El fiasco del magatzem de gas Castor no
només haurà sigut tècnic. Ahir es va conèixer la magnitud econòmica del
despropòsit, que costarà 1.350,7 milions d’euros a les butxaques dels contribuents,
que ho aniran pagant a través de la factura del gas durant 30 anys. Desmuntar
la infraestructura, que de moment queda hibernada i en mans d’Enagás
Transporte, costaria uns 300 milions addicionals, que també serien assumits pel
mateix sistema. L’empresa Escal UGS, responsable del projecte, participada en
un 66% per l’ACS propietat de Florentino Pérez, no hi perdrà res. Estava
blindada per l’acord a què va arribar, segellat al BOE, amb el govern del PSOE
el 2008, amb Rodríguez Zapatero de president i Miguel Sebastián de ministre
d’Indústria. Un acord que el mateix Estat, sota el govern del PP, i abans dels
terratrèmols, va intentar derogar el 2012 a través d’un recurs contenciós
administratiu que el Tribunal Suprem va desestimar. Com a resultat d’aquell
avantatjós tracte, que estalviava als inversors córrer cap risc, arribem al
paradoxal final que som els ciutadans els que haurem de pagar (...).
S’arriba a aquest desenllaç després d’un
cúmul d’errors garrafals. Encara està per veure si els estudis previs van ser
els adequats. Costa pensar que ningú fes saltar l’alerta. De fet, hi va haver
denúncies i advertències de grups ecologistes el 2008, abans de començar les obres.
En aquell moment (...), l’Estat no va complir els terminis que marca la llei
d’accés a la informació ciutadana en matèria ambiental. La instal·lació,
rebutjada per l’administració catalana, es va acabar fent en territori
valencià, on tot van ser facilitats.
El
fracàs se salda, doncs, sense que cap responsable tècnic, empresarial o polític
en pagui les conseqüències. Ho pagarem tots de les nostres butxaques.
L'Editorial, El
Castor, un fracàs sense culpables, Ara, 4-10-2014
L’executiu del PP va aprovar un decret
llei mitjançant el qual suspèn la concessió a Escal UGS i reconeix el dret de
l’empresa a rebre una compensació pel valor de la inversió inicial.
(...) el govern espanyol demanarà un
crèdit a tres bancs. Com el tornarà? A través d’Enagás, el gestor únic de la
infraestructura de gas a Espanya, que té com a accionista majoritari l’Estat (...).
Diversos exministres del PP, com Ana Palacio i Isabel Tocino, són al consell d’administració.
Enagás apujarà el peatge de distribució que li paguen totes les empreses
comercialitzadores de gas, com Gas Natural Fenosa, que, de retruc, apujaran la factura
al consumidor durant 30 anys, que és el temps que té l’Estat per tornar el
crèdit de 1.350 milions. (...) el 25 d’abril del 2016.
Enagás, que és una empresa privada que
cotitza a la borsa, va precisar ahir que només farà d’intermediari d’aquesta
operació financera a llarg termini (...). La compensació servirà a Escal UGS
per tornar els bons del Banc Europeu d’Inversions (BEI) amb què es va finançar el
projecte Castor, i l’empresa de Florentino Pérez no assumirà, així, cap cost
pel fiasco.
(...)el reial decret 855/2008, amb el qual
el govern del PSOE concedia a Escal UGS l’explotació del magatzem de gas
Castor. En l’últim paràgraf de l’article 14 hi ha la clau: en cas de rescissió
de la concessió, per part de l’Estat o de l’empresa, Escal “té dret al
cobrament del seu valor net comptable excepte en cas que s’acredités dol o
negligència; en aquest cas el dret serà al cobrament del valor residual”.
(...) Mariano Rajoy ha trigat un any a
prendre la decisió final, perquè ha valorat fins a quin punt podia plantar cara
als jutjats a Florentino Pérez per demostrar la possible negligència de
l’empresa amb les injeccions de gas, però ha desistit.
