Els esdeveniments a les comarques gironines han fet que afegeixi aquest llarg escrit, comentant recents notícies per tal d'ajudar la seva comprensió en un context i aportar dades addicionals amb el mateix objectiu, incloent algunes fotografies que he fet sobre el territori.
La solució convencional als problemes de subministrament de les comarques gironines no és la MAT , sinó:
- Convertir en xarxa l’estructura actual d’arbre (
- Disposar de centrals de generació tèrmica pròpies.
- Adequar les infraestructures a les condicions climàtiques específiques (tramuntana, nevades, canícula).
- Efectuar un manteniment adequat (alta, mitja i baixa tensió).
Dit això, cal dir que no és la solució apropiada, que hi ha altres tècniques modernes que milloren la qualitat i garantia dels sistemes convencionals com els que exposarem tot seguit.
A. Generació distribuïda.
Es tracte de multiplicar i descentralitzar la generació d’electricitat, diversificant les fonts energètiques (hidràulica, vent, sol, llenya, geotèrmia), apropant-les al consum i possibilitant la seva generació tant connectades a la xarxa elèctrica general com en ‘illa’, subministrant només un o uns pocs punts de consum, com ja es fa en alguns països. L’afegit de bateries ampliaria el marge de garantia d’autoabastiment.
En funció del dimensionament i disseny del sistema es poden cobrir els consums normals, o només els considerats essencials.
Aquest tema ha estat tractar a l’article d’Antonio Cerrillo.
B. Subministrament dels serveis de telecomunicacions
L’alimentació d’aquests serveis amb fonts renovables (solar fotovoltaica, eòlica) permet el seu funcionament sense necessitat de la xarxa elèctrica convencional. La combinació solar-eòlica-bateria-xarxa permet assegurar el subministrament elèctric.
C. Subministrament dels serveis essencials
Els serveis essencials sanitaris, d’emergència i subministraments bàsics (aigua, gas) es poden mantenir de forma similar a l’exposada per les telecomunicacions ampliada per grups electrògens que es posarien en marxa a partir de d’aquells sistemes.
D. Interconnexió per corrent continu
La interconnexió convencional amb altres zones se sol fer amb corrent altern a alta tensió, excepte quan s’ha de fer passant pel mar (Marroc, França-Anglaterra, illes Balears i italianes ...) que es fa amb corrent continu, també a alta tensió. La interconnexió convencional no garanteix que la caiguda de la xarxa d’una zona no transmeti la caiguda de la xarxa a l’altra banda de la interconnexió. La interconnexió per corrent continu no permet l’exportació dels problemes d’una zona a l’altra, no genera camps electromagnètics nocius i facilita el soterrament dels cables.
Respecte a la MAT , apuntem només alguns aspectes bàsics.
a) Dependència
b) La intoxicació informativa
Vistes les possibilitats de resoldre adequadament amb les tecnologies modernes el subministrament elèctric de les comarques gironines, ens preguntem per què des de diferents instàncies s’ha manifestat superficialment que la MAT era la solució, o al menys una part essencial amb la qual els efectes del temporal “haurien estat menors” [president Montilla (10)], o que “D’entrada, no s’haurien quedat 200.000 abonats sense servei el dilluns” [conseller Antoni Castells (10)]. Només hi ha dues possibilitats: no s’han procurat disposar de bona informació, o ens volen convèncer de la MAT. Algunsla MAT (7), Joan Herrera (11). Altres, han insistit en els tòpics: “Girona necessita més que ningú la connexió elèctrica amb França” [J.A. Duran Lleida (11)], i la pregunta seria: per què?, per exportar més electricitat de la que exportem a França?
c) Logística inadequada
La logística del subministrament elèctric a les comarques gironines ha estat molt inadequat des de fa massa anys, incloent la línia d’alta tensió de les Gavarres, i agreujada pel tema de la MAT. Aquesta
Sembla ser que Endesa té previstes unes instal·lacions, “vinculades a la MAT ”, amb les quals “el desastre hauria estat més fàcil de superar” (6). Per això, el director general d’Endesa Red urgeix la construcció de la MAT i “el desbloqueix administratiu de les instal·lacions derivades que corresponen a Endesa”, el qual manifesta que “Tenim plans de fa deu anys per aquesta zona [els problemes ja venen de més lluny!] i d’haver-los pogut executar, ara no estariem així ... Tenim els projectes, els pressupostos i la voluntat de dur-los endavant ... però sense la MAT i sense els permisos necessaris no podem fer res” (6). I del que no ens assabentem és perquè “no poden fer res”, de qui depenen els permisos, de quines instal·lacions, quins són els motius de no concedir els permisos. Deu ser per alguna cosa que no se’ns expliqui correctament!
Segons explica el director general d’Endesa a Catalunya (6), l’actuació “es fa de dalt a baix: primer l’alta tensió, després la mitjana i després la baixa”. Aquest procediment pot ser l’adequat en la construcció de noves instal·lacions no urgents, però en casos com el d’aquest temporal, l’actuació s’ha de fer en paral·lel, tot alhora, no una cosa després de l’altra! Així entenem els resultats.
Finalment, tractarem el tema més ampli del subministrament elèctric actual.
Els missatges transmesos per les autoritats són molt simples: el subministrament de depèn de les empreses elèctriques i de Red Eléctrica Espanyola S.A. (REE), la normativa del BOE, els problemes es solucionaran amb la MAT.
De tot això, se’n pot dir moltes coses. Ho resumirem.
- El subministrament i la generació depèn de qui ho vulgui fer, el mercat està lliberalitzat. Si s’han creat empreses catalanes públiques, semipúbliques o amb el suport de la Generalitat (FGC, Petrocat, Spanair...), per què no s’ha creat una empresa elèctrica catalana? D’haver fet bé els coses, no calia ‘crear-la’, ja n’hi havia, només calia mantenir-les. Si la Generalitat intervé en la MAT, en el ferrocarril de Lleida a La Pobla de Segur i aconsegueix el traspàs de Rodalies, per què s’excusa dient que no té competències en les línies de transport i distribució elèctrica (conseller Nadal)?
- Actualment es depèn d’unes empreses que no són capaces de complir els compromisos, de fer entrar en servei els grups generadors a temps degut a que els perden o no disposen de combustible (9). No és massa arriscat dependre de tanta incompetència?
- REE té competències pel transport d’electricitat, és a dir, sobre les línies de 400 kV (o 380 kV) i 220 kV, no sobre la distribució (110-132 kV). La Generalitat té algunes competències, o les pot tenir, en la xarxa de distribució i la de mitja tensió (<100kV) (14).
- La normativa de les línies d’alta tensió (per sobre d’un kV) és inadequada (11). Per exemple, distingir les zones només per l’alçada en les normes de disseny respecte a les nevades és ignorar la realitat (per sota dels 500 m, no cal considerar els efectes de gelades, el vent màxim a considerar és de 120 km/h o 140 km/h en les línies igual o superiors a 220kV). La normativa sovint no es compleix, com en les distàncies entre les línies i les carreteres (vegeu foto de l'autor, de Castell d'Aro) i vies de ferrocarril. Si s’hagués complert la normativa, les torres no haurien caigut sobre les carreteres.
- No s’ha publicat cap document que avali ni la necessitat de
- Són freqüents instal·lacions de distribució (>100 kV)(torres, línies) amb molt risc afegit degut a l'acumulació de fins a tres circuits (9 conductors), inclús en canvis de direcció de la línia (vegeu fotos de l'autor, a Juià). És freqüent que les torres no tinguin la informació requerida per la normativa.
- Ni el manteniment ni el control de les empreses elèctriques han estat suficients, com ha estat reiteradament exposat (10), Joan Saura (11). Segons sembla,
Sobre les competències de la Generalitat de Catalunya
No és qüestió d'entrar en aquest tema degut a la seva important component d'interpretació legal. He afegit alguns extractes de documents que crec poden mostrar aspectes interessants sobre el tema de les competències que la Generalitat de Catalunya té, o que podria tenir.
