Una visió nuclear de l’AIE

Pregunta. Vostè s'ha fixat com a prioritats treballar per la seguretat energètica, el medi ambient i el creixement econòmic. Com pensa fer-ho?

Resposta. És molt important que mirem la seguretat energètica des d'un punt de vista global. Encara que l'AIE va néixer com una organització de països industrialitzats, establerts i democràtics, ara veiem que el veritable creixement econòmic està en altres països i zones del món com la Xina, l'Índia, Rússia, Amèrica del Sud i Indonèsia. A més, continua havent moltes persones al món sense accés a l'energia, i aquests viuen en països emergents. Si puja la demanda energètica i no fem res respecte al subministrament, no només de l'energia fòssil tradicional, sinó també de la renovable, llavors el problema és de tots. I, per descomptat, necessitem un enfocament global per lluitar contra el canvi climàtic.

(...) Des de principis d'any, l'AIE ha dit que els preus del petroli amenaçaven la fràgil recuperació econòmica. Són un, entre molts, dels factors que contribueixen al debilitament de les perspectives de creixement. Això és el que vam dir a principis d'any, i ara els preus són encara més alts.

P. Arran de la catàstrofe de Fukushima al Japó, països com Alemanya, Suïssa i Itàlia han anunciat la seva intenció de renunciar a l'energia nuclear. A Espanya hi ha també debat. ¿Què li sembla?

R. Mirem en el cas d'Alemanya: ara importen de França, que és nuclear, de Polònia, que és carbó; d'Holanda, que és carbó i gas. Les seves alternatives són la nuclear, és a dir, el mateix, o més brutes, com el carbó. Al mateix temps, això té efectes en els preus a nivell europeu. El que vull dir és que si hi ha països que decideixen sortir de la nuclear, hauran de respondre a la pregunta de com garantir que hi hagi energia suficient disponible. Ara parlem d'Alemanya, però ¿què passarà quan parlem de molts més països? No podem caminar cap a una energia verda sense la nuclear.

P. Ha parlat de la necessitat de seguir desenvolupant les renovables. En quin punt estem? Estan avançant realment?

R. La pregunta és com mantenir l'impuls que ens permeti passar de la fase inicial a la d'una energia renovable més rendible. I la tercera fase serà quan estigui dirigida pel mercat, però per això encara cal esperar uns anys.

P. Als Estats Units, el president Barack Obama ja ha renunciat al seu programa per potenciar les renovables ...

R. El que passa als Estats Units és que s'han trobat ara amb unes enormes quantitats de Shale gas (un tipus de gas natural) disponible. Això els permet una diversificació de la seva energia i augmenta la seva seguretat i independència energètica. I d'això és del que es tracta.

P. Justament es parla molt ara del gas no convencional com el Shale gas. De forma més general, l'AIE ha publicat un informe sobre l'edat daurada del gas. Es tracta d'un nou El Dorado? És una alternativa al petroli?

R. No és una alternativa, és part de la diversificació. El gas és molt important per dos motius: primer, és l'energia fòssil més neta que tenim, així que ens ajudarà a aconseguir disminuir les emissions de CO2 en el futur. Després, hi ha molt gas, i està repartit en totes les parts del món, no només en algunes. Però quan parlem de Shale gas hem de tenir en ment també les qüestions mediambientals, encara que segons els experts de l'AIE sembla que l'impacte mediambiental no és molt més gran que en el cas del gas tradicional.
Ana Terol, entrevista a Maria Van der Hoeven, "No podem caminar cap a una energia verda sense la nuclear", El País 2011.10.02.