Noruega
no rendibilitza les seves incineradores perquè Suècia es queda els residus.
Els
suecs importen cada any milers de tones de residus no reciclables per generar
energia. Noruega els acusa de competència des lleial.
Les
escombraries s'estan convertint en un bé
preuat en països com Suècia, que cada any importa tones ingents de residus per
incinerar-los i generar així energia. És un negoci suculent, en què
l'intercanvi funciona al revés: l'exportador és qui paga a qui rep la
mercaderia per fer-se'n càrrec. No obstant això, és un comerç incipient que
està sembrant a discòrdia amb la veïna Noruega, amb un sector que es queixa des
baixos preus i de la competència deslleial dels suecs.
Incinerar
les escombreries no reciclables per produir energia contamina molt menys que
llençar-la a abocadors. Aquests emeten grans quantitats de metà (...).
A
Suècia només un 1% de les escombreries acaben sota terra. Del 99% restant, la
meitat es recicla i l'altra es crema per generar electricitat i escalfar les
cases. És una pràctica que els suecs porten fent de fa dècades. Tot i això, les
taxes de reciclatge augmenten any rere any, la qual cosa fa que els
incineradores disposin de pocs residus propis i hagin d'anar a buscar-los fora.
En
pocs anys, la indústria s'ha adonat del gran benefici econòmic que pot generar
aquest mercat. D'una banda hi ha l'objectiu de la UE, que es proposa de reduir
d'una manera substancial les escombreries que acaben als abocadors. I d'altra,
l'avantatge comercial que implica cobrar per partida doble. Primer, per rebre
la pudent matèria primera i, després, per l'energia que se'n genera.
Aquesta
alta rendibilitat ha fet que, en els últims anys, Suècia hagi construït encara
més incineradores malgrat el fet que no tingui prou escombreries al seu propi
territori per proveir-les. A més, el país ha eliminat l'impost que cobrava
abans per la crema d'escombreries. I també ha reduït a la meitat els seus preus
a fi d'atreure més clients. Cada tona de residus ha passat de costar uns (...)
100 euros a (...) 50 euros.
Però
aquesta situació no agrada a Noruega. Aquesta país va començar a apostar per la
generació d'energia a partir de deixalles no reciclables fa menys temps. Una
peça clau es aquesta política va ser la prohibició dels abocadors, que va
entrar en vigor el 2009. Tot i això, els preus baixos que aplica Suècia fan que
els noves i modernes incineradores construïdes per Noruega no aconsegueixin
rendibilitzar la seva inversió, atès que s'han vist obligades a abaixar e preu
de les escombreries per evitar que els municipis enviessin els seus residus a
Suècia. (...)
L'empresa
(...) que gestiona els residus de diverses localitats petites situades a la
costa oest del país, els venen a una planta sueca. Per això, els seus camions
recorren uns 700 quilòmetres de distància per males carreteres en lloc de
portar-los a la central noruega de Stavanger, que queda molt més a prop, a 80
quilòmetres.
(...)
la baixada de preus també ha fet que resulti
més barat incinerar les escombreries a Suècia que reciclar-les a
Noruega, la qual cosa explicaria que en aquests últims anys, la taxa de
reciclatge d'aquest país hagi descendit del 44% el 2008 al 37% actual.
Gloria Moreno, Per un grapat d'escombreries,
La Vanguardia 23-09-2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada