El vehicle del demà, a les escoles de negocis

(...) Fa 73 anys que la indústria del motor es baralla per crear cotxes moguts amb electricitat. I 73 anys després els reptes són similars: autonomia, preu i infraestructures. Llavors va guanyar la partida el motor de combustió, que va solucionar aquests problemes de cop. Amb l'inconvenient dels combustibles fòssils (...). Tot un repte a solucionar avui en dia. La indústria està immersa en una carrera pel cotxe verd. L'Administració ja ha fet la seva aposta a manera de subvencions. El cotxe elèctric torna a escena.

L’afirmació que el motor de combustió va solucionar aquests problemes de cop és massa agosarada. El motor de combustió va haver de competir amb el de vapor fins els anys 20 del segle XIX. Quan va aparèixer el motor de combustió interna (gasolina) no només no hi havia "benzineres" (estacions de servei) sinó que no hi havia benzina apta per aquest tipus de motor (fins que ho van solucionar afegint-hi "plom") i amb prou feines hi havia indústria petrolera, la qual va guanyar la partida probablement per la capacitat empresarial de Rockefeller.

"Quines són les alternatives creïbles al motor de combustió? Ningú ho sap. Per això els grups [automobilístics] provem diverses alternatives", va assenyalar Muir en el XXV Trobada del Sector de l'Automoció, organitzat per l'escola de negocis IESE. Cotxe elèctric endollable. Cotxe elèctric no endollable. Cotxes amb cel·les de combustible. Híbrids. Motors que funcionen amb gas líquid. Amb hidrogen. Amb metà o biometà ... Són les armes per a un camp de batalla molt definit: Europa. (...)

Europa és el principal objectiu. També Japó i els Estats Units. Les grans places. Entre els fabricants més potents, Nissan s'ha situat en primera posició. El mes que ve lliurarà les primeres unitats del seu cotxe amb bateries elèctriques. Nissan Leaf. Un bon exemple del que es cuina a tot arreu: un cotxe de cinc places, amb 160 quilòmetres d'autonomia, que arriba als 150 quilòmetres per hora i necessita vuit hores de recàrrega casolana. Inclou un sistema de càrrega ràpida en estacions especials, però només s'ha d'utilitzar puntualment. Ni caixa de canvis, ni embragatge, ni tub d'escapament. Zero emissions. El seu preu, després de subvencions, fregarà els 30.000 euros.

Es fa difícil de comprendre les raons per les quals Nissan ha fet aquest vehicle, a l’altra extrem del mercat més propi dels elèctrics: vehicles urbans. Potser, com va fer Toyota amb el seu Prius amb l’opció no endollable per evitar presentar un vehicle minus-capacitat, vol mostrar que el vehicle elèctric és un objecte de luxe i que pot cobrir tots els segments del mercat.

Els petits noruecs Think venen el seu cotxe biplaça ja. Altres grans marques preparen els seus models (...). Segons càlculs del president de Seat, el 2007 hi havia al món vuit models de cotxe elèctric. El 2020, si el que hi ha començat arriba a port, hi haurà 97 models en el mercat. El problema és que tots tenen patrons similars: autonomia reduïda, preu alt. Per això hi ha altres tecnologies en el punt de mira. Totes tecnologies verdes, això sí, perquè les marques no discuteixen que el motor de combustió necessita un hereu ja. El 2030, el panorama de l'automòbil, espera la indústria, serà fragmentat. "Cal ser intel·ligents, àgils i flexibles. Els que no s'adaptin moriran. És la llei de la jungla", va desafiar Muir.

Aquestes afirmacions s'oposen a les de fa 25 anys quan mantenien la idoneïtat d’un concepte únic de vehicle universal. Aquest principi es va començar a desinflar amb els 4x4 tot terreny (és a dir, muntanya, ciutat i autopista).

Si l'electricitat no és potser la panacea i hi ha altres alternatives, per què no unir forces per investigar? "No van a trobar la possibilitat que els fabricants europeus col·laborin. Estem en guerra. Tots estem provant-ho tot", ha tancat Muir. Les administracions ja han apostat pel cotxe elèctric. Totes s'han mostrat entusiastes. Des dels ajuntaments, que han fet plans municipals d'adaptació i han instal·lat algun punt de recàrrega, fins al Ministeri d'Indústria, que en el seu últim pla va planejar impulsar els endollables a les carreteres a cop de subvenció per aconseguir que hi hagi 250.000 unitats circulant el 2014. (...)

Això és degut a que el vehicle elèctric és l’únic que pot reduir o evitar a les ciutats el soroll, les emissions de gasos i de micro partícules, és a dir, les principals preocupacions ambientals locals d’avui.

Cristina Delgado, El coche futuro aún está verde, El País 28-11-2010.