L’activitat del Castor es va suspendre per
ordre de l’Estat el 26 de setembre del 2013 (...).Els dos informes que va
encarregar el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, ja van confirmar que els
terratrèmols els van provocar les injeccions de gas. I ara, a l’espera d’un
tercer informe elaborat per experts dels Estats Units, el decret de l’executiu
del PP estableix la “hibernació” de les instal·lacions del Castor (...).
(...) mitjançant un acord del consell de
ministres es podrà posar fi al procés d’hibernació si ho aconsellen els estudis
tècnics (...).
Enagás Transporte portarà el manteniment
del Castor mentre continuï inoperatiu. El cost de la gestió també serà assumit
pel sistema gasista. L’estat espanyol és un dels pocs països de la Unió Europea
que repercuteix els costos energètics afegits en la factura del gas en lloc
d’afegir-los al pressupost estatal. Tot i que la Comissió Europea va recomanar
a l’executiu del PP que inclogués l’import de la indemnització a Escal UGS en
el dèficit de l’Estat, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, s’hi va negar.
M. Toro/ A. Solé/
M.Martín, Els consumidors pagaran els 1.350 milions del Castor, Ara 4-10-2014.
En les economies de mercat que funcionen, les
empreses prenen inversions arriscades. Quan surten bé, es queden amb els
beneficis. I quan surten malament, s’empassen les pèrdues. Si les pèrdues són
molt grans, fan fallida i tanquen les portes. Així és com el capitalisme
elimina les males idees del sistema i es queda amb les bones. De fet, aquest és
un dels mecanismes que asseguren que el sistema capitalista és superior a tots
els altres sistemes econòmics que han existit fins ara.
En alguns països, moltes empreses viuen
del favor de l’estat, de la regulació del BOE, de la influència política, de la
protecció dels amics del sector públic. Ho dic perquè ahir, a Espanya, (...) l’Estat
pagarà uns 1.350 milions a una empresa privada que va intentar construir un
magatzem de gas que va acabar sortint (...). En comptes de perdre els diners
invertits i enfrontar-se a la fallida, que és el que dictarien les regles del
mercat lliure, l’Estat compensarà les pèrdues a aquesta empresa. (...).
Aquesta és una demostració més que
l’espanyola no és una economia de mercat sinó més aviat és el que César Molinas
va batejar com a “capitalisme castís”: un capitalisme en què algunes empreses utilitzen
el poder de l’Estat per robar els diners del contribuent en benefici propi. Un
capitalisme en què, en lloc de fer fallida i deixar lloc a qui pugui fer les
coses millor, algunes empreses aconsegueixen sobreviure i enriquir-se gràcies
al favor polític.
Molinas assegura que moltes d’aquestes
relacions es forgen a la llotja del Santiago Bernabéu (...). Resulta que
l’empresa rescatada ahir per l’Estat i que rebrà 1.350 milions d’euros és una
empresa que es diu Escal UGS i està participada en un 66,7% per ACS. ¿I qui és
el propietari d’ACS? Doncs (...) el senyor Florentino Pérez (...).
Xavier Sala i Martín,
Castor: parasitar les rendes dels ciutadans, Ara 4-10-2014.
No entenen els veïns que la mateixa
empresa que va originar amb la seva actuació els sismes recuperi una inversió
que ha estat denunciada davant la Fiscalia com a negligent. “Hem hagut de
passar set anys lluitant i gastar 1.400 milions perquè se’ns faci cas, és una
vergonya”, va dir Evelio Monfort, portaveu de la Plataforma en defensa de les
Terres del Sénia en conèixer la notícia.
Els dos informes tècnics encarregats pel
Ministeri d’Indústria a l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) i
l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) espanyol, amagats pel Govern central durant
diversos mesos, han demostrat que la injecció de gas va tenir una “relació directa”
amb els terratrèmols, ja que va despertar una falla que ni tan sols no havia
estat cartografiada pels tècnics de l’empresa encarregada d’executar el
magatzem de gas, filial d’ACS. La falla, batejada com Castor, era al costat d’una
altra falla, la d’Amposta, a la qual es va atribuir inicialment l’origen de
l’allau de sismes.
La claredat i contundència dels informes
tècnics va fer pensar que el Govern central intentaria estalviar-se com a mínim
una part de la indemnització, aprovada en una controvertida clàusula pel
Ministeri d’Indústria el 2008, quan l’Executiu estava en mans del PSOE. Tot i
que el Tribunal Suprem va desestimar l’octubre del 2013 el recurs del Govern
espanyol per liquidar la clàusula, l’Alt Tribunal va concloure que es podia “anul·lar”
en funció de les “causes que hagin portat a la caducitat o extinció de la
concessió”.
El mateix Tribunal Suprem va assenyalar fa
un any el “frau o negligència” de l’empresa concessionària com a causes que
eximissin el pagament de la indemnització. Els informes tècnics que advertien
que la injecció de gas havia fracturat
una falla sense cartografiar pels experts d’Escal UGS semblaven aplanar el camí
per obrir com a mínim una batalla judicial entre el Ministeri d’Indústria i
l’empresa al voltant de la quantia de la indemnització, cosa que finalment no
ha passat (...).
Judicialment el cas Castor no està tancat.
La Plataforma en defensa de les Terres del Sénia, amb el suport d’entitats i
veïns de les Terres de l’Ebre i Castelló, va presentar fa un any davant la
Fiscalia de Castelló una denúncia per presumpta negligència contra l’empresa i
per irregularitats en el procés administratiu. La denúncia, tot i que va ser
admesa a tràmit, amb prou feines ha avançat en tot aquest temps (...).
Coincidint amb el primer aniversari de la
crisi, els opositors al projecte van presentar davant el Síndic de Greuges més
de 500 queixes que exigeixen que es depurin responsabilitats. La mirada es
dirigeix també cap a les administracions que, a partir del 2007, van anar
donant el vistiplau a les diferents fases del projecte Castor sense avaluar ni
tan sols el risc sísmic a la zona. L’Observatori de l’Ebre va alertar en un
informe del 2009 que s’havia d’analitzar sobre el terreny si la injecció de gas
podia induir activitat sísmica al subsòl marí.
Esteve Giralt, Els
terratrèmols enterren el Castor, La Vanguardia 4-10-2014.
Alguns punts apuntats en l'article "Un bàlsam pel subministrament d'energia a Espanya", a la revista Fulls dels Enginyers num 272 d'abril/maig del 2011:
magatzem més gran d'Espanya; una de les obres d'enginyeria més importants que s'han fet a Espanya en les últimes dècades; una necessitat imperiosa en un país com Espanya, que importa gairebé la totalitat del gas que consumeix; la seguretat d'aquest tipus de dipòsits està provada a tot el món; han estat necessaris més de quaranta permisos de les administracions local, autonòmica i estatal. Tot i això, l'organització ciutadana denuncia que el projectes del gasoducte s'ha fraccionat per tal que els estudis ambientals de tot el conjunt resultessin favorables. Per això ha portat les seves quixes al Tribunal Suprem, que encara no s'ha pronunciat.
Alguns punts apuntats en l'article "Un bàlsam pel subministrament d'energia a Espanya", a la revista Fulls dels Enginyers num 272 d'abril/maig del 2011:
magatzem més gran d'Espanya; una de les obres d'enginyeria més importants que s'han fet a Espanya en les últimes dècades; una necessitat imperiosa en un país com Espanya, que importa gairebé la totalitat del gas que consumeix; la seguretat d'aquest tipus de dipòsits està provada a tot el món; han estat necessaris més de quaranta permisos de les administracions local, autonòmica i estatal. Tot i això, l'organització ciutadana denuncia que el projectes del gasoducte s'ha fraccionat per tal que els estudis ambientals de tot el conjunt resultessin favorables. Per això ha portat les seves quixes al Tribunal Suprem, que encara no s'ha pronunciat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada