...) [el president de l'Oficina Federal de Protecció Radioactiva (BfS)] admet que no té manera de saber "en quin estat es troben aquests barrils i quin tipus d'atmosfera s'ha creat en aquests dipòsits, ja que van ser tancats hermèticament fa 30 anys". Part del problema resideix també en la manca de documentació sobre les deixalles atòmiques vessades en aquella època.

Per això, els residus només es podrien moure si hi hagués a punt la tecnologia necessària per penetrar en els magatzems tancats i controlar l'estat dels contenidors i de les cambres. Això requereix a més construir màquines que permetin extraure ràpidament els barrils i moure'ls a un dipòsit temporal que encara no s'ha trobat. (...) El cost seria de milers de milions d'euros. Un altre dipòsit, el de Morsleben, en territori de la que va ser l'Alemanya comunista, pateix problemes semblants als d'Asse II.

Mentrestant, el mateix Govern que es disposa a prorrogar el temps de vida de les centrals nuclears ha proposat pujar els impostos a les empreses del 'lobby' atòmic (Eon, RWE, EnBW i Wattenfall). Els diners recaptats serviria també per pagar les operacions necessàries i tractar d'evitar un desastre mediambiental.

Laura Lucchini, ¡Atención! Mina nuclear, El País 11-07-2010.

Experiència de Gorleben

Representants polítics i de l'Associació Agrícola de Gorleben, un poble alemany amb un macrocomplex de residus nuclears, van explicar ahir a Móra d'Ebre com aquesta instal·lació ha compromès la seva tradicional activitat agroalimentària. Convidats pels opositors a l'ATC a Ascó, van assegurar que el seu magatzem no ha portat més indústria.

Redacció, Los críticos al ATC alemanes visitan la zona de Ascó, La Vanguardia 17-07-2010.