El robatori
El mercat europeu de compravenda de drets d’emissions de CO2 abans d’ahir va penjar el cartell “tancat per robatori” en un intent dels reguladors de frenar el que sembla ser una operació informàtica concertada que s’ha fet amb títols per valor d’uns 28,7 milions d’euros.
No és el primer atac informàtic que pateix la borsa europea de CO2, i tampoc hi ha garanties que sigui l’últim. (...)
(...) La seva arrancada tampoc va ser fàcil: la UE va ser massa generosa en el repartiment de títols a les empreses, la qual cosa va crear un excés d’oferta i va dur a la caiguda dels preus.
En els darrers anys s’han posat en marxa mecanismes de compravenda similars a Califòrnia (...) i Xina; Japó acaba d’ajornar-lo. (...)
Beatriz Navarro, La UE cierra por robo la bolsa de CO2, La Vanguardia 21-01-2011.
Preguntes i respostes
¿Què es compra i es ven?
El dret de les empreses a emetre CO2 a l’atmosfera. Cada fàbrica i indústria té assignada una quantitat. Si emet més tones de les que té, haurà de comprar aquest dret en el mercat. Si utilitza tecnologies netes i gasta menys del previst, podrà vendre aquests títols i obtenir beneficis. (...)
¿Qui opera aquest mercat?
A més de les 12.000 instal·lacions industrials europees afectades per aquest control, qualsevol que s’hi registri. Operen sobretot bancs, fons d’inversió i operadors independents. També els països compren i venen drets entre ells.
¿Quantes tones de CO2 mou?
L’any 2010 es va comerciar amb l’equivalent a 4.900 milions de tones de CO2 (...).
¿Qui el gestiona?
Cada país té un registre en el qual empreses i particulars es donen d’alta i creen comptes per operar. Allí queda constància del número de drets de cada titular, així com dels seus moviments. La responsabilitat de la seguretat del sistema és nacional i pel que sembla uns països són més estrictes que altres a l’autoritzar operadors (...).
¿Cómo funciona el mercado de CO2?, La Vanguardia 21-01-2011.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada