La identitat de Kaya ens diu que el CO2 emès globalment per l’activitat humana a l’atmosfera resulta de multiplicar quatre factors: 1) el PIB per càpita mundial, 2) la població del planeta, 3) l’eficiència o intensitat energètica (que mesura quanta energia necessita el món per incrementar en una unitat la seva riquesa), i 4) el factor d’emissió (que informa del CO2 emès pel mix energètic global).
El CO2 emès és el valor del resultat de multiplicar aquests quatre factors, com ho resultaria de qualsevol grup de factors les unitats dels quals acabessin reduïdes a tones de CO2, com
on E és el consum mundial d’energia, i D són els dies de pluja del període considerat, per mostrar l’obvietat que hem exposat.
De fet la identitat de Kaya ve a dir una altra cosa molt menys neutre i més útil: vol descriure la relació entre els factors que -segons una determinada visió, i això és l’important- influeixen en l’evolució del consum d’energia i les emissions de GEH. Per uns seran els quatre factors de Kaya, per altres en seran uns altres.
La intensitat energètica de cap manera "mesura quanta energia necessita el món per incrementar en una unitat la seva riquesa". Simplement és un quocient entre el consum d’energia i el PIB, és a dir, no és "incremental", no es tracta de "riquesa" sinó de PIB, i no és el que "necessita" sinó el resultat del què ha utilitzat fos o no fos "necessari".
(...) per reduir les emissions de CO2 (...) podem millorar l’eficiència i promoure el desplegament de fonts d’energia netes en CO2 (renovables i nuclear). A més, el resultat de la multiplicació esmentada es pot rebaixar mitjançant el segrest del CO2, ja sigui per mitjans artificials o naturals (per exemple, injectant-lo i emmagatzemant-lo en el subsòl o evitant la desforestació).
Si es capta el CO2 es pot destinar a coses millors que enterrar-lo, es pot destinar a aplicacions industrials (per exemple neteja o extintors) o alimentàries i evitar així cremar gas natural de obtenir el CO2.
(...) les actuals polítiques de reforma del model energètic probablement no seran suficients per reduir substancialment la injecció antropogènica de CO2 a l’atmosfera; també es fa necessari qüestionar l’actual paradigma de creixement econòmic i demogràfic. (...)
No hi ha dubte. A la llum de la identitat de Kaya, l’anàlisi de la història del consum energètic, així com del creixement econòmic i demogràfic de la humanitat en els darrers cent anys ens indica que el canvi climàtic és, en bona part, conseqüència d’un desenvolupament econòmic i demogràfic sense precedents, possibilitat per l’ús massiu dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas). (...)
El principal problema que subjau en la cimera de Cancún és que el creixement exponencial viscut en la segona meitat del segle XX s’ha repartit de manera molt desigual pel planeta. El desenvolupament econòmic ha beneficiat al 20% de la població mundial que resideix en els països industrialitzats (...) mentre que la resta dels habitants del planeta amb prou feines havien incrementat el seu consum energètic i PIB per càpita. I aquests països, liderats per les grans demografies i potències emergents, continuaran exigint comptes del passat, sense comprometre gens el seu futur. Una cosa que en el cas de Xina i Índia passa inexorablement per l’ús de les seves enormes reserves de carbó, el combustible més brut, però també el més barat.
Mariano Marzo, La Vanguardia 5-12-2010.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada