18.10.10

El contenciós entre Gas Natural Fenosa i Sonatrach*


El contenciós entre Gas Natural Fenosa i Sonatrach sobre els preus del subministrament del gas no s’ha d’analitzar només en clau empresarial i d’impacte sobre l’economia del país. El procés també afecta a la seguritat energètica espanyola, ja que podria provocar un mercat del gas captiu d’Alger. Des de 2007, per decisió del llavors ministre d’indústria Joan Clos, l’empresa estatal Sonatrach pot vendre gas a Espanya sense cap tipus de limitació i sense que hi hagi acord de reciprocitat. Des de llavors, Sonatrach ha consolidat i ampliat la seva presència en el mercat espanyol, on també opera en associació amb Cepsa (controlada per la francesa Total) i Energias de Portugal (EDP).
Al mateix temps, Sonatrach aprovisiona als seus principals competidors (Gas Natural Fenosa, Endesa i Iberdrola), la qual cosa reforça el seu poder de negociació en els contractes de subministrament. I, sens dubte, aquesta posició de força es veurà incrementada en el futur amb el control exercit per Sonatrach sobre l’entrada al nostre país a través del Medgaz (...).
(...) els estatuts de la societat atorguen poder de veto a l’accionista que superi el 25%, el que significa que Sonatrach exerceix un control absolut. (...) les participacions algeriana i francesa, sumen el 68% de l’accionariat, deixant en clara minoria al soci espanyol (Iberdrola). (...) En tots els grans gasoductes de transport internacional pel subministrament de gas rus i algerià als mercats europeus el control de la conducció és en mans de les grans empreses de subministrament als països (E.On, ENI, GDF Suez) i no dels productors com Gazprom o Sonatrach.
Espanya és un mercat clau per a Algèria. El mercat espanyol suposa el 25% del gas exportat per Algèria. (...)
L’entrada en funcionament de gasoducte Medgaz incrementarà encara més el control de Sonatrach sobre el mercat espanyol i, per això mateix, la dependència d’Espanya respecte a Algèria.
(...) el mercat espanyol estarà controlat aproximadament en un 50% pel seu proveïdor algerià. (...)
(...) el gas algerià té com a destí dinal el mercat espanyol, ja que el nostre país no disposa, de moment, de capacitat suficient per exportar i convertir-se en un transmissor del gas procedent del Magreb vers Europa a través dels Pirineus. Això és així perquè la península Ibèrica té una interconnexió gasista escassa, de menys del 5% de la demanda, que contrasta amb la situació dels nostre veïns europeus, les capacitats d’interconnexió dels quals superen inclús la seva demanda interna de gas. (...)
Medgaz es va dissenyar per a que una part del gas es quedés a Espanya, però la major part havia de transitar vers França. No obstant, per això era precís que s’ampliessin les connexions gasistes entre França i Espanya. Convé recordar que la possibilitat d’aprovar la connexió Midcat –a través de Catalunya- va ser desestimada per les comercialitzadores franceses.
Mariano Marzo, Cautivos de Argelia, La Vanguardia 12-10-2010.


La resolució (...) del conflicte entre l’estatal Sonatrach i Gas Natural Fenosa pels preus del gas, estableix que el grup espanyol haurà de pagar prop de 1.500 milions d’euros a l’algerià en concepte de revisió de les tarifes dels anys 2007 a 2009. També reconeix a Sonatrach el dret a pujar els preus en el futur per un valor que podria arribar al 30%. (...)
[El ministre] Miguel Sebastián va recordar “la necessitat d’assolir acords estables amb els principals subministradors (de gas), com Algèria, per a que puguin continuar sent-ho sense que això vulneri la seguretat de subministrament ni la competitivitat de les empreses”. També va urgir a “reflexionar sobre la política de diversificació geogràfica de subministrament d’energia”, és a dir, sobre la dependència que Espanya té del gas algerià i que es podria reduir mitjançant una major utilització de les plantes de regasificació o amb l’increment de els interconnexions amb Eurpa a través de França.
(...) la possibilitat d’aprovar la connexió Midact a través de Catalunya va ser desestimada recentment per les comercialitzadores franceses (...).
Tot i això, una decidia aposta d’Espanya per un major ús del gas natural liquat (GNL) podria resultar particularment efectiva en el diàleg amb Algèria. (...) les importacions de GNL des d’Algèria per vaixell resulten un 30% més barates que per gasoducte, A més, Espanya disposa de nombroses plantes de regasificació funcionant a menys de la meitat de la seva capacitat (...).
Mariano Marzo, Otra vez con el gas, La Vanguardia 14-10-2010.

El minsitre d’Indústria i Energia, Miguel Sebastián, ahir va qualificar de “tema d’Estat” el conflicte amb Algèria per subministrament de gas.  A instàncies del diputat de CiU, Josep Sánchez Llibre, al Govern no li va quedar més remei que destapar els seus plans en relació amb Algèria i admetre que el contenciós entre Sonatrach i Gas Natural Fenosa va més enllà d’un conflicte empresarial.
Espanya té una forta dependència energètica de l’exterior. Els alts preus d’aquest hidrocarbur redueixen la competitivitat de els empreses, contribueixen a incrementar la factura energètica i, a més, augmenten el dèficit exterior. (...)
El diputat Sánchez Llibre va aprofita, a més, la seva intervenció per reclamar un canvi regulatori i rebaixar del 50% la 25% el límit màxim de subministrament de gas d’un sol país.
Conchi Lafraya, El Gobierno califica la batalla del gas con Argelia de “tema de Estado”, La Vanguardia 14-10-2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada