Amfitriona
de la conferència mundial de l’ONU sobre el clima el 2015, França es posa a to
amb la seva flamant llei sobre la transició energètica. Els objectius d’aquesta
llei són notables: 50% de l’electricitat d’origen nuclear (en comparació del
75% actual) d’aquí a onze anys; reduir a la meitat el consum d’energia entre el
2014 i el 2050; aconseguir el 32% de participació de les renovables a la
producció total d’energia el 2030; disminuir un 30% la despesa en energies
fòssils i haver reduït un 40% les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2030
(respecte al 1990).
(...)
Però la grandesa del que s’ha declarat no es correspon amb els mitjans per
dur-ho a terme.
Coincidint
amb la presentació del projecte, el Govern francès anul·lava l’ecotaxa, un
impost al trànsit per carretera que amenaçava amb noves protestes. Encara més
significatiu: els pressupostos de l’Estat per al 2015 consagren una rebaixa de
gairebé el 6% en els fons destinats a ecologia i energia, un dels capítols més retallats,
que ja es van veure afectats el 2013. “Per portar-la a bon port la transició
energètica es necessiten inversions de 14.000 milions anuals, som molt lluny
d’això” (...).
Perquè
el canvi funcioni, la transició energètica ha de ser, “un element central de la
política econòmica i pressupostària del país, i no és el cas”, diu
l’exministra, que va abandonar el govern el juliol del 2013 per pressions
directes del sector energètic.
En
matèria d’energia nuclear l’objectiu de reducció és alhora notable i inconcret,
ja que no conté un calendari precís de tancament de reactors, com han fet els alemanys,
ni tan sols un compromís exprés del tancament de la central de Fessenheim,
desfasada i defectuosa.
Una
esmena per limitar a 40 anys la vida de les centrals nuclear, que n’hauria
garantit el tancament automàtic, ha estat rebutjada.(...) Malgrat les greus
conseqüències ambientals que té, la subvenció al dièsel no es toca.
Totes
aquestes consideracions situen en el seu veritable context la triomfal retòrica
del Govern, però no volen dir que l’actual projecte sigui irrellevant.
(...)
Es crea el delicte de l’obsolescència programada, és a dir, la fabricació de
productes especialment dissenyats perquè siguin inservibles transcorregut un
cert temps. Igualment, es preveu un programa d’acció en matèria de construcció.
En
cas d’obres de renovació, reparacions de teulades o d’ampliació d’espais als
habitatges, es regulen mesures per millorar les aracterístiques tèrmiques. A
partir del 2017 es preveu renovar anualment mig milió d’habitatges i per al
2030 tots els edificis que consumeixen més de 330 kWh per metre quadrat i any
hauran d’haver estat reformats. És una mesura important si es té en compte que,
després del transport, l’habitatge és a França la font més important d’emissió
de gasos responsables de l’efecte hivernacle. En aquest context, es facilitaran
els mecanismes de finançament de les millores tèrmiques.
En
matèria de fonts d’energia renovables, la llei preveu simplificar els
procediments d’aprovació de projectes eòlics, plantes de biogàs i de petites
centrals hidroelèctriques, amb la pretensió d’obrir la porta que els
ajuntaments i les associacions puguin crear societats per produir energia, la
qual cosa ara està pràcticament vetada a Europa. Encara que el sector del
transport amb prou feines es toca, es preveu un pla per potenciar el transport
col·lectiu i l’automòbil elèctric en les empreses de més de cent empleats que
el promocionin. Els empleats que vagin amb bicicleta a la feina rebran de
l’empresa una compensació determinada per quilòmetre, que l’empresa compensarà
al seu torn a través de rebaixes fiscals.
Rafael Poch, França afronta el seu canvi
energètic amb menys nuclear i més renovables, La Vanguardia 24-11-2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada