Restriccions de circulació segons les emissions del vehicle*

La idea de crear una àrea urbana d'atmosfera protegida, on es prohibeixi la circulació als vehicles amb les emissions més perjudicials, la teníem des de principis dels anys noranta.(...) Aquell pla no es va poder realitzar llavors per manca de bases jurídiques. Però en aquesta mateixa època, ja es van crear a Suècia les primeres zones urbanes mediambientals, a Estocolm, Malmö i Götheborg, encara que només per a vehicles pesants. Per això, el concepte berlinès de crear una zona ambiental per a tots els vehicles va ser veritablement pioner (...) Actualment, hi ha zones ambientals protegides en 46 ciutats alemanyes, mentre que en altres 40 ciutats o regions europees hi ha normes semblants, encara que impliquen només a autobusos i camions. (...)

El 2010 les partícules de sutge procedents dels motors dièsel s'han reduït un 52% des de l'any 2007. I les emissions d'òxids de nitrogen un 20%. S'ha donat una modernització del parc d'automòbils i camions. hem demostrat l'important que és incorporar els vehicles privats a la zona ambiental protegida. (...) per protegir la salut la clau és reduir les partícules de sutge de dièsel. I els òxids de nitrogen? Tot i que en l'etapa més recent s'ha aconseguit una reducció del 5%, no és suficient per complir les normes establertes per la UE. Per això, anem a introduir noves mesures per provar noves sistemes de modernització en l'empresa de transport públic de Berlín per reduir els òxids de nitrogen
(NOx). (...)

Els principals problemes els han tingut les petites empreses; però es poden fer exempcions a la prohibició de circular en alguns casos. Un altre problema és que no hi havia un assortiment adequat de filtres per combatre el sutge del dièsel, perquè el Govern es va retardar a fixar els criteris tècnics.

No obstant això, tot això ja ha millorat, i en els últims temps uns 60.000 vehicles dièsel s'han equipat amb filtres a Berlín. No obstant això, encara no tenim un sistema clar de identificació dels filtres no permesos a Alemanya, el que ens obliga a posar un adhesiu groga en els cotxes amb normes estrangeres, per deixar-los circular per la zona. Com ha reaccionat el públic en general? Després de les resistències inicials, sobretot de part d'associacions empresarials i sectorials, la zona protegida ha estat àmpliament acceptada. les denúncies judicials contra ella, han estat desestimades.

Rafael Poch, entrevista a Martin Lutz, “Hem reduït un 50% la pol·lució més nociva”, La Vanguardia 14-07-2011.

Zones urbanes d’atmosfera protegida a Espanya?

Han de ser vetats els cotxes més bruts a les zones amb aire contaminat? Aquest és el debat que suscita el Pla Nacional de Millora de la qualitat de l'aire, presentat ahir per la ministra de Medi Ambient a les comunitats autònomes. El document és fruit de la promesa feta per la ministra després dels episodis de contaminació que van patir les dues grans àrees urbanes espanyoles, les de Madrid i Barcelona. El Govern ha decidit moure fitxa davant l'expedient obert per la UE contra Espanya per haver superat els valors límit de partícules sòlides en l'aire. A més, l'any passat, en aquestes dues àrees es van superar els límits de diòxid de nitrogen (NO2), els elevats índexs s'han enquistat en l'atmosfera per la forta implantació dels vehicles dièsel dels últims anys.

El pla de Medi Ambient proposa la creació de zones urbanes d'atmosfera protegida (Zuap), en què s'haurà d'actuar per reduir la contaminació pel trànsit. I per acotar-lo, es proposa instaurar un sistema d'etiquetatge per diferenciar-los en funció de la contaminació generada. Amb aquest sistema, s'obriria la porta a "la limitació permanent de l'accés d’els vehicles més contaminants ", diu el document.

La idea és crear cinc categories de vehicles, segons les emissions de NOx i partícules en suspensió (PM10), de manera que els més contaminants, marcats amb l'adhesiu vermell, serien exclosos de les Zuap. L'adhesiu vermell marcaria els vehicles dièsel fabricats abans de 1988 (fins a la norma Euro 2) així com els cotxes de gasolina anteriors a 1992, sense catalitzador. Cap d'ells podria circular per les àrees protegides. A més, hauria vehicles amb adhesius de color taronja, groc i verd, que s'identificarien els fabricats amb normes posteriors, mentre que l'adhesiu verd-plus es reservaria per híbrids, de gas i elèctrics.

Els tècnics que han inspirat el pla volen que la primeres restriccions entrin en funcionament el 2012 (...).

La proposta té com a referència Berlín, on aquest sistema s'ha implantat amb èxit. Els seus defensors diuen que així es estimularà la renovació del parc automobilístic i es donaran respostes globals al problema de la pol·lució. Altres ciutats, en canvi (per exemple, París o Londres), solen recórrer a plans d'acció urgents com a resposta immediata davant episodis de contaminació greu o aguda (prohibint el trànsit de cotxes en funció de la matrícula o altres criteris). Però, superada la crisi, el trànsit es normalitza, de manera que la contaminació de fons continua, segons diuen els epidemiòlegs preocupats per aquestes incidències en la salut.

La idea d'identificar els cotxes segons la seva contaminació és ben vista per la Generalitat "perquè dóna senyals clares al ciutadà del camí pel qual hem anar ", diu Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental. (...).

El pla proposa també que en les zones d'atmosfera protegida s'excloguin els autobusos més contaminants, perquè només puguin circular autobusos nets: GLP, gas amb catalitzador (per reduir els NO2), híbrids i autobusos dièsel amb filtres de partícules i catalitzadors.

(...) "Tenim un gran coneixement de la qualitat de l'aire. Però invertim més en controlar la contaminació que a adoptar mesures per combatre-la ", diu Xavier Querol, químic expert en contaminació i investigador de l'Institut de Diagnòstic Ambiental (CSIC)

Antonio Cerrillo, Veto als cotxes més bruts?, La Vanguardia 14-07-2011.