24.9.11

Creació dels petropaïsos d’Iraq i de Líbia.

Recordar la història ajuda a comprendre el present. 


El problema d’Iraq [al final de la Primera Guerra Mundial] va ser resolt amb un repartiment del pastis molt peculiar. El petroli iraquià va ser dividit de la següent manera: Gran Bretanya, França, Holanda i Estats Units en tindrien un 23,75% cadascun.  Però en faltava un 5% per a que tot quadrés. (...) El percentatge restant va anar a la butxaca del magnat Caloste Gulbenkian per la seva mediació entre els estats implicats. (...) Però [a] Iraq (...) n’hi va correspondre el 0% del seu propi petroli.
Líbia i Iraq van néixer de forma artificial. L’Iraq contemporani, per exemple, deu el seu naixement a la Primera Guerra Mundial. El colonialisme britànic va crear un país amb la unió de tres províncies o vilaiats  del llavors derrotat imperi otomà: Mosul, en la seva majoria jurd; Bagdag, amb predomini suní, i la regió de Basora, en el sud, terra de chiís. Tot seguit, Londres va nomenar rei a Faisal I, la dinastia del qual va ser enderrocada el 1958. I Líbia va néixer el 1951, quan l’ONU va aprovar la unió de tres regions molt diferents: Tripolitània, Cirenaica i Fazan. I al front d’aquest nou país hi va ser col·locat el rei Idris, que es va mantenir en el poder fins l’1 de setembre de 1969, quan els oficials lliures encapçalats per Gadafi el van enderrocar.
Xavier Batalla, Petróleo, La Vanguardia 18-09-2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada