Cotxes elèctrics a
Espanya
Les
vendes de cotxes elèctrics continuen a Espanya clarament inferiors a les
registrades a altres països europeus. Unes subvencions discontínues i
irregulars (que desconcerten el comprador), els avantatges comparatius que
gaudeixen els cotxes més contaminants o els insuficients al·licients que es
donen al conductor per moure`s per la ciutat són alguns dels factors que
expliquen la menor penetració del cotxe elèctric a Espanya.
(...)
El ministre d'Indústria socialista Miguel Sebastián va anunciar anys enrere que
la flota d'aquests vehicles assoliria les 250.000 unitats en l'horitzó del
2015. Però avui dia s'estima que a Espanya no n'hi ha en circulació ni 10.000
(incloent-hi motos, turismes elèctrics 100% i híbrids endollables). Una gran
bombolla d'optimisme va alimentar unes estimacions que van resultar
desmesurades, fruit de càlculs molt poc rigorosos, inflats per nombrosos
sectors.
(...)
El desplegament dels punts de recàrrega a Catalunya se situa clarament per
sobre de la mitjana europea, mentre que a Espanya està per sota (...).
De
què depèn l'èxit d'aquests cotxes? És necessària la conscienciació, que el
ciutadà sàpiga que tenim un problema amb la contaminació de l'aire. I la gent
ho comença e percebre.
(...)
cal que les administracions creïn prou atractius per motivar la compra del
cotxe elèctric i que, d'altra banda, es penalitzi l'ús dels cotxes més bruts.
(...)
La compra del cotxe elèctrica ha tingut una important subvenció a Espanya,
gràcies al pla Movele. Enguany, l'ajuda ha estat de 5.000 euros per unitat més
1.000 euros per instal·lació d'un punt de recàrrega. Això suposa que la
subvenció arribi al 20% de mitjana, aproximadament. Tot i això, els ajuts es
fixen amb un fons estatal limitat que s'esgota abans de final d'any (cosa que
genera incertesa), mentre que altres països tenen plans d'ajuts a 5, 7 o 10
anys vista amb condicions més atractives i garanties de continuïtat.
El
resultat és que, quan els ajuts s'acaben, els possibles compradors que en
resulten exclosos no saben si se'n podran beneficiar l'any següent perquè
tampoc no se sap si la nova ordre d'ajuts s'aplicarà amb caràcter retroactiu.
"El
sistema crea molts dubtes. Es necessiten polítiques estables, continuades i
ambicioses, amb una perspectiva a més llarg termini (...) tot queda condicionat
per la discrecionalitat del Govern" (...).
(...)
França, per exemple, dóna una subvenció generosa per la compra del cotxe
elèctric (6.300 euros); però aquesta pot augmentar en 3.700 euros si el
comprador lliure un cotxe dièsel matriculat abans del 2001, una "mesura
interessant per eliminar els vehicles més contaminants". (...)
A
Barcelona i altres ciutats, s'han establert bonificacions de tarifes ('cost 0`)
per a l'estacionament a les zones blaves i zones verdes. Però no s'han creat
les zones urbanes d'atmosfera protegida (Zuaps), necessàries per vedar el pas
als cotxes més bruts i prestigiar més els més nets.
Antonio Cerrillo, El cotxe elèctric,
orfe, La Vanguardia 16-11-2015.
Cotxes amb hidrogen
L'única
alternativa al motor de combustió en el transport privat és el cotxe elèctric.
Però hi ha un altre tipus de vehicle impulsat per electricitat que obté abans
la seva energia de l'element més abundant de la naturalesa: l'hidrogen. En els
últims anys, el desenvolupament dels vehicles
amb aquesta tecnologia, la pila de combustible, semblava que s'havia
aturat a causa de l'arribada dels híbrids i dels elèctrics purs, però Toyota
acaba de llançar a diversos països el seu primer model comercial amb hidrogen,
el Mirai. (...)
Entre
els avantatges de l'ús de la pila d'hidrogen respecte a l'elèctric, hi ha
l'autonomia (...) i la rapidesa en el proveïment, de tres a cinc minuts, com
passa amb els cotxes de combustibles d'hidrocarburs. (...)
Els
inconvenients d'aquesta mena de vehicles, almenys de moment, són diversos. En
primer lloc, la inexistència d'una xarxa de subministrament al llarg de les
rutes per carretera. A Espanya és gairebé inexistent. (...)
El
segon problema és com s'obté l'hidrogen.
No és senzill en cap cas i el procediment escollit pot acabar sent contaminant.
La manera d'obtenir l'hidrogen és l'electròlisi, en què, mitjançant un
procediment elèctric, es descompon l'aigua en hidrogen (H2) i oxigen (O).
Aquesta
fórmula necessita molta energia i hauria de basar-se en una producció neta, com
la solar o l'eòlica, per obtenir hidrogen. Altrament, el cotxe podria ser net
en el seu funcionament però contaminant en l'origen de la seva energia, com
passa ara amb una part de l'electricitat de què s'alimenten els vehicles
elèctrics.
Altres
sistemes recorren a l'extracció de l'hidrogen a partir d'hidrocarburs com el
metà, el principal component del gas natural. A Alemanya acaba d'obrir la
planta de producció d'hidrogen més gran i ho fa per electròlisi, a partir
d'energia eòlica. Aquesta seria la via idònia perquè el cotxe de pila
h'hidrogen fos net en termes mediambientals.
Al
cotxe de pila de combustible, l'hidrogen es barreja amb l'oxigen de l'aire i en
la reacció química produïda es genera electricitat que s'emmagatzema en una
bateria. L'energia elèctrica és la que mou el vehicle. El residu que queda de
tot això és aigua. (...)
Els
costos i els dubtes mantenen aquest tipus de vehicles un esglaó per sota dels
elèctrics. (...) Les incerteses pesen sobre aquesta mena de vehicles.
L'esperança és que l'hidrogen es pugui produir de forma massiva a partir
d'energies netes.
Francesc Bracero, L'hidrogen demana pas, La
Vanguardia 16-11-2015.
L'hidrogen obtingut
per hidròlisi de l'aigua ho fa mitjançant energia elèctrica i desprèn oxigen. En
la pila de combustible, l'hidrogen s'associa amb oxigen formant aigua i
generant energia elèctrica en una quantitat molt menor que la precisada per
obtenir l'hidrogen consumit en la pila de combustible. La transformació energia
elèctrica-hidrogen-energia elèctrica proporciona menys energia (elèctrica) que
la inicial, és a dir, el rendiment de la transformació -com qualsevol
transformació energètica- és menor que 1 (o del 100%), com també ho és en el
cas de les bateries.
L'hidrogen també s'utilitza
en motors de combustió com els convencionals amb pocs canvis. A Barcelona es
van utilitzar en dos autobusos urbans amb el projecte Europeu CUTE del qual
se'n va fer poca publicitat local, especialment dels seus resultats.
Els webs més
interessants sobre el projecte CUTE són:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada