Radiacions electromagnètiques no ionitzants

Ens alarmem quan sentim parlar de fuites de radiació nuclear, però restem importància a un altre tipus de contaminació que diàriament ens envolta: les ones electromagnètiques no ionitzants, és a dir, les produïdes en general per aparells elèctrics. La electropol·lució - terme que s'utilitza per parlar de contaminació electromagnètica- es relaciona amb problemes de salut com migranya, fatiga crònica, al·lèrgies, lipoatròfia i, fins i tot, càncer. Diversos experts alerten que els nivells d'exposició a Espanya són massa alts, tot i que no existeix una homogeneïtzació dels valors admissibles i aquests estan subjectes als escassos estudis científics que s'han fet fins ara.

El Reial decret 1066/201 estableix restriccions bàsiques de la densitat de potència en camps electromagnètics de fins a 300 GHz. La Unió Europea (UE) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) també han posat limitacions. "Les mesures adoptades per aquests organismes eren acceptables fa 40 anys, però no en l'actualitat a causa de la saturació del camp electromagnètic espanyol", explica Joan Carlos López Sancho, especialista en Geobiologia i Radiacions a l’Hàbitat. "A Espanya el límit per a transformadors, línies d'alta tensió i torres elèctriques se situa en 100 MT [no són 100 MT sinó 100 μT, cent micro Teslas], un nivell d'exposició molt perjudicial per a la salut, segons organismes com l'Institut Alemany de la Bioconstrucció".

Per la seva banda, les autoritats sostenen que els nivells de radiació electromagnètica es mantenen dins dels límits permesos per la llei, encara que només hi hagi un control per a les radiacions produïdes per les estacions de telefonia mòbil. Catalunya disposa d'un sistema monitoritzat de 224 sondes distribuïdes pel territori que mesuren de manera contínua els camps electromagnètics de Radiofreqüència (SMRF) que generen aquestes bases. Els nivells d'emissió i les distàncies de protecció es regulen en el decret 148/2001 (veure document adjunt). No obstant això, l'administració catalana no ha encarregat cap estudi específic sobre electropol·lució. "Si es demostressin els efectes perjudicials que podrien tenir els camps electromagnètics sobre la salut a llarg termini", comenta la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, Assumpta Farran, "probablement aquest seria un dels problemes més greus de salut pública al qual ens hauríem d'enfrontar ja que les ones electromagnètiques estan per tot arreu".

Hi ha estudis que han intentat aclarir els efectes que poden tenir sobre la salut humana certs tipus d'ones electromagnètiques no ionitzants. Elisabeth Cardis, directora del programa de radiacions del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), va portar a terme una investigació amb més de 5.000 adults per tal de confirmar o descartar si l'ús del telèfon mòbil influeix en l'aparició de tumors cerebrals. "No vam poder demostrar de manera clara si existeix o no una relació entre l'exposició a radiofreqüència i l'aparició de càncer, encara que vam poder comprovar que el risc de glioma augmenta al costat del cap on donem suport al telèfon". Els pacients en què s'havia basat l'estudi eren gent gran que havien fet servir el mòbil durant un màxim de mitja hora al dia. Una exposició bastant inferior a la que se sotmeten actualment molts ciutadans. Per aquest motiu, CREAL ha decidit posar en marxa un altre estudi que investiga les causes de l'aparició de tumors cerebrals en edats compreses entre els 10 i els 24 anys.

En les últimes dues dècades ha augmentat la detecció de gliomes en el cervell en adults, un fenomen que també s'atribueix a la millora dels diagnòstics. En aquest sentit la doctora Cardis assenyala: "Si hi ha un risc a nivell individual ha de ser prou petit perquè, si no, ja hauríem vist els seus efectes". I conclou: "A l'haver tanta gent exposada a aquest tipus de radiació, en el futur podrien aparèixer moltes malalties derivades d'aquest risc".

La telefonia mòbil no és l'única font de contaminació electromagnètica. Aquestes radiacions no es poden veure, però sí escoltar, com podem apreciar en el vídeo i en aquesta pàgina web. Vivim envoltats d'aquestes ones: la instal·lació elèctrica, la ràdio, la televisió, els aparells elèctrics i electrònics, la telefonia mòbil, fins arribar a la llum en tots els seus espectres. Sense anar més lluny, fent una passejada es reben radiacions procedents de diferents fonts electromagnètiques: línies d'alta tensió, comptadors d'electricitat i antenes de telefonia mòbil encapçalen la llista. "Al carrer el mesurador de electropol·lució pot registrar radiacions altíssimes, superiors als límits establerts", comenta Joan Carlos López.

A més, la contaminació electromagnètica pot estar també dins de casa. Cada dia som més dependents de la comoditat que ens proporcionen els aparells elèctrics. Microones, radiodespertadors, Wireless, ordinadors, telèfons mòbils i sense fil, aire condicionat, entre altres, són fonts de radiacions electromagnètiques d'alta i baixa freqüència. López Sancho recomana reduir mitjançant algunes tècniques i mesures de protecció l'exposició a les emissions d'aquests aparells. Per exemple, evitar situar la torre de l'ordinador i el sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI) sota de les cames, no fer servir el mòbil com a despertador i separar-se del microones dos metres i mig quan estigui en funcionament ". Però sobretot Joan Carles López recomana utilitzar el dormitori només per dormir. "I és que hi ha habitacions que semblen sales d'estar on no hi falta ni la consola".

Raquel Queralt, La electropolución en España, poco controlada y en aumento, La Vanguardia 30-03-2011.