Els tres quilòmetres que separen les
gasolineres de Repsol de Tui i Valença, a les dues riberes del riu Miño, es
tradueixen en un abisme de 25 cèntims per litre de diferència de preu en els
carburants en contra del costat més pobre de la frontera, el portuguès, que
suporta els costos més elevats [...]. La crida del ministre d’Economia lusità
perquè els seus ciutadans omplin els dipòsits dels seus cotxes sense sortir del
país [...] sembla que fins i tot estimula la imparable i quotidiana
peregrinació d’automòbils a l’altre costat de la frontera.
[...] La seva apel·lació al “civisme” va se
immediatament interpretada com una crida patriòtica, objecte d’escarni
recurrent a les xarxes socials.
Anxo Lugilde, La gasolina tampoc no té pàtria, La
Vanguardia 20-03-2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada