El petroli de les sorres de Canadà
(...) els perills de la nova era nomenada 'd'energia límit', en la qual l'extracció dels únics hidrocarburs que queden per explotar, ocasionarà esgarrifosos costos ambientals. (...) El juny de 2007 van morir 1.600 ànecs asfixiats en la capa de bitumen que sura sobre els embassaments de residus en les sorres petroleres d'Alberta, recursos d'energia 'bruta' que poden convertir Canadà en el segon productor de cru del mon en els propers vint anys.
(...) No només corre perill la fauna d'ecosistemes de regions remotes que han sobreviscut el primer segle i mig de l'era petrolera, sinó també els boscos boreals i els rius de Canadà i la selva amazònica, les aigües netes de l'Àrtic o de l'Atlantic brasiler. També vides humanes.
Les comunitats indígenes (...) ara es troben en la nova frontera de 'l'energia límit': els inuit i gwitchen d'Alaska, els cree d'Alberta o els pobles que s'han enfrontat a l'exèrcit peruà en els darrers mesos en protesta per les explotacions petrolíferes.
(...) És significatiu, potser, que els autoritats investiguin el possible impacte sobre la qualitat de les aigües a Nova York de l'extracció de 'shale gas' –gas pissarra, la gran aposta nord-americana per reduir la seva dependència externa del gas –a la serra dels Catskills.
(...) Davant de la demanda mundial de petroli i gas que continuarà creixent a un ritme anual del 1,5%, segons l'Agència Internacional d'Energia (AIE), (...) tot indica que el preu del barril de cru tornarà als nivells estratosfèrics del 2008 (126 dòlars el barril). Això incentivaria l'extracció en àrees difícils sense importar el cost mediambiental. Segons l'AIE, la producció en reserves no convencionals, com les arenes bituminoses, es multiplicarà per quatre fins el 2030 i "compensarà la caiguda del petroli convencional".
És a dir, que la possibilitat que l'inici de d'exhauriment del cru –segons l'anomenada tesis 'peak oil' o zenit petrolera- ajudi a forçar una desacceleració del consum d'hidrocarburs ja sembla més llunyana. " 'Peak oil' és massa optimista –diu Michael Klare, autor de 'Planeta sediento, recursos menguantes (...). Si treuen tot això, perllongaran l'era del petroli durant dècades".
La catàstrofe ecológica provocada per l'explosió en la plataforma Deepwater Horizon
Andy Robinson, Energía al límite, La Vanguardia 2-08-2010.
Posicionaments davant l'acabament del petroli convencional
[Què és l'energia extrema o límit?]
En aquest moment som al final de l'energia de fàcil extracció d'hidrocarburs geològicament accessibles en països considerats amics. Entrarem en una fase en la qual s'ha d'extraure de formacios geològiques extremadament difícils, ja sigui sota el mar a gran profunditat, o petroli no convencional com les sorres bituminoses d'Alberta, a Canadà. O a l'Àrtic. És a dir, que tot el bo s'ha exhaurit; ja només queda porqueria.
(...) Hi havia una visió optimista de 'peak oil', la qual apuntava que l'exhauriment de recursos convencionals ens forçaria a cercar alternatives de major eficiència. Però el que ha succeït és que mentre s'està exhaurint el petroli convencional, les petroleres estan trobant noves formes de treure petroli no convencional com el bitumen.
(...) a Alberta no només es destrueixen gegantesques extensions de bosc sinó que s'empren grans quantitats d'energia per treure el bitumen. Per això Canadà –sota pressions d'Alberta- ha renunciat al seu compromís de reduir emissions de CO2. (...)
Hi ha una divisió entre companyies petroleres estatals en països com Xina, Rússia i, cada vegada més, India. Inclús països com Malàisia que, en la seva cerca de fonts d’abastiment a llarg termini, operen en zones que per a Occident s'han tornat geopolíticament molt complexes, des de Níger fins Iran. Mentrestant, les multinacionals privades occidentals, com BP, Shell, Exxon, ja no trepitgen fort en aquestes zones. Van ser expulsades de Rússia i s'han espantat. Per això estan tractant d'aprofitar la seva superioritat tecnològica per explotar recursos 'off-shore' o no convencionals. (...)
[I l'alternativa nuclear?]
No em sembla una solució viable a llarg termini. És massa cara, massa perillosa i no és competitiva. A Estats Units és enormement costós finançar la construcció de centrals nuclears i no té sentit econòmic. I la fissió nuclear amb necessitat d'obtenir urani de països com Níger és una forma extrema 'd'energia límit'.
A. Robinson, entrevista a Michael Klare, "Ya sólo queda la porquería", La Vanguardia 2-08-2010.
Primers impactes de la febre del petroli bituminós al Canadà
Seria 'Avatar', només que la imparable extracció de petroli de les sorres petrolíferes de l'oest canadenc difícilment tindrà un final feliç. Enormes excavadores i megacamions Caterpillar 797 de 400 tones, tan alts com un bloc de tres plantes, avançan implacablement per un paisatge lunar a banda i banda del riu Atabasca, abans terra de caça i pesca de les comunitats indígenes.
(...) a 400 quilòmetres riu avall de les plantes de processament i les pudents [les] basses de residus tòxics [estan] cobertes per una espessa capa de bitumen (...) Segons el metge del poble (...) els cassos de càncer entre el miler d'habitants (...) es situa un 30% per sobre de la mitjana, amb tres cassos seguits de càncer de conducte biliar. "És impossible saber del cert perquè, però hauria d'estar sonant l'alarma", reflexiona.
No sona perquè l'estat d'Alberta, i Canadà, en general, s'han contagiat de la febre petrolera. Gràcies en part a les sorres bituminoses, Canadà ja és el primer exportador de petroli a EUA, amb una producció diària una mica superior a un milió de barrils de cru, elaborat a partir de bitumen o betum. Conforme les mines de superfície i els pou d’extracció profunda es van extenent per una àrea dues vegades més gran que Catalunya, l'objectiu és consvertir-se en el productor mundial número dos darrera d'Arabia Saudí.
Al Beaver Lake, una altra comunitat cree ha presentat una demanda contra el Govern d'Alberta després del repartiment de milers de concessions a preu de ganga –els royalties són els més baixos del món- per a pous profunds que utilitzen vapor per estovar el bitumen –una substància de la textura del quitrà- i així bombar-lo a la superfície. (...)
Fort McMurray, capital de la febre de l'or negre-marró, té els seus propis problemes: creixement demogràfic explosiu i drogoaddicció endèmica. (...) el consum de cocaïna crack està tan generalitzat que "hi ha un mercat negre d'orina per passar les probes de les empreses petroleres". (...)
Fa més d'un segle que es treu petroli de les sorres. Però la febre es va aguditzar a mitjans del 2000, quan el preu del petroli va assolir els 125 dòlars. EUA va començar a pressionar per reduir la seva dependència d'Orient Mitjà i de Venezuela. "Fa deu anys, molts dubtàvem si això arribaria a ser rendible" (...). Ara, es pretén invertir un bilió de dòlars en cinc anys.
Dos nous oleoductes ja es construeixen: un per dur el bitumen des de Fort McMurray a port de Kitimat, per a la seva exportació a la Xina. I l'altre vers el gran veí del sud. "Si aconseguim treure'l tot, tindrem més reserves que els saudís" (...).
Però el cost mediambiental de "treure'l tot" és difícil d'imaginar. Els 'megacaterpillar' excaven dues tones de terra i bos boreal per cada barril de petroli produït i es precisa l'equivalent energètic d'un barril de petroli per extarure quatre barrils de l'hidrocarbur. Per això, el petroli d'Alberta genera dues vegades més emissions de gasos efecte hivernacle que el petroli convencional. Només en producció.
Malgrat que es recicla aigua, per cada litre de cru obtingut a Alberta se'n gasten tres d'aigua de l'Atabasco, necessària per separar el bitumen de les sorres extretes de els mines de superfície o pel vapor emprat en els pous subterranis. Això i les fuites des de les basses de residus (...) amenaça un sistema fluvial que desguassa a l'Àrtic.
El Govern respon que, un cop exhaurides les mines, es recuperaran els boscos i aiguamolls, però reconeix que reconstruir ecosistemes és complex, i més encara en les zones dels residus líquids.
Andy Robinson, 'Avatar' en las arenas petrolíferas de Canadá, La Vanguardia 3-08-2010.
El petrogas de les pissarres a Estats Units
Una qüestió etimològica sobre el gas 'natural'
Petroli vol dir oli de les pedres. Seguint la mateixa metodologia el metà que sol acompanyar al petroli s'anomena 'petrogas' en alemany. Però en català s'ha imposat el qualificatiu de 'natural' en contraposició al gas manufacturat que el va precedir a les ciutats, raó per la qual també aquest se'l coneixia per 'gas ciutat'. És convenient abandonar el terme de 'gas natural' pel de 'petrogas', especialment a la llum de l'article que s'adjunta.
[La pel·lícula sobre el boom del gas pissarra a Estats Units] 'Gasland' forma del part d'una campanya de protesta a Estats Units contra el nou negoci del 'shale gas' –gas pissarra- que ara s'exten des d'estats de l'oest com Colorado i Wyoming fins el Marcellus Shale Deposit, un enorme dipòsit de pissarra subterrània en els estats més poblats de l'est. Encapçalades per Exxon Mobil i la seva nova filial XTO, i amb el recolzament logístic de Halliburton, les multinacionals energètiques de Texas ara ensumen pels boscos de les muntanyes Catskill, a 300 quilòmetres de Nova York, cercant propietaris disposats a vendre drets a perforar (...).
En pocs anys, el gas pissarra ha convertit Estats Units en el primer productor de gas del món, per davant de Rússia. Ja se sabia que els dipòsits de pissarra contenien quantitats enormes de gas natural. Però en dècades anteriors, la complexitat i l'alt cost de treure'l van desincentivar a tots, excepte als aventurers. Ara, noves tecnologies i preus més alts del gas han fet viable un procés d'extracció conegut com la fracturació hidràulica o 'fracking'. En el 'fracking' s'injecta aigua a elevades pressions en l roca per provocar miniterratrèmols a profunditats de fins 8.000 metres. Això fractura la roca i allibera el gas emmagatzemat en les fissures de la pissarra.
El 6% del gas produït a Estats Units ja procedeix de la pissarra, el triple de fa deu anys. I amb plans de perforar fins 40.000 pous en el dipòsit de Marcellus, és probable que això pugi al 20% abans del 2020 (...).
Això resoldria de cop la dependència energètica d'Estats Units i, si els dipòsits de gas pissarra a Gran Bretanya, França, Hongria i altres parts d'Europa donen fruit, potser també del Vell Continent. L'Agència Internacional d'Energia vaticina una "abundor de gas en els proper anys". "El gas pissarra és la solució al problema de seguretat energètica (...) Va a canviar el món", va resumir (...) l'expert geopolític del Financial Times.
Però com tots els recursos de la nova frontera de l'energia límit, el 'fracking' planteja greus problemes mediambientals. No només per l'enorme consum d'aigua –cada pou consumeix entre 8 i 18 milions de litres-, sinó també perquè hi ha un greu risc de contaminació dels aqüífers. L'aigua injectada en les fissures de la roca conté una llarga llista de substàncies potencialment tòxiques, moltes d'elles cancerígenes. Aixó ja va ser motiu de preocupació a Texas, Colorado, Nou Mèxic i Wyoming. Però en el riu Delaware de Pensilvania i en els Catskills els dipòsits es troben en serralades que son els principals fonts d'abastiment per a Nova York i Filadelfia. Ja hi ha exemples alarmants a Pensilvania. (...) hi va haver una explosió en un pou en el terreny d'una dona (...).
El més preocupant, diuen els conservacionistes, és que la llei de l'energia –redactada el 2001 sota la supervisió del vicepresident Richard Cheney, ex executiu de Halliburton- "va crear exencions per a qu la legislació d'aigua potable no s'apliqui al procés de fracturació hidràulica" (...).
Però l'oposició creix. L'estat de Nova York ha prohibit explotacions a l'entorn immediat dels aqüífers i aviat es votarà en el Senat de l'estat de Nova Yprk una possible moratòria sobre noves explotacions. L'EPA, per la seva part, investiga "la possibilitat que la fracturació hidràulica afecti als recursos hídrics".
'Energy in Depth', un mitjà creat pel lobby gasista, insisteix que "les formacions subterrànies de pissarra jeuen milers de metres per sota dels aqüífers, separats per milions de tones de roca". Però l'aigua tòxica entra i surt dels pous. "La indústria diu que els pous estan protegits per acer i formigó i que no hi pot haver fuites" (...). Però "ja hi ha cassos de ruptures". Halliburton –investigada per presumptes fallides en el disseny del pou de BP Deewater Horizon- va inventar el 'fracking' i és l'empresa responsable de blindar els pou de gas pissarra.
Andy Robinson, Jugar con fuego en el acuífero de EE.UU., La Vanguardia 5-08-2010.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada