Política energètica espanyola

Espanya: cap i cua FV

Espanya ha passat de ser un referent en producció d’electricitat solar (fotovoltaica) a estar en el furgó de cua. En el 2008 es van instal·lar 2.708 MW fotovoltaics, mentre que en el 2009 només se'n va crear 5 MW. Mentrestant, a Alemanya l’any passat es van afegir 3.800 MW verds. El sector fotovoltaic s'ha enfonsat després de la decisió del Govern de reduir la factura de les primes que retribuïen (en la tarifa de la llum) les energies netes. Un retall era necessari, però el gir ha estat tan copernicà com nefast. Resultat: des del 2008 s'han perdut uns 30.000 llocs  només en el sector fotovoltaic. El Govern ha estat incapaç de crear un marc estable de retribució, la qual cosa ha minat la confiança i frustrat les inversions en aquestes energies en expansió. Les primes per incentivar les fonts renovables són rendibles si serveixen per reduir la dependència energètica exterior i reduir els gasos dels combustibles fòssils, com exigeix el protocol de Kyoto.

Creemos que..., Renovables en crisis, La Vanguardia 15-11-2010.

Nou cop a la indústria fotovoltaica per a que no es continui incrementant el dèficit de tarifa (...) [que] creix, sobretot, pels ajuts que reben les renovables i, en especial, la indústria solar (...).

El Govern ahir va aprovar retallar un 5% la retribució a les instal·lacions petites de sostre i un 25% a les mitjanes. Les que se'n duran la major retallada són les futures instal·lacions de sòl, que patiran una retalalda del 45%.

Aquesta rebaixa no s'aplicarà (...) a l’adjudicació que estigui en marxa.

(...) el dret per percebre la subvenció econòmica serà pels primers 25 anys de vida útil de les plantes fotovoltaiques.

Amb aquesta mesura, l’Executiu estima un estalvi per al sistema de 141,5 milions l’any 2011, 201,3 milions el 2012 i 263,4 milions el 2013. (...)

La indústria afectada es mostra dividida davant la nova normativa, tot i que és crítica amb les retallades (...) i en contra de "l’exagerada rducció de tarifa".

(...) "El volum total del mercat solar es reduirà quasi un 50%, des dels 500 MW anuals previstos per la regulació fins poc més de 250 MW".

(...) la indústria espanyola, amb capacitat de fabricació superior als 1.000 MW anuals, haurà de passar a dependre dels mercats exteriors.

Conchi Lafraya, El Gobierno recorta un45% las primas a las plantas fotovoltaicas de sulo, La Vanguardia 20-11-2010.

Espanya continua sent diferent

La subcomissió d’energia del Congrés ahir va donar la llum verda a un document conjunt que fixarà les principals línies a seguir en matèria energètica per als propers deu anys.

(...) la suposada contribució de les renovables en la producció bruta d’electricitat l’any 2020 s’ha baixat del 42,7% al 35,5% (...) en més de 10 GW, és a dir, de 74,5 GW a 64,4 GW de potència instal·lada.

(...) l’economista en cap de l’Agència iNternacional de l’Energia (AIE), Fatih Birol, va instar ahir als governs a que continuïn donant ajuts a les energies renovables. “S'ha de continuar subsidiant les renovables, ja que la seva eliminació tindria efectes devastadors per al sector”. Birol va explicar que l’energia neta ha de passar del 19% actual al 32% en la generació global d’electricitat.

Concha Lafraya, El Congreso pacta la política energética hasta 2020 sin el apoyo de IU i la abstención del PP, La Vanguardia 18-11-2010.

Retallada a les renovables

El Congrés (...) ha fixat l’estratègia energètica d’Espanya fins l’any 2020. El PSOE, el grup mix, CiU i PNB (...) s'han posat d’acord en que les energies renovables representin el 20,8% del consum final de l’energia el 2020. Això suposa un 1,9% menys que el fixat pel Govern en el Pla d’Acció Nacional d’Energia Renovable (Paner), que va ser tramès a la Unió Europea fa uns mesos i recollia un 22,7%.

(...) es tracta d’un percentatge "mínim" i tot dependrà de com evolucionin els costos de les diferents tecnologies. (...) el sobrecost de generar energia amb fonts netes no el pagaran només els consumidors del sistema elèctric (en el rebut de la llum, com fins ara), sinó tots els consumidors energètics, és a dir, aquells que utilitzen també petroli, gas, carbó... Inclús els que en el futur utilitzin el cotxe elèctric.

El document recull que cal aprofitar "les reduccions de costos derivats de la corba d’aprenentatge de cada tecnologia" (...)

El document (...) respecte a les centrals tèrmiques, explica que s'estableixi "un pagament unitari" per aquestes plantes quan entren en funcionament per la intermitència d’altres fonts d’energia.

Respecte a les nuclears, apunta l’informe, entre el 2011 i el 2020 cal "definir l’horitzó per a les centrals nuclears i definir una política nuclear a llarg termini". (...) L’acord serà tramès al Govern per a que en sis mesos elabori un informe amb mesures concretes, les quals es ratifiquin després en el Congrés.

CiU va votar a favor del document, però (...) va senyalar que (...) estarem molt atents a les mesures que s’aprovin els propers sis mesos, ja que "són temes molt candents". Entre els que va citar: "Arreglar la problemàtica del dèficit de tarifa, fixar les primes a les renovables, el pes del carbó en la producció elèctrica, la retribució a la distribució o el problema del subministrament de gas".

Conchi Lafraya, El Congreso fija en el 21% el peso de las renovables sin el apoyo del PP, La Vanguardia 19-11-2010.