DOGC 5125 (12)
DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES
RESOLUCIÓ ECF/1335/2008, de 3 d'abril, per la qual es concedeix l'autorització administrativa i s'aprova un projecte d'instal·lació elèctrica al terme municipal de Palafrugell (exp. 44.277/2007-AT). (Pàg. 35229)
ECF/1335/2008, de 3 d'abril, per la qual es concedeix l'autorització administrativa i s'aprova un projecte d'instal·lació elèctrica al terme municipal de Palafrugell (exp. 44.277/2007-AT).
L'empresa Endesa Distribució Eléctrica, SL, amb domicili social a l'av. Paral·lel, núm. 51, Barcelona, ha sol·licitat l'autorització administrativa i l'aprovació del projecte d'execució de les variants de la línia 110 kV SE Vall-llobrega - SE Empordanet i línia 110 kV SE Empordanet - SE Bellcaire, que alimentarà
L'empresa va presentar el Projecte degudament visat i se'n va fer la informació pública preceptiva al DOGC núm. 5074, de 20.2.2008, l'Ajuntament de Palafrugell, l'Agencia Catalana de l'Aigua, Serveis Territorials Carreteres de la Generalitat, Serveis Territorials d'Habitatge i Medi Ambient han informat favorablement imposant condicions.
Vist que l'empresa ha acreditat que la seva sol·licitud compleix el que estableix la normativa elèctrica i ha justificat degudament en la memòria del Projecte la necessitat de la instal·lació;
Atès que, d'acord amb la Llei 54/1997, de 27 de novembre, de regulació del sector elèctric modificada per Llei 17/2007, de 4 de juliol, són aplicables el Decret 351/1987, de 23 de novembre, pel qual es determinen els procediments administratius aplicables a les instal·lacions elèctriques; el Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediment administratiu d'autorització de les instal·lacions d'energia elèctrica, i el Decret 1775/1967, de 22 de juliol, sobre règim d'autorització, ampliació i trasllat d'indústries, així com els reglaments tècnics específics;
Atès que la competència per conèixer aquest expedient i resoldre'l s'atribueix al director dels Serveis Territorials d'Economia i Finances d'acord amb el que estableix el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competències dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i de disposició primera del Decret 506/2006, de 10 de desembre, de reestructuració del Departament d'Economia i Fiances, en relació amb el Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, que regula les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediment d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica;
Per tot això,
Resolc:
.1 Autoritzar a l'empresa Endesa Distribució Elèctrica, SL, el projecte d'instal·lació elèctrica que consisteix en les variants de les línies 110 kV SE Vall-llobrega - SE Empordanet i línies 110 kV SE Empordanet - SE Bellcaire, que alimentarà
.2 Aprovar-ne el Projecte d'execució, amb les característiques següents:
(...)
.5 Els Serveis Territorials a Girona podran dur a terme, durant les obres i un cop finalitzades, les comprovacions i les proves que considerin necessàries pel que fa al compliment de les condicions d'aquesta Resolució. Amb aquesta finalitat, el peticionari comunicarà a aquests Serveis Territorials, amb l'antelació suficient, la data de començament de les obres i la seva programació, les dates que es duran a terme les proves i qualsevol incidència rellevant..6 L'empresa trametrà als Serveis Territorials a Girona el certificat final d'obra, signat per un tècnic competent, que acrediti que les instal·lacions s'ajusten al Projecte aprovat i que s'han complert les normes i els reglaments d'aplicació. A aquest certificat s'adjuntaran les actes de les proves i els controls reglamentaris.
.7 L'empresa assegurarà el correcte manteniment i la vigilància de les instal·lacions durant la seva construcció i després de la seva posada en funcionament, per garantir que es compleixen les condicions reglamentàries de seguretat.
.8 L'Administració podrà deixar sense efecte aquesta autorització en cas d'incompliment de les condicions indicades, de facilitar dades inexactes o per qualsevol altra causa excepcional que ho justifiqui.
Llegint l'Informe sobre el restabliment de la normalitat del subministrament elèctric a les comarques gironines -16 de març del 2010 de la Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia i Finances, Direcció General d'Energia i Mines (13), si no fos pel logo que l’encapçala, hom tindria la impressió que és l'informe de les elèctriques. El detall del nom de la xarxa de transport (en realitat, no és una "xarxa" sinó una "línia") i de les 13 sub-estacions de distribució, amb l'hora i minuts en que van quedar "normalitzades", queda matitzat a l'afegir que: "El servei de totes les subestacions està reposat, però en situació precària fins que es restitueixin totes les línies afectades".
En les Actuacions addicionals, constata, entre altres, l'obertura de 10 expedients, i acaba amb l'afirmació: "Tots els suports de 110 kV i 132 kV afectats comptaven amb les corresponents actes d'inspecció, i no s'havia detectat cap defecte vinculable amb la seva caiguda". (vegeu foto de l'autor).
Per acabar, reprodueixo una part d'un dels articles de Joan Vila (15):
"A la presentació del dijous hi va participar el president de REE Luis Atienza, el Director general de Fecsa-Endesa Josep Mª Rovira i el socioecòleg Ramon Folch. (...) Atienza (...) va fer èmfasi a que si un dia cau la línia de Vic a Juià l'apagada del territori serà important.
En Josep Mª Rovira (...) va insistir que si cau la línia de Vic a Juià, caurà l'alimentació elèctrica de totes les comarques de Girona, excepte la Cerdanya, El Ripollès i la Garrotxa; això afectarà 420.258 clients en un primer moment, per finalment quedar-ne 130.235 sense alimentació, concentrats en la zona costanera de l'Alt i el Baix Empordà. Per resoldre la situació va explicar que tenen preparat un pla consistent en deixar sense tensió durant dues hores a diferents zones (...), afectant alternativament tots els municipis de l'Alt Empordà i del Baix Empordà, i a un quants del Gironès."
Preguntes a les que caldrien bones respostes
- Quina zona ha quedat coberta pel subministrament de la central hidroelèctrica de Boadella?
- Per què el president de
- Els petits grups electrògens domèstics, tenen unes instruccions prou clares sobre la seva localització i precaucions en la sortida de fums?
- Com és que la zona de Palafrugell i Palamós va disposar d’un subministrament elèctric tan aviat, comparat amb altres municipis?
- Amb quines especificacions tècniques es construiran les noves torres i línies elèctriques?
- Quines previsions s’introduiran per evitar que la caiguda dels cables no interrompi la circulació dels vehicles per carreteres i autopistes?
Principals articles considerats
1) Sílvia Oller, Girona recupera poco a poco el suministro eléctrico, La Vanguardia 10-03-2010.
2) Antonio Cerrillo, Modelo vulnerable, La Vanguardia 11-03-2010.
3) Sílvia Oller, Veinte mil abonados continúan a oscuras, La Vanguardia 11-03-2010.
4) Óscar Muñoz, La eléctricas alegan que cumplen la normativa, La Vanguardia 11-03-2010.
5) Ramon Suñé/Bàrbara Julbe, Girona dice basta, La Vanguardia 12-03-2010.
6) Óscar Muñoz, Endesa habla de ‘catástrofe’ y urge a que se construya la MAT , La Vanguardia 12-03-2010.
7) Antoni Puigverd, Como las torres de Endesa, La Vanguardia 12-03-2010.
8) Sílvia Oller, La Cambra de Girona exige “dejar de discutir” y desencallar la MAT , La Vanguardia 13-03-2010.
9) Enrique Figeruedo, Luz de gasóleo, La Vanguardia 13-03-2010.
10)I. Ellakuría/C. Sen, La línea de alta tensión en Girona ofusca al Govern, La Vanguardia 13-03-2010.
11) RD 223/2008, del 15 febrer 2008.
12) DOGC núm. 5125, 06/05/2008.
13) Informe sobre el restabliment de la normalitat del subministrament elèctric a les comarques gironines – 16 de març del 2010.
14) RD 1955/2000, de l'1 de desembre, BOE 27-12-2000.
15) El Bloc de Joan Vila , http://blocdejoanvila.blogspot.com/
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada