Un abans i un després nuclear

La triple tragèdia japonesa -per terra, mar i àtom- marcarà un abans i
un després en la gestió i el futur de l'energia nuclear a tot el món, amb
el tancament més que probable i gradual de dotzenes de centrals obsoletes, l'adopció de majors i més costoses mesures de seguretat en les que segueixin en funcionament i, també, amb retards -com ja ha anunciat la Xina congelant 50 projectes de centrals- en els nous projectes a la recerca de regions amb menors riscos sísmics ...

(...) "La tecnologia nuclear civil francesa no ha sofert cap accident greu amb fuites de radioactivitat ". La nostra font reconeix que el sector, en general, és poc transparent abans de demanar-nos que no ho citem amb el seu nom. L'àtom és un orgull a França, el fruit civil de la bomba atòmica de De Gaulle (símbol d'una independència més gestual que real i en qualsevol cas, incòmoda per als nord-americans).

(...) abans de Fukushima, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) pronosticava que la quota de l'energia nuclear en el total mundial només pujaria des el 6% al 8% el 2035. (...)

La assedegada energia nuclear requereix aigua constantment, d'aquí la bona comunicació de rius i mars.

(...) A França, (...) el president va explicar als parlamentaris de la majoria (susceptibles de difondre el verb nuclear) que "si hem perdut mercats i concursos, és perquè som els més cars. I som els més cars perquè som els més segurs ".

Manuel Estapé Tous, Nuclear, un riesgo cierto, La Vanguardia 20-03-2011.