Gairebé dos terços de la factura són la part
fixa (potència contractada), impost elèctric, IVA i lloguer del comptador, i
només una mica més d'un terç correspon al consum que s'ha fet. Per tant, el marge
de les comercialitzadores per fer ofertes és només d'aquest terç de la factura.
La complicació del rebut queda palesa en els dades de la CNMC. De gairebé 2.000
consultes que va rebre l'organisme durant l'any passat, un 77% feien referència
al mercat elèctric i, d'aquestes, un 64% a tarifes i contractes en el mercat
lliure.
La pregunta és quants clients prenen les
petites elèctriques a les grans. No hi ha dades clares, però es calcula que
poden ser al voltant dels 100.000 anuals. La CNMC dóna pistes. Gairebé 300.000
clients van passar del mercat regulat al lliure el quart trimestre del 2015,
però només una part d'aquests van anar a parar a aquestes elèctriques 'low
cost'. Molts opten per la comercialitzadora del mercat lliure d'alguna de les
grans elèctriques. (...)
El model és el mateix que el dels operadors
mòbils virtuals. El fa servir Pepeenergy, però també altres com Holaluz,
Gesternova, Alcanzia, Watium, Gana Energía o Som Energia. Poca publicitat i una
bona plataforma d'internet que permeti contactar amb el possible client per
fer-li ofertes clares, bon tracte, facilitar els tràmits de contractació i
transparència. Les petites comercialitzadores també tenen un risc: han de
comprar prou energia al mercat majorista per revendre-la. I si fan curt,
Competència els multa. Ho va fer recentment amb Elèctrica del Montsec, amb una
multa de 80.000 euros.
Xavier
Grau, Els rígids límits del model elèctric 'low cost', Ara 1-05-2016.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada