Txernòbil, a 120 quilòmetres al nord de Kíev, va ser clausurada el 2000, catorze anys després de l'accident. No obstant això, mentre les càrregues radioactives del seu interior no siguin emmagatzemades de forma estable i segura, la central continua sent un problema pendent.
Un consorci internacional ha començat a construir la nova coberta per al sarcòfag que protegeix el reactor número 4, el que va fer explosió en la matinada del 26 d'abril de 1986. La futura coberta, en forma d'arc de 105 metres d'altura, impedirà les filtracions d'aigua i també les fuites de radioactivitat [per tant, ha estat emetent radioactivitat durants aquests 25 anys]. Amb la seva protecció i l'ajuda de robots, potser un dia sigui possible escometre el desmuntatge del reactor. La setmana vinent, els donants internacionals es reuneixen a Kíev. La seva finalitat és aconseguir 740 milions d'euros per acabar de finançar la infraestructura necessària per a la seguretat de Txernòbil i l'emmagatzematge dels seus residus [una de les mostres que un país no pot resoldre per si mateix els problemes derivats d’un accident nuclear; externalitzant el risc es redueix el cost de l’electricitat uclear]. (...)
La zona d’exclusió al voltant de Txernòbil té un radi de 30 quilòmetres, no hi treballen prop de 3.500 persones. (...)
Prípiat va ser fundada el 1970 a poc més d'un parell de quilòmetres de la central i quan va ocórrer l'accident tenia gairebé 48.000 habitants. Tots ells van ser evacuats en pocs dies en un èxode que va afectar 130.000 persones, sumades altres localitats properes. (...)
A Prípiat hi havia Yupíter, una fàbrica militar secreta identificada només amb un número. Camuflada com a productora de magnetòfons, Yupíter "feia peces per a la indústria de defensa", afirma Nina, que va treballar en aquella empresa. Després de l'accident, els tallers de Yupíter van continuar oberts. "Els anys noranta van ser terribles. Els sous eren de misèria", explica. A Yupíter es van instal·lar "unitats d'especialistes en energia atòmica que participaven en la descontaminació de la central", explica Vladimir Jolosha, president de l'agència estatal responsable de la zona d'exclusió.
En els tallers desmantellats de Yupíter hi queden filtres, vàlvules i rosques escampats pel pis de ciment. (...) Als noranta, el seu sou no arribava als 10 dòlars. En teoria, està prohibit treure objectes de la zona sense els deguts controls de radiació, però el contraban de metalls, fustes, maons i efectes ha estat un fenomen crònic. Tot el que podia ser venut ha desaparegut a Prípiat (...).
(...)Fantasmals són les siluetes vermelloses que havien de convertir-se en el cinquè i el sisè reactor, i el gegantí sitja que havia emmagatzemar el combustible utilitzat. Aquest projecte de 1999 [?], auspiciat pel Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament i iniciat per l'empresa francesa Framatome, mai va arribar a acabar-se i "constitueix un monument a la incompetència i també al malbaratament pels que ningú ha respost", afirma una font europea del sector energètic.
La construcció d’aquests dos reactors es va aturar l’1 de gener de 1988 degut als alts nivells de radioactivitat de la zona. La central de Txernòbil havia de tenir 12 reactors.
A la zona d'exclusió hi viuen unes 210 persones, de les quals prop de 100 resideixen a Txernòbil. Altres fan torns, com la Nina, que passa 15 dies en aquesta localitat i 15 dies a Kíev. (...)
A Kíev, Yuri Andréyev, president de la Unió de Txernòbil d'Ucraïna, calcula que milers de persones (la xifra que sol manejar és de 25.000) van morir per causes vinculades de forma directa o indirecta amb Txernòbil. Els "liquidadors" (professionals de diferents especialitats que van combatre la catàstrofe) formen un contingent de 219.000 persones a Ucraïna, assenyala Andréyev, un enginyer que era cap de torn del segon bloc el 25 d'abril de 1986. Andréyev va rebre una dosi de radiació de primer grau, però la va aguantar "dempeus" sense passar per la clínica. Posteriorment va haver de ser operat d'un tumor en les cordes vocals. Andréyev acusa el Govern d'haver liquidat els programes de construcció d'habitatges per a invàlids i de paralitzar l'evacuació de les famílies que residien en zones contaminades fora del perímetre de la zona. Andréyev prepara una manifestació de protesta perquè el Govern vol desvincular les pujades de pensions de les compensacions als veterans de Txernòbil.
Pilar Bonet, Retorno a Chernóbil, El País 17-04-2011.
Txernòbil en xifres
Les xifres de la taula permeten fer-se una idea de l’abast de l’accident de Ternòbil, que diverses publicacions, entitats i persones han volgut treure-li importància.
| La central | |
| 2 | Reactors en construcció per Framatome |
| 4 | Reactors en operació, RBMK-1000 de 2a generació, grafit-aigua |
| 12 | Reactors previstos en total |
| 25 | Anys emetent radioactivitat a l’exterior |
| 1.000 | Potència elèctrica de cada reactor (MW) |
| 1983 | Any de la posta en marxa del reactor accidentat |
| 1986 | Any de l’accident del reactor número 4 |
| Països d’Eropa contaminats | |
| 20 | Amb contaminació de Cs-137 >10 kBq/m2 |
| Persones | |
| 25.000 | Mortes per treballar en les tasques de després de l’accident |
| 48.000 | De |
| 93.000 | Poden morir de càncer |
| 100.000 | Viuen en zones contaminades per sobre dels límits recomenats |
| 219.000 | Van combatre la catàstrofe a Ucraïna |
| 350.000 | Evacuades de la zona |
| 600.000 | Exposats a altes dosis de radiació, sota control mèdic |
| 5.000.000 | Viuen en zones contaminades |
| 7.000.000 | Beneficiàris d’ajuts socials |
| Superfícies (km2) contaminades per cesi-137 dels principals països d’Europa | |
| 1.500 a 2.000 | No aptes per a la vida |
| 2.600 | Contaminades |
| 6.942 | Zones forestals no explotables |
| 7.843 | Espais agrícoles no explotables |
| 24.500 | Sòl molt contaminat a la URSS |
| 200.000 | Contaminats a Europa |
| Sòl (m3) | |
| 25.000.000 | Sòl superficial retirat |
| Anys | |
| Més de 25 | Per envoltar la central amb un sarcòfag prou fiable |
| 24.000 | Per reduir a la meitat els isòtops radioactius més perillosos de plutoni |
| Costos (M€) | |
| 740 | Cercant la recol·lecta internacional per al nou sarcòfag |
| 1.500 | D’un sarcòfag prou fiable |
| > 13.000 | Costos de Bielorrússia entre 1991 i 2003 |
| 35.000 | Pèrdues de Bielorrússia atribuïbles a l’accident |
| > 100.000 | Conseqüència de l’accident, durant 20 anys |
| 125.000 | Pèrdues d’Ucraïna atribuïbles a l’accident |
| ?? | Impossible de calcular els totals |
